Editors europeus i llatinoamericans firmen la Declaració de Madrid en defensa del lliure exercici de la comunicació

Madrid ha acollit del 7 al 10 de febrer el VI Congrés Internacional d’Editors de Mitjans Unió Europea – Amèrica Llatina, una trobada que ha sigut escenari de debat entre quaranta professionals del sector dels mitjans de comunicació de la Unió Europea i de l’Amèrica Llatina, i ha reunit editors de grups, directors de mitjans i periodistes de reconegut prestigi dels dos continents.

Els editors europeus i llatinoamericans han distingit en la sisena edició d’aquest Congrés Javier Moll i Arantza Sarasola, president i vicepresidenta de Prensa Ibérica, per la seva tasca i la seva trajectòria com a editors des de 1978 en favor de la llibertat de premsa i la informació de qualitat.

Sota el títol ¿Com construir un nou model de comunicació sostenible?, el Congrés ha abordat assumptes clau de l’actualitat en el sector com la infodèmia, les fake news i la infoxicació, en plena crisi econòmica derivada de la guerra a Ucraïna, i la irrupció de la intel·ligència artificial. La trobada ha parat especial atenció a l’evolució social dels països de l’Amèrica Llatina i Europa, i ha permès analitzar qüestions tan rellevants com la llibertat de premsa i l’estabilitat política a Europa i l’Amèrica Llatina. 

Declaració de Madrid

Declaració de MadridCom a colofó del Congrés, els assistents han firmat la Declaració de Madrid, que inclou la disposició expressa dels professionals a continuar contribuint al benestar sociocultural i econòmic. Aquest document, que es traslladarà a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, reconeix la informació com «un dret inalienable de totes les persones i un instrument imprescindible per assegurar la democràcia, la llibertat, la igualtat, la cultura, les ciències, la convivència pacífica i el desenvolupament».

La Declaració de Madrid considera que «la informació és imprescindible en la denúncia de la violència, dels poders causants de persecució ideològica, de les dictadures en general, i de les màfies i el terrorisme en particular, així com les pressions dels actors de l’economia que, amb el seu poder, condicionen continguts periodístics.» L’escrit sol·licita la protecció dels periodistes en l’exercici de la professió per poder «garantir el dret a la informació responsable dels ciutadans, lluny dels discursos d’oci i discriminació.»

Grups i mitjans de referència

Grups i mitjans de referènciaEls precedents d’aquesta trobada professional se situen a Espanya, Alemanya, Colòmbia, València i Santiago de Xile, que han aconseguit reunir figures de la comunicació, d’un i de l’altre costat de l’Atlàntic, amb una mitjana de participació de mitjans com Clarín i La Nación de l’Argentina; La Razón de Bolívia; el Grup Folha del Brasil; El Mercurio de Xile; El Tiempo i La República de Colòmbia; el Grup Extra de Costa Rica; els mitjans de Mèxic La Reforma i Grup Milenio; l’Estrella i La Prensa de Panamà; ABC Color del Paraguai; Albavisión dels EUA; els alemanys ‘Axel Springer’ i Die Welt; l’Agence Europe i Aquí Europa de Brussel·les; Il Floglio, Il Sole 24 Ore i RAI d’Itàlia; Gazeta Wyborcza de Polònia; el Jornal de Notícies i Ràdio TSF de Portugal; i grups i mitjans espanyols com Prensa Ibérica, l’Agència Efe, Europa Press, El Mundo i The Diplomat, entre d’altres. 

El VI Congrés Internacional d’Editors ha comptat amb la presència especial de Sevgil Musaieva, editora d’Ukrainska Pravda, que ha exposat les dificultats amb què els periodistes fan actualment la seva tasca en una Ucraïna en guerra.

Notícies relacionades

Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?

Altres jornades històriques a les fosques

Una altra de les intervencions més destacades ha anat a càrrec de l’ambaixador en Missió Especial per a les Amenaces Híbrides i la Ciberseguretat, Nicolás Pascual de la Parte, que ha analitzat en profunditat la situació geopolítica mundial i la guerra d’Ucraïna.

Florian Nehm, Head of EU Affairs d’’Axel Springer’, i María Rosa Tapia, directora del Departament de Dret Privat de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, han explicat les claus de la llei de premsa europea. Aquesta norma, una vegada aprovada, serà d’obligat compliment en els vint-i-set estats membre de la Unió Europea.