Claus perquè el teu fill millori la comprensió lectora

El Ministeri d’Educació i FP, en l’etapa de l’exministra Isabel Celaá, va posar en marxa el portal leer.es per oferir opcions de lectura tant a docents com a progenitors, posant èmfasi que és fonamental llegir cada dia amb els fills a casa. Un dels estudis inclosos a la plataforma assegura que «llegir 20 minuts al dia promou una cultura de lectura a la llar i beneficia el nen o nena en la seva capacitat lectora».

Llegir és una activitat acadèmica que s’imparteix des del segon cicle d’infantil, tot i que s’adapta al ritme de cada nen i nena. Tot i això, llegir és molt més que distingir les lletres i entendre el significat literal. «Llegir és comprendre el que diuen les paraules, les frases i els textos», adverteixen els autors d’‘Els beneficis de la lectura en veu alta’, entre els quals hi ha David Bueno, científic especialista en neuroeducació.

«Llegir és entendre el missatge. Darrere de cada frase hi ha més coses de les que es diuen explícitament. La comprensió lectora és un entrenament que requereix esforç. I aquest esforç cal portar-lo a terme des de la primera infància», assegura el professor Bueno, que convida mares i pares a dedicar una estona a la lectura en veu alta cada dia amb els seus fills. «No es tracta tant de llegir, que també, sinó de disfrutar llegint», conclou.

«El meu fill ja sap llegir amb sis anys» és una frase que diuen molts progenitors que volen presumir del nivell acadèmic dels seus fills. L’autor d’‘El cerebro del adolescente’ recorda que és un error. L’important –assegura el científic– no és que un nen de 6 anys sàpiga desxifrar lletres i reproduir sons. «L’important és que el teu fill, quan tingui 20 anys, continuï llegint perquè li agrada».

El pedagog i filòsof Gregorio Luri adverteix que 3r i 4t de primària són cursos clau perquè suposen la revolució intel·lectual dels nens i nenes, que passen d’aprendre a llegir a aprendre llegint. «Com més ric sigui el seu llenguatge, més i millor aprendran», sentencia el divulgador, convençut que el fracàs escolar és, bàsicament, un fracàs lingüístic. Per això l’autor de ‘La escuela no es un parque de atracciones’ i ‘En busca del mundo en que vivimos’ aposta per traslladar als centres educatius el ‘back to basics’ (tornar a allò bàsic). És a dir, reforçar dues competències: la lingüística i la matemàtica. L’expert lloa les virtuts que té realitzar un esforç intel·lectual no només per llegir, sinó per al seu complement natural: l’escriptura.

Amb la lectura passa com amb el menjar. Mai s’ha d’obligar els fills i filles. El millor és seduir. Igual que David Bueno, l’autora italiana Elisabetta Gnone, supervendes de novel·la infantil i juvenil, aconsella a mares i pares que llegeixin cada dia amb els seus fills. És una tasca que no pot ser un mer tràmit abans d’anar al llit. «Fes-ho amb carinyo, atenció i dedicació. Fes-los imaginar un món màgic, que entrin en l’argument i els personatges. I fes-ho aviat. Si el teu fill o filla arriba a la preadolescència i no li agraden els llibres, potser ja és massa tard», explicava l’autora de la saga d’aventures, màgia i fades ‘Fairy Oak’ a aquest diari quan va presentar ‘La historia perdida’.

Llegir un conte cada nit és un moment afectuós, un moment de vida. «Cal saber llegir amb expressions i adaptar el vocabulari», recomanava sempre el mestre i pedagog italià Gianni Rodari (1920-1980), que va proclamar diverses receptes infal·libles perquè als nens els agradi la lectura. Una d’elles és l’exemple dels pares (hi ha progenitors que no llegeixen res i que es queixen que els seus fills tampoc ho fan) i disposar d’una variada biblioteca infantil a casa que cal anar posant al dia. Vint llibres (còmics inclosos) és millor que un. I cent, millor que vint.