Persones LGTBI en la vellesa: «Em fa por que m’humiliïn a la residència»

Havien viscut juntes tota la vida. S'estimaven i eren parella. Una d’elles va emmalaltir d’Alzheimer i la seva dona va decidir ingressar-la en una residència perquè ja no podia cuidar-la. Mai van dir que eren lesbianes, tenien por del rebuig. Quan la dona anava a visitar-la al geriàtric va fer el que havia fet tota la vida: dir que eren amigues. Quan l’àvia va morir, no van avisar la presumpta amiga.

«Un dia li van trucar perquè anés a buscar la cadira de rodes de la difunta. Ja estava enterrada», explica Alex San Rafael, coordinador de la fundació Enllaç, especialitzada a atendre les persones LGTBI en la vellesa. «No va fallar ningú i van fallar tots: l’entorn no va fer possible que elles se sentissin còmodes per explicar-ho», insisteix San Rafael. Com aquest cas, centenars de persones LGTBI pateixen estigma i discriminació a l’hora d’entrar en un geriàtric, centre de dia o hospital sociosanitari. Per evitar-ho, la Generalitat ha presentat aquest dijous la primera guia per incorporar la perspectiva LGTBI en aquests centres per a la tercera edat. Un protocol pioner a tot Europa.

Fa 50 anys que Laura Vilar es va atrevir a posar-se faldilles i vestit. «Sempre vaig saber que era una dona, malgrat haver nascut home», explica. Està a punt de complir els 68. I li fa pànic anar a una residència. «Em fa por perquè hi ha molta gent que no ens comprèn. Si et volen ferir, humiliar... ho faran», augura. «De vegades hi penso, ¿i si no em puc valer per mi mateixa i m’han de cuidar?». Coneix casos de matrimonis trans els quals van separar d’habitació quan van entrar en un geriàtric. «Això és molt cruel», diu. «I quan ets gran, fràgil, feble... La gent calla, claudica, els costa més plantar cara i denunciar», afegeix. Demana que els treballadors d’aquests centres siguin estrictes i acompanyin les persones del col·lectiu LGTBI en tot moment.

Distintiu LGTBI

La Laura ha sigut una de les persones que ha assistit, a la residència Gent Gran de Gràcia (Barcelona), a la presentació del nou protocol de la Generalitat per aturar aquest problema. «El meu amic té la seva mare en aquesta residència. Ell és homosexual i ens preocupa molt aquest tema», diu la Laura. «No és just que la generació de persones grans que han hagut de lluitar pels drets del col·lectiu LGTBI hagin de passar els seus últims anys en un centre residencial obligats a tornar a l’armari després de trencar tots els sostres i prejudicis», ha manifestat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tania Verge.

El text preveu formacions als professionals dels geriàtrics, centres de dia i hospitals sociosanitaris en relació amb els drets LGTBI i les formes de denunciar la discriminació. També inclou que la diversitat de gènere i sexe es treballi a les residències, especialment davant l’arribada dels nous pacients a través d’un agent d’igualtat: ja sigui perquè els que són del col·lectiu se sentin còmodes per expressar-ho, com per conèixer l’homofòbia interioritzada i normalitzada de la resta, per evitar topades.

El text també diu que les persones trans han de ser tractades segons el seu nom sentit, que les parelles homosexuals tenen dret a compartir habitació per tenir més intimitat i que no se les ha d’ajuntar amb els homòfobs reconeguts del centre. La consellera ha explicat, a més, que estan treballant perquè les residències que assumeixin aquest protocol, que no és d’obligat compliment, comptin amb un distintiu especial.

Por, insults i menyspreu

«Això és molt útil. Parlem d’una generació que sempre ha buscat senyals per moure’s en tots els àmbits de la seva vida», aprecia Josep Maria Mesquida, president de la fundació Enllaç. L’entitat coneix una tirallonga de casos que demostren la necessitat de treballar en aquest àmbit. «A una persona la feien menjar amb un grup de residents que li proferien insults i acudits homòfobs, hi ha persones trans les quals anomenen pel nom del seu naixement en comptes del que ells senten i persones que necessitaven medicació pel VIH i quan els altres residents se’n van assabentar els discriminaven per això», explica Mesquida.

«Les persones LGTBI tenen por d’anar a aquests centres perquè tenen por de passar a conviure amb persones molt homòfobes, i tornen a reviure el que els passava quan eren joves... i tornen a l’armari», segueix Mesquida.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

«Avui és un dia històric», clamava el president del casal Lambda, Jordi Samsó. En l’elaboració d’aquest protocol, hi han participat diverses entitats i activistes. Entre elles, Jordi Monné, membre del Consell Nacional de la Gent Gran i del Consell de les persones LGTBI de Catalunya. «Crec que aquest document és únic a Europa: busquem referències internacionals i, per als geriàtrics, no en trobem cap. És la primera vegada que es fa una cosa així», ha explicat. «En el dia d’avui es pressuposa que tots els residents són heterosexuals, i no és així. Són persones que van patir la repressió franquista, que van aconseguir drets per al col·lectiu... no pot ser que en la vellesa hagin de tornar a l’armari», ha afegit.

Mesura voluntària

Una altra de les seves redactores és Paulina Blanco, activista històrica del col·lectiu. «Això que està passant no es pot aguantar. Tinc amigues que són en apartaments amb serveis comunitaris i no poden dir que són lesbianes per por del que els farà la resta del grup», explica. «No es pot consentir, és molt injust. Hem patit el rebuig de la societat des de molts anys, i ara haver de tornar a l’armari... Tenim dret a viure en llibertat. ¡Se’m posen els pèls de punta! Tenim tot el dret d’anar a la residència i que ens cuidin amb la llibertat de ser qui volem ser», exclama l’activista, que al seu torn puntualitza: «El que no m’agrada d’aquest protocol és que sigui voluntari: els meus drets no poden dependre de la sensibilitat o la voluntat d’un equip directiu».