El Congrés aprova la reforma de l’avortament amb els socis del Govern units davant el PP

El Congrés dels Diputats ha donat llum verda de manera definitiva a la reforma de la llei de l’avortament, que posa fi a la necessitat de disposar del consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys i consagra la xarxa pública com a referent a l’hora de practicar la interrupció voluntària de l’embaràs.

Amb 185 vots a favor, 154 vots en contra i tres abstencions de diputats del PDECat, la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs tira endavant amb l’oposició del PP i Vox i enmig de la polèmica per la resolució del Tribunal Constitucional, que ha avalat la llei de terminis del 2010 recorreguda pel PP.

La reforma de l’avortament ha unit en aquesta ocasió els socis de govern en una setmana en què les friccions han sigut constants a causa de la reforma de la llei del ‘només sí és sí’.

La llei, que permet avortar lliurement les dones de més de 16 anys durant les primeres 14 setmanes de gestació, elimina el requisit introduït el 2015 pel Govern del PP que obligava les menors de 16 i 17 anys a disposar del consentiment dels seus representants legals i estableix els hospitals públics com a centres de referència per a aquesta pràctica.

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, que ha celebrat el suport de la majoria feminista del Congrés a aquesta reforma, ha alertat que hi haurà resistències a l’hora d’aplicar la llei, tal com ha passat en totes les normes feministes.

Dret a l’objecció de consciència

Per això, ha assenyalat que ara toca treballar amb les comunitats autònomes, els centres sanitaris i les administracions competents per garantir que a tots els hospitals públics hi hagi prou personal per fer avortaments, respectant el dret a l’objecció de consciència dels sanitaris.

El text recull la creació d’un registre d’objectors de consciència per al personal sanitari i elimina l’obligació d’informar la dona sobre les prestacions i ajudes de suport a la maternitat i també el termini de reflexió de tres dies. Aquest punt ha sigut un dels més qüestionats pels partits de la dreta. 

La diputada del PP Marta González ha criticat que es prohibeixi informar les embarassades que avortaran de les alternatives i ajudes a les quals es poden acollir, i ha denunciat que, amb aquesta mesura, el Govern tracta de manera infantil les dones a l’impedir que puguin prendre una decisió de manera conscient.

«El Govern porta el seu sectarisme fins al punt de furtar aquesta informació a les dones», ha dit la diputada del PP, que ha criticat que la llei s’hagi tramitat per la via d’urgència i sense tenir en compte els informes dels òrgans consultius, crítics amb el text.

Des del PSOE, Laura Berja ha retret al PP l’«espectacle» d’aquesta setmana amb les afirmacions d’Alberto Núñez Feijóo sobre l’avortament i la decisió del Constitucional, i ha celebrat que «la part bona que l’avortament sigui un dret» és que no depèn del PP, sinó de la majoria social i política que el va fer llei.

«Un deute amb les dones joves»

«Teníem un deute amb les dones joves d’aquest país», ha dit Berja, que ha afegit que avui el Congrés fa justícia a les dones a les quals el PP va treure el seu dret a l’avortament lliure. «Vostès han tingut recorreguts 13 anys els drets de les dones», ha dit.

Des de Vox, Lourdes Méndez ha retret al PP que no derogués la llei del 2010 durant el Govern de Mariano Rajoy i ha defensat que l’avortament «no és un avenç ni un progrés», sinó que, al seu parer, «és l’expressió més gran de la barbàrie».

El diputat del PNB Joseba Antoni Agirretxea ha recordat als grups polítics que s’han mostrat en contra de la llei que l’obligació dels poders públics és «legislar per a tothom i no només per als que pensen com un mateix», així com «donar solucions independentment dels codis morals i ètics dels que estiguin legislant».

Marc normatiu

Des de Ciutadans, Sara Giménez ha criticat que la reforma de la llei de l’avortament «fiqui per la porta del darrere» la «criminalització» de la gestació subrogada, una cosa que, al seu parer, coarta la llibertat de les dones de decidir «quan i com» ser mares i «aprofundeix la inseguretat jurídica» d’aquells que recorren als ventres de lloguer. 

No obstant, els taronges han votat a favor de la reforma, perquè, en paraules de Giménez, advoquen per un «marc normatiu valent i garantista» que permeti a les dones espanyoles «disfrutar de la seva sexualitat i, si així ho desitgen, de la seva maternitat».

El diputat de Més Madrid Íñigo Errejón s’ha mostrat convençut que «entre les files dels que votaran en contra de l’avortament» hi ha qui ha exercit aquest dret i ha apuntat que el Congrés no legislarà si la interrupció voluntària de l’embaràs és un dret o no, perquè «aquest és un debat d’un altre segle», sinó que garantirà que aconsegueixi «tranquil·litat, seguretat, a la pública i amb respecte».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«No parlem de l’avortament per si mateix, parlem de si garantim el dret a fer-ho amb seguretat per a la salut física i mental de les dones», ha coincidit la diputada d’ERC Pilar Valluguera, que ha remarcat que «els drets no estan mai prou garantits». «Si guanya Vox i el PP, em veig una altra vegada a Londres avortant», ha avisat. 

Durant el ple, abans de la votació, hi ha hagut un acte de protesta organitzat per la fundació Más Vida davant les portes del Congrés al qual s’han escoltat els batecs del cor dels nadons de dues dones embarassades a través d’uns megàfons.