‘The last of us’ i la viagra del Tibet

‘The last of us’ és una nova sèrie d’HBO que presenta un distòpic món postapocalíptic al qual la humanitat ha desaparegut gairebé per complet a causa del brot d’una perillosa infecció que controla el cervell i converteix els humans en monstres deformes assedegats de sang.

La sèrie presenta dues diferències substancials respecte a les típiques pel·lícules, com La nit dels morts vivents o The walking dead: els humans afectats no són «morts vivents» (zombis), sinó que estan vius, i l’organisme que infecta no és un virus, sinó un fong Ophiocordyceps que existeix a la vida real.

Uns fongs manipuladors

Els creadors de la sèrie i del videojoc en el qual se sustenta es van inspirar en un episodi del documental Planeta Tierra. En aquest episodi, un fong entomopatogen del gènere Ophiocordyceps infecta una formiga bala (Paraponera clavata) i li consumeix el cos per dins, menys el cervell, que li deixa intacte, cosa que li permet manipular el comportament de l’insecte.

Es coneixen més de dues-centes espècies d’‘Ophiocordyceps’ que poden influir en el comportament dels insectes. Van ser descrits el 1931, però, tret de per als camperols tibetans i al mercat domèstic xinès, on es comercialitzen tota mena d’organismes, els ‘Ophiocordyceps’ eren uns perfectes desconeguts fins fa tan sols trenta anys.

L’estrany cas de les atletes xineses

Setembre del 1993. Els cronistes esportius estaven impressionats. Als jocs nacionals xinesos celebrats a Pequín totes les atletes de les curses de velocitat de 1.500, 3.000 i 10.000 metres van batre el rècord del món. Immediatament es va desencadenar la sospita de l’ús de substàncies dopants. L’entrenadora xinesa va sortir a defensar-les en una entrevista publicada a Track & Field News: res de drogues. El secret era l’entrenament en altitud i beure un beuratge mil·lenari de la medicina tradicional xinesa.

No cal dir que es va iniciar la recerca d’aquella beguda, i més encara quan es va saber que també tenia propietats afrodisíaques. Immediatament va quedar etiquetada com la ‘viagra del Tibet’. La base orgànica de la miraculosa poció era el ‘yarsagumba’, un cuc fong que creix entre els 3.000 i 4.000 metres d’altitud als prats alpins tibetans.

En realitat, com si es tractés del mitològic centaure, el ‘yarsagumba’ és una quimera constituïda pel cos d’una eruga de l’arna fantasma Thitarodes armoricanus, momificada després de ser envaïda pel fong Ophiocordyceps sinensis, el miceli del es desenvolupa a partir d’espores existents al terra.

Durant la tardor, el miceli infecta l’eruga viva que creix enterrada i envaeix el seu cos. Per créixer, el fong absorbeix tots els nutrients del cos de l’eruga. Cap a l’estiu de l’any següent, després de consumir-la completament, la infecció ha matat l’eruga, però la seva pell està intacta.

Mentrestant, el fong es transforma en una massa endurida, l’escleroci, que conserva la forma del cos de l’eruga i l’empeny amb el cap apuntant cap a dalt fins a situar-la a uns quants centímetres per sota de la superfície del terra.

Just abans que comenci l’hivern, del cap de l’eruga, que es manté enterrada, sorgeix una estructura erecta que emergeix de la terra, l’estroma. Sobre aquest es localitzen unes estructures en forma de cràter, els peritecis, a l’interior dels quals es desenvolupen les espores que renovaran el cicle una vegada arribada la tardor, quan comencin a desenvolupar-se les larves subterrànies que van emergir dels ous enterrats per la papallona a finals de primavera

En tercer lloc, la majoria dels fongs són mesòfils que creixen a temperatures fresques pròximes als 10 ⁰C, cosa que significa que normalment no poden créixer a la temperatura interna del cos humà. Aquesta és una de les raons per les quals la majoria de les infeccions fúngiques solen ser dermatomicosis superficials.

Fora d’això, tots els Ophiocordyceps coneguts són específics de determinats insectes (que tenen una temperatura corporal idèntica a la de l’aire que els envolta) i no estan adaptats per prosperar a la nostra temperatura corporal ni poden competir amb el nostre sistema immunitari, molt més complex i evolucionat que el d’un insecte.

Un informe de l’OMS i algunes investigacions recents basades en l’aparició gairebé simultània a tres continents de Candida auris, un llevat capaç de causar infeccions potencialment mortals, suggereixen que el canvi climàtic pot estar augmentant la distribució geogràfica d’alguns patògens i provocant més infeccions fúngiques en mamífers i en humans.

Això ja ho coneixien els experts quan ho van pronosticar fa tres dècades. L’augment de les temperatures globals significa que els fongs s’han d’adaptar, cosa que hipotèticament podria augmentar el nombre d’espècies potencialment causants d’infeccions humanes greus.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tal com suggereix un dels personatges de The last of us, el canvi climàtic potser està plantejant nous escenaris pandèmics. Una vegada més, pot ser que la realitat estigui superant la ficció.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. En podeu llegir l’original.