La crisi sexual dels homes de 50: els mites del porno també afecten la mitjana edat

Les dones hi van més perquè els professionals de la salut –mental o física– els donin resposta al que elles consideren una caiguda de desig, una cosa en la qual té molt a veure el context: relació de parella, estrès laboral i familiar i preocupacions econòmiques. Els homes, mentrestant, també estan trencant el tabú i estan anant a les consultes. Ells, en canvi, no pregunten directament per la crisi sexual que pateixen sinó que abans fan marrada. En moltes ocasions, el problema que narren no és aquest, sinó que, simplement, la seva activitat sexual no respon a les expectatives que els ha generat el model de mascle vigorós i sempre desitjós que ha afavorit la indústria del cine, porno inclòs.

«Doctor, últimament tinc dificultats per orinar», és una de les frases més repetides a les consultes d’urologia entre els pacients a partir de 50 anys. «Al final de la visita, quan han agafat una mica de confiança, et comenten que han ‘fallat’ al llit o que ‘no estan funcionant bé’ amb les seves parelles», explica Juan Manuel Corral, secretari general de l’Associació Espanyola d’Andrologia, Medicina Sexual i Reproductiva (ASESA) i metge de la unitat d’Andrologia de l’Hospital Clínic (Barcelona).

Les estadístiques mèdiques europees confirmen que els homes experimenten alteracions en la funció erèctil a partir dels 50 anys. Les dificultats per mantenir una erecció es donen en el 5% dels homes de 40 anys. Entre els de 65 anys, el percentatge varia entre el 15% i el 25%, mentre que als 70 anys és del 50%. «Un no s’ha de resignar. Estem davant d’un problema amb solució», aclareix l’uròleg i andròleg del Clínic.

La majoria dels problemes d’erecció s’engloben en l’esfera de la psicologia, però, en algunes ocasions, les dificultats poden amagar un problema de salut física. Aquí rau la importància de la visita a l’especialista per a una valoració global. El doctor Corral explica que la diabetis, els problemes cardiovasculars, la ingesta de medicaments antidepressius, el càncer de pròstata i l’hipogonadisme (baixos nivells de testosterona, conegut popularment com a andropausa) estan relacionats amb la disfunció erèctil.

Sexualitat i identitat masculina

Tret d’aquestes excepcions, la disfunció erèctil té un origen psicològic i s’explica, entre altres motius, per aquest model tan estès de l’home mascle sempre desitjós i sexualment actiu. Pablo Hurtado, psicòleg i sexòleg, explica que els tres principals motius de consulta per part dels homes són la pèrdua d’erecció, l’ejaculació precoç i la falta de desig. Els seus pacients inclouen tot el ventall d’edat, des dels que tenen entre 20 i 30 anys fins als de 50 i 60.

«Els homes venen buscant ajuda, i això està molt bé perquè sembla que, a poc a poc, es va esfondrant el tabú. Lamentablement, tenir un problema amb la sexualitat significa perdre la identitat masculina. Aquesta és una conseqüència de les ferides que ens ha provocat el patriarcat, amb aquesta imatge que l’home sempre ha de ser vigorós i desitjós», explica el psicoterapeuta sexual i de parella, que està especialitzat en perspectiva de gènere.

Al llarg de la teràpia, els especialistes treballen amb els seus pacients deixant-los clar que «l’erecció no és el termòmetre del desig». «L’habitual és que una erecció vagi i vingui al llarg d’una trobada sexual. El problema rau que els homes s’autoimposen una responsabilitat que, en realitat, no els correspon», afirma el psicoterapeuta.

El model sexual imperant encara és falocentrista i coitocentrista i ‘castiga’ els homes amb l’absurda obligació que han de donar plaer amb el seu penis. Hurtado recorda que la sexualitat va molt més enllà d’això. «Hi ha moltíssimes maneres de donar i rebre plaer», afegeix.

Ejaculació precoç

Respecte a l’ejaculació precoç, un altre problema gairebé sempre d’origen psicològic, el sexòleg recorda que el que la majoria dels homes consideren precoç és completament normal. El doctor Corral i el psicòleg Hurtado critiquen severament la indústria del cine –porno inclòs– per oferir una imatge molt distorsionada de la realitat. «És impossible mantenir-se mitja hora amb tant moviment pelvià. A nivell fisiològic, allò natural és que l’ejaculació aparegui al cap d’un minut», sentencia Hurtado.

L’Estudi Global d’Actituds i Comportaments Sexuals (2001-2002) va revelar que els problemes sexuals més freqüents són la falta d’interès, la incapacitat per arribar a l’orgasme i les relacions no agradables. El baix desig també té les seves arrels en el discurs heteropatriarcal: els homes són mascles amb la libido al màxim. La realitat és una altra, però l’home ho considera una fallada i comença a evitar el contacte físic i, fins i tot, rebutja parlar-ne. Conclusió: un problema que no ho és sí que es converteix en problema.

Notícies relacionades

La falta de desig sexual en les dones omple les consultes de psicologia

Recuperar el desig després de l’arribada de les criatures

La falta de desig –tant en homes com en dones– no és rara ni dolenta. Tampoc una patologia, malgrat que el DSM (el Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals de l’Associació Nord-Americana de Psiquiatria) parla de trastorn de desig hipoactiu. El desig sexual és una emoció complexa, una emoció que es pot treballar, augmentar i despertar, recorda la psicòloga, sexòloga i divulgadora científica Laura Morán a ‘¿Por qué (no) deseo?’ (Next Door Publishers)

Tant el doctor Corral com el psicòleg Hurtado insisteixen que el tabú s’ha de trencar del tot i demanen als homes que truquin a la porta d’un professional de la salut quan experimentin un problema sexual. En el cas de la disfunció erèctil per un motiu orgànic, l’uròleg recorda que existeixen tractaments farmacològics i injeccions que els pacients es poden autoadministrar sempre amb vigilància i pautes mèdiques. Existeix igualment teràpia amb testosterona. Per la seva banda, Hurtado recorda que la majoria dels problemes de la vida sexual tenen un origen psicològic i insisteix en la importància de la teràpia.