El drama de la falta de profes a l’FP: «Amb 30 alumnes és impossible ensenyar a programar»

La falta de professors en especialitats com les que imparteixen a l’ITB no és nova –la pateixen i denuncien fa temps–, però sí que ho és la constatació que les mesures preses fins al moment per intentar resoldre la situació estan resultant «pedaços sense massa resultats», segons denuncien els sindicats.

Vila té clar que (part de) la solució passa per actualitzar els currículums. No sap si riure o si plorar al recordar que els currículums d’Informàtica tenen gairebé 20 anys.

Criteris caducs

«No tothom hauria de ser enginyer informàtic per poder ensenyar; és molt desproporcionat que per ensenyar Word i Office hagis de ser enginyer, podríem tenir altres perfils», prossegueix el director de l’ITB, que assenyala també que és pràcticament impossible competir amb les condicions econòmiques que ofereix el sector privat en el seu àmbit. «La docència és atractiva per a la gent que fa molts anys que és a la privada i vol tenir família, i veu que la docència facilita molt més la conciliació; aquest curs tinc cinc permisos de paternitat», afegeix el director de l’ITB, centre on falten «mínim tres docents». 

A ulls de Miquel Casa, professor de l’Institut Llobregat de l’Hospitalet, el problema és que «la ‘titulitis’ preval per sobre de la professionalitat». «Quan hi ha crisis, hi ha molta gent que s’apunta a llistes per ser docent, el problema és que ara si no ets enginyer no pots entrar a la borsa, i els enginyers no ho volen, clar, i així estem, amb baixes que no es cobreixen», diu.

El cas de l’esport

Aquesta situació no és exclusiva del sector informàtic i industrial. Carles López, director de l’Institut de l’Esport de Barcelona –un altre centre de referència en el seu camp– clama també per la falta d’especialistes. «El nostre problema és que no hi ha una borsa específica d’educació física d’FP. M’arriben a l’institut professors a qui els dic que han de fer una classe d’aiguagim o de ‘body pump’ i no saben quina cara posar. Cada vegada que arriba un substitut per a BTT, per exemple, l’he d’acompanyar i ajudar, en comptes de tenir un professor tinc un alumne més, i no parlo només de substitucions, que és el drama més gran», exposa López, que es desespera pensant que ara els obliguen a treure vuit places a concurs de trasllats, una cosa que viu com un problema afegit.

Notícies relacionades

La baixa comprensió lectora es dispara al 30% a les escoles amb alumnat més vulnerable

Andreu Navarra: «L’educació per projectes amb 35 nens per aula és una presa de pèl»

«Ens saltaran professors que ja tenim formats i que compleixen amb el perfil i en vindran d’altres amb qui segurament haurem de tornar a començar. Es tracta d’un procés de molt difícil cobertura; li he escrit a Cambray per exposar-l’hi, però no m’ha fet ni cas. No poden omplir-se la boca dient que aquest és el curs de l’FP i després subjugar-nos a la normativa de l’ESO», prossegueix López, que tampoc entendria que aquest curs 2023-24 Educació fes que l’FP comencés el curs encara abans, «com si fossin primària, perquè els nens no siguin a casa». 

«L’FP hauria de tenir autonomia, però autonomia de veritat; que poguéssim fer un procés de selecció en el qual valorar uns currículums, fer una prova... Ens fa anar molt malament que ens facin seguir les normes de l’ESO. A l’FP necessitem una actualització constant», diu el director, que insisteix en la demanda d’un cos d’Educació Física d’FP: «El 90% de professors que ens arriben són d’esports col·lectius, tots saben fer el mateix, que és una part molt petita de tot el que ensenyem, amb això no puc cobrir una plantilla».