Els adolescents davant la llei del ‘només sí és sí’: «És difícil trobar nois que tinguin clar el consentiment»

Si el consentiment desperta polèmiques i desconcert entre els adults, ¿com ho viuen i entenen els més joves, que estan accedint a la vida adulta en ple canvi de paradigma? ¿Els provoca dubtes? ¿El porten incorporat? ¿Què pensen de la llei del ‘només sí és sí’? EL PERIÓDICO ha sondejat aquest tema amb quatre adolescents d’entre 16 i 18 anys que reclamen d’una vegada educació sexual a les aules i insisteixen que, sobretot els homes, no tenen encara gaire clar els límits entre el sí i el no.

D’entrada, unes dades. Segons l’últim Baròmetre de Joventut i Gènere (2021), la segona forma de violència en la parella més habitual (20,5%) que pateixen les joves és «forçar una relació sexual no desitjada». En aquest sentit, l’educació sexoafectiva encara té molta feina per fer. Adolescents com Arnau Vallés, de 16 anys, confirmen que entendre el que significa consentiment és «ser l’excepció»: «És difícil trobar nois de la nostra edat que ho tinguin clar».

Lucía Repollet, de 18 anys, hi està d’acord: «Els nois d’entre 16 i 19 anys, sota la meva experiència, tenen una maduresa molt baixa. No poden entendre que potser l’altra persona només vol fer un cafè i que això no implica una relació sexual posterior».

Per definir el consentiment, tant Arnau com la seva companya d’institut, Ariadna de la Rosa, el primer que diuen és que és «complicat», tot i que tots dos sembla que ho tenen clar. «Donar a entendre de manera explícita, ja sigui amb paraules o amb actes, que vols mantenir relacions sexuals o una pràctica en concret», afirma ell. L’Ariadna afegeix: «Ha de quedar clar».

Aprendre sobre consentiment, ¿on?

Tant la Lucía com el seu amic, Gerard Barrallo, de 17 anys, han après sobre el consentiment a través de l’«experiència», ja que, diuen, l’educació sexoafectiva de l’escola «no hauria de ser que vinguin una vegada a l’any a explicar-te com posar un condó en un plàtan». «Jo no he après absolutament res, perquè tot el que ens venen a explicar ja ho sabem. Som la generació internet», expressa Lucía. A més, apunten que a l’institut la paraula «consentiment» només s’ha citat en dies assenyalats, per exemple «relacionant-lo amb una notícia el 25-N».

En canvi, a l’Ariadna i a l’Arnau l’escola sí que els ha ensenyat a mantenir relacions sexoafectives més sanes. Tots dos coincideixen qur «el pitjor exemple que podem tenir són les xarxes socials».

¿Un concepte complicat?

A Twitter fa anys que es frivolitza amb el consentiment i es viralitzen missatges sobre falsos contractes per tenir sexe. L’Arnau, la Lucía, l’Ariadna i el Gerard lamenten que aquest missatges calin en els seus companys, que «ni s’han molestat a entendre què és el consentiment», apunta l’Ariadna, que creu que «és per pura fanfarroneria». «O això espero –afegeix–, perquè tinc amics que un dia, quan un home gran em va piropejar pel carrer, em van dir: ‘Si vas amb aquest vestit és normal que et vulguin violar’».

Per l’Arnau «no és qüestió que entenguin o no el que significa el consentiment, sinó que directament rebutgen tot el que estigui relacionat amb el feminisme». És l’efecte rebot que ja es detecta als centres educatius i que ha fet que alguns instituts pioners en educació feminista canviïn d’estratègia.

La Lucía creu que simplement es tracta d’ego: «Conec nois que creuen que tenir sexe és el que ha d’acabar passant sempre, així després ho comenten amb els amics i diuen: ‘al final me l’he fet’, per això no els interessa entendre res».

Comenten que el consentiment dins d’una sala de discoteca sembla una mica més difús. «En aquell moment és complicat identificar quan s’estan excedint; penses que t’ha tocat ‘el pesat de torn’, però després ho recordes fredament i t’adones que no era normal», explica l’Arnau.

Segons el Gerard, parlar sobre aquesta persona èbria que fa carícies de més a les festes «continua sent actual». «En general, els joves relacionen el consentiment només amb l’acte sexual, no amb altres pràctiques, com els tocaments», apunta.

Aquest grup no coneix cap cas en què algú, després de donar consentiment, se n’hagi «penedit», un temor que inquieta molts homes que miren amb suspicàcia la llei del ‘només sí és sí’. «Mai quan hi ha hagut un acte sexual pel mig. Però sí que coneixem gent que potser ha permès carícies de més i després s’han penedit i han pensat ‘en quin moment hem permès això’», relaten l’Ariadna i l’Arnau.

Rebaixa de penes i violadors

Malgrat que llei del ‘només sí és sí’ fa temps que marca el debat públic i mediàtic, les seves novetats (acabar amb la distinció entre agressió i abús sexual i posar el focus en el consentiment a l’hora de definir el concepte de violència sexual) són, en general, bastant desconegudes. «La conec de veure a les notícies que es rebaixen les condemnes, que estan en contra [de la llei] i que pretenen modificar-la, ¿pot ser?», pregunta el Gerard.

Notícies relacionades

El 21% de les dones admet haver patit una agressió sexual i gairebé el 80% coneix alguna víctima

«En el ‘perreo’ el noi és ‘el puto amo’»: parlen els adolescents

«En sé bastant poc; el que veig a internet, que estan deixant sortir violadors de la presó, i ja està», explica, per la seva banda, l’Arnau. L’Ariadna es queixa que no reben una informació clara: «Ens està arribant molt poc. En comptes d’explicar la llei sempre parlen del mateix. Igual que envien pamflets a l’escola quan hi ha festa major, els haurien d’enviar explicant-nos la llei de forma senzilla. Crec que ens seria molt útil», opina.

Per als adolescents, un «problema» afegit és que, quan es parla de consentiment, alguns noten la presència del feminisme i ja, directament, s’hi pposen, explica l’Ariadna. L’Arnau explica la seva experiència: «En xarxes socials com TikTok et bombardegen amb missatges negatius sobre el feminisme, et plantegen coses que et poden passar –segurament falses– i fan que pensis que potser estàs equivocat. De vegades fins i tot jo em sento amenaçat». El Gerard i la Lucía sentencien que «és una pena que hi hagi partits polítics que fan demagògia a les xarxes socials i que menyspreen iniciatives que l’únic que busquen és tenir relacions més sanes».