Les enginyeres del futur: «Vull ser profe de robòtica perquè les nenes vegin que poden fer tecnologia»

Totes cinc tenen 15 anys i almenys tres coses clares: que el 2023 els rols de gènere continuen vigents, que tenir referents és clau per revertir-los i que elles estan disposades a ser les referents del futur. La Marta, la Mercè, la Bruna i la Isabel fan quart d’ESO, i l’Aroa, tercer. La primera vol ser docent de secundària en l’àmbit cientificotècnic; la segona està entre medicina i astronomia; la Bruna encara no sap per quina carrera optar, però sí que està convençuda que vol que estigui relacionada amb la ciència; l’Aroa vol estudiar alguna enginyeria –encara no sap quina– i a la Isabel li agradaria ser arquitecta. Veient-les, i sobretot escoltant-les, no hi ha dubte que ho aconseguiran.

«Vull ser profe de robòtica perquè les nenes, al veure’m fer classes, vegin que no només els homes poden fer-ho; que les noies també podem i que podem fer-ho bé», reflexiona la Marta que insisteix en la urgència de tenir més referents pròxims. «Sortim al pati i veiem els nens de primària jugant sempre amb professores, dones i, en canvi, a tecnologia o matemàtiques la majoria dels professors són homes», afegeix la Mercè. Totes assenteixen.

Obrint camí

«Quan ets petita no n’ets conscient, però quan et fas gran et comences a adonar de les diferències de gènere. Fa un mes vam anar a Granollers a les proves Cangur [certamen internacional sobre coneixement matemàtic] i miràvem al nostre voltant i un 70% o un 80% dels participants eren nois. Era un concurs mixt, però en la majoria d’equips no hi havia ni una noia. I, si n’hi havia, només una per equip; el nostre era pràcticament l’únic equip equitatiu i encara així hi havia un noi més», assenyala la Bruna.

A l’optativa de Robòtica, a tercer, el curs que fa l’Aroa, són quatre noies i uns 15 nois (les alumnes opten més per cultura clàssica, francès i teatre), malgrat que la robòtica és una de les senyes d’identitat d’aquest institut escola, l’IE Pallerola de Sant Celoni, escola pública convertida en institut escola el 2019 en el marc de l’aposta d’Educació per lluitar contra la segregació escolar i que continua esperant que el departament construeixi el promès edifici per a la secundària.

¿Com revertir aquesta situació? «És important com s’ensenya la tecnologia: s’ha de fer atractiva per despertar l’interès de les noies», respon la Marta, que té aquest objectiu. La Isabel és optimista: «Les xerrades per despertar vocacions científiques entre les noies estan obrint horitzons».

La Bruna insisteix en la necessitat dels referents. «En molts àmbits. Jo toco la trompeta. En el moment en què vaig haver de triar l’instrument, tenia clar que volia fer trompeta, però em feia por perquè no havia vist mai cap dona que la toqués», apunta la jove. La seva mare, professora de música, i sobretot les seves germanes, recorda, van ser les que més la van animar a fer-ho. «Si no hagués sigut per elles, segurament no m’hi hauria atrevit, perquè realment soc l’única noia de tota l’escola que la toca i tots els meus professors han sigut sempre homes», prossegueix.

A la Mercè li passa una cosa semblant amb els cotxes. «Soc molt amant dels cotxes, m’encanten i m’agradaria formar part d’algun projecte de mecànica, d’alguna cosa que tingui a veure amb l’aerodinàmica, però com que sempre veig homes mecànics... A l’anar amb el meu pare a arreglar el cotxe, mai m’he trobat una dona mecànica. Ni les veig als programes de motor ni a la fórmula 1. Mai es veu una dona arreglant un cotxe o canviant una roda, i això talla una mica i et fa pensar que potser és millor anar-te’n a Medicina, que hi haurà més noies i t’entendran millor», se sincera.

El paper de la família

Notícies relacionades

Catalunya activa la alerta de vientos del plan Ventcat

El Govern transferirà 201,1 milions fins al 2026 per a Rodalies

L’Aroa posa sobre la taula un altre element: la importància de la família. «Els meus avis mai m’han dit que no estudiï Enginyeria, però sí em diuen coses com: ‘pensa que és molt difícil, que per ser dona ho tindràs més difícil...’. En canvi, el meu pare és electromecànic i a mi m’agrada molt el que fa; ell i la meva mare sempre m’han animat a fer el que m’agrada», relata. «Però si a casa et diuen que no pots, t’influeix; potser al final tries no estudiar el que voldries per por de malgastar anys de la teva vida estudiant una cosa de la qual després no podràs exercir», reflexiona.

Segons dades recents del CSIC, 96 investigadors d’institucions espanyoles figuren en l’1% dels científics més citats del món. D’ells, 85 són homes i només 11, dones, una xifra que suposa un pírric percentatge d’11,46%. Nenes com la Marta, la Mercè, l’Aroa, la Bruna i la Isabel estan disposades a posar el seu gra de sorra per fer miques aquest maleït sostre de vidre.