Tecnologia i pressió estètica

Assemblar-se a una cíborg per estar guapa: com la intel·ligència artificial està modelant el cànon de bellesa

Els experts apunten que els avatars del metavers, els filtres de les xarxes socials i els programes d’edició fotogràfica d’intel·ligència artificial estan promovent un ideal posthumà de la nostra cara

Obres Instagram o TikTok i a mesura que vas fent ‘scroll’ veus com les cares que t’apareixen a la pantalla cada vegada s’assemblen més. Expressió inert, pell de textura metal·litzada i una aparença gairebé alienígena. En ple apogeu de l’era digital, la popularització dels filtres facials, les aplicacions d’edició d’imatges d’intel·ligència artificial (IA), l’art digital i els avatars dels mons virtuals estan distorsionant la nostra percepció i alterant els cànons de bellesa. El rostre humà està perdent atractiu i l’anomenada cara cíborg –que adapta la matèria biològica a patrons robòtics– s’està consolidant com a tendència estètica.

Al llarg de l’última dècada, l’expansió de la tecnologia ha colonitzat tots i cada un dels racons de la nostra existència. Internet s’ha convertit en el lloc on construïm la nostra identitat i la projectem als altres, un espai digital sense fronteres en què podem modelar la nostra imatge com si fos plastilina. ‘Selfie’, rere ‘selfie’, rere ‘selfie’, aquesta realitat s’ha traduït en la nostra cara, camp d’experimentació estètica. «Estem tan connectats a la tecnologia que gairebé ens fonem (...) i per a les pròximes generacions, desvincular-se’n serà impensable», ha explicat l’artista digital Johanna Jaskowska en una entrevista a la publicació britànica ‘Dazed’.

Fins ara, aquesta influència ha sorgit de les xarxes socials, mirall deformat a través del qual ens observem. L’escriptora canadenca Jia Tolentino va descriure la cara Instagram com la d’una dona blanca amb cert «exotisme desarrelat». Ulls asiàtics, nas caucàsic, pòmuls natius americans i llavis africans. Un cànon que celebritats com Kim Kardashian, Emily Ratajkowski o Kendall Jenner van elevar a model aspiracional. El seu rostre, convertit en el contingut que impulsa el seu negoci, ha sigut reescrit «d’acord amb el que es considera que augmenta l’‘engagement’ i els ‘likes’».

Bellesa robòtica

Ara, l’evolució tecnològica està canviant aquest fenotip virtual cap a un estàndard de bellesa femenina ubicat en terrenys posthumans. Més que semblar un ésser humà real amb arrugues, porus, cabells i grans, el model de dona que s’està popularitzant apunta a l’emulació de màquines humanoides. «La pell cíborg tractarà d’aplanar tots els signes de la vida en una aproximació unidimensional a la perfecció», explica en el seu butlletí la crítica cultural especialitzada en la indústria de la bellesa Jessica DeFino.

Rostres futuristes i punxeguts que brillen com una pantalla il·luminada, maquillatge hologràfic, minimització de les celles i ornaments exagerats. Tots aquests trets figuren entre les principals tendències de bellesa per al 2023, segons la revista Vogue. «Abans la moda creava tendència a través de les peces i ara es dona prioritat l’accessori», explica Pilar Pasamontes, directora de desenvolupament de l’Escola de Moda d’IED Barcelona.

Aquest ideal de bellesa està sent retroalimentat per la popularització d’eines com Lensa AI. Aquest programa –de pagament– només necessita unes quantes fotos teves per, en pocs minuts, modelar els teus patrons facials i adaptar-los a les teves fantasies, ja sigui transformar-te en una superheroïna de còmic o en el personatge d’un conte de fades. Tanmateix, algunes expertes han denunciat que Lensa AI tendeix a sexualitzar els cossos femenins i aplicar-los estereotips que acceleren la pressió estètica.

Adaptar la teva cara a la moda

Entre les noves muses d’aquest moviment hi ha figures com la supermodel Bella Hadid, l’estrella de la telerealitat nord-americana Amelia Grey Hamlin o l’actriu Julia Fox, exparella del raper Kanye West. Altres personalitats que viuen de la seva imatge, des del clan Kardashian fins a Madonna, han readaptat el seu físic a aquesta tendència.

El sector no és aliè a la popularització de la cara cíborg i grans marques com Givenchy, Gucci i Marc Jacobs també estan abraçant aquest ‘look’ en les seves campanyes. I cada vegada en veurem més. «La indústria de la bellesa sempre troba maneres d’adaptar-se als temps i camuflar els seus missatges perquè comprem», explica la periodista cultural Begoña Gómez Urzaiz, que ja va analitzar aquest fenomen juntament amb Noelia Ramírez en el programa Tardeo. «Em sembla que és una rebel·lia controlada, ja que si bé aquesta cara pertorbadora va en contra de molts codis assumits sí que continua premiant l’estar prima i la simetria», afegeix.

«Aquesta cara pertorbadora és una rebel·lia controlada: va en contra de molts codis assumits però continua premiant l’estar prima i la simetria»

Begoña Gómez Urzaiz, periodista cultural

¿Adeu ‘body positivity’?

Aquesta tendència homogeneïtzadora que comença a veure’s tant a les passarel·les com en el teu ‘feed’ suposa una paradoxa no menor, ja que arriba després d’una època en què la moda semblava haver-se obert a una representació més inclusiva de les dones. El ‘body positivity’ està deixant pas, un altre cop, a una primesa extrema. «La definició del que és la bellesa s’està empetitint», explica la comunicadora cultural Ofèlia Carbonell.

Aquesta possibilitat opressiva contrasta amb el que la teòrica feminista Donna Haraway va assenyalar el 1985 en el seu assaig ‘Manifiesto ciborg’, en què defensava que acceptar aquesta concepció cíborg com a «figura política» podia accelerar l’emancipació dels gèneres binaris per construir identitats més fluides sense categories socials rígides.

Notícies relacionades

Les dues expertes assenyalen que l’exigència estètica d’aquest fenomen cíborg està travessada per una qüestió de classe. Més que mai, la cara s’ha convertit en un element distintiu per a la projecció d’un estatus social i econòmic i les seves faccions «en un complement més que entra o passa de moda», remarca Carbonell. «Hi ha qui s’injecta bòtox com qui porta un bolso de marca».

Amb les ‘influencers’ com altaveus, la popularització de la cara cíborg apunta a un nou accelerador de la pressió estètica. «Com tota tendència comença d’una forma extrema i després arriba suavitzada al públic general», apunta Gómez Urzaiz. Tot això accentua un dilema encara per resoldre. ¿Utilitzarem la tecnologia de forma autònoma per construir la nostra imatge o serà la nostra identitat un producte supeditat al que dicta cada nou avenç tecnològic?