La Xarxa Vives d’universitats demana incloure el català al programa Erasmus+

La Xarxa Vives, institució que representa 22 universitats de Catalunya, Comunitat Valenciana, les Balears, Andorra i Sardenya, ha reclamat aquest dijous al Parlament Europeu la inclusió del català, l’eusquera i el gallec a la plataforma ‘Online Language Support’ (OLS), l’eina que utilitzen els estudiants dins del programa Erasmus+ per estudiar idiomes a la seva universitat de destí. «És una anomalia greu que perjudica milers d’usuaris; [...] assistim a una discriminació als territoris de parla catalana, ja que no disposem de les mateixes oportunitats», ha lamentat el secretari executiu de l’entitat, Ignacio Casadesús, en una sessió que s’ha celebrat a Estrasburg.

Durant la seva intervenció, Casadesús ha recordat que la no-inclusió del català, l’eusquera i el gallec en el programa Erasmus+ impedeix als estudiants aprendre les llengües «al mateix nivell que la resta d’idiomes d’ús habitual a les universitats europees». «Assistim a una discriminació en relació amb la resta de centres», ha remarcat.

Casadesús ha reivindicat la rellevància del català a la Unió Europea. «És la desena llengua més parlada d’Europa, amb tretze milions de parlants. És oficial en un estat sobirà com Andorra i també és oficial en tres regions de l’Estat. És la vuitena llengua a internet, es transmet de forma intergeneracional i és present a tot el territori», ha destacat. «El català, junt amb el basc i el gallec, contribueixen a la cultura», hi ha afegit.

Al llarg de la sessió, Casadesús ha instat el Govern espanyol a actuar davant la Comissió Europea per incloure les tres llengües a l’Erasmus+ i en qualsevol eina de formació de llengües que s’impulsi en el futur. Si bé el representant de la Xarxa Vives ha apuntat que hi ha «un acord ampli» entre les administracions –tant centres educatius, governs regionals i l’executiu espanyol–, lamenta que la sol·licitud no ha prosperat.

A més, ha defensat que la no-inclusió de les tres llengües «no és un problema econòmic». La plataforma OLS inclou actualment els 24 idiomes oficials de la UE i cinc més que tenen aquesta condició, com el turc, l’islandès o el noruec.

Puigdemont: «Tendència ‘lingüicida’»

La sessió d’aquest dijous també ha comptat amb la participació de diversos eurodiputats catalans, que han criticat la «desprotecció» que pateix el català al si de les institucions europees. Per l’eurodiputat d’ERC, Jordi Solé, les reivindicacions de la plataforma d’universitats són «justes» i posen en evidència la diversitat que pretén exhibir la Unió Europea. «No és que s’estigui deixant desprotegides les llengües, és que se les està discriminant; [...] s’està impedint el funcionament normal d’uns sistemes universitaris consolidats», ha assenyalat.

Per la seva part, l’expresident català i actual eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha apuntat que hi ha una tendència «lingüicida» i ha suggerit portar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). «¿S’han plantejat litigar en la justícia europea per aquests incompliments flagrants? Crec que és una via que s’hauria de tenir en compte», ha declarat.

Notícies relacionades

Neix La Xarxa+, el Netflix de la televisió i la ràdio local

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Finalment, l’eurodiputada de Junts Clara Ponsatí ha recordat que la mateixa sessió –els ponents i els eurodiputats no han pogut utilitzar el català, ja que no hi ha traducció al Parlament Europeu– és una mostra més de «discriminació».

En la sessió també hi han participat la viceconsellera de Política Lingüística del Govern basc, Miren Dobaran; el secretari general de Política Lingüística del govern gallec, Valentín García, i el president de la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística, Miquel Àngel Sureda.