Les famílies pressionen Educació per la gestió del menjador escolar: «Tenim dret a controlar què mengen els nostres fills»

«Abans que ho gestioni una empresa privada que guanyi un concurs al millor postor, cosa que tots sabem que impactarà directament en la qualitat de l’alimentació dels nostres fills, volem poder-los gestionar nosaltres, ja que, al final, són els nostres fills els usuaris del servei i en el marc actual som nosaltres els que el paguem», resumeixen les famílies, que fa cinc anys que lluiten per defensar la preferència en la gestió de les AFAs.

Però... ¿la gestió directa dels menjadors escolars per part de les AFAs està en perill? Des de fa un lustre, a molts centres, sí; o com a mínim així ho senten i denuncien. Les competències de la gestió dels menjadors escolars són del Departament d’Educació, però, com que cada municipi en té els seus particulars, les delega als consells comarcals, que són els que al seu torn poden delegar la gestió en les AFAs.

Dos anys sense conveni

«Els problemes van començar el 2018, amb la llei de contractes del sector públic i la directiva europea que diu que tots els contractes han de ser licitats; aquí a molts consells comarcals els va agafar por i van començar a posar-nos entrebancs», resumeix la situació Oriol Planes, de l’AFA de l’escola Pràctiques I de Lleida. Al Segrià fa dos anys que estan sense conveni. En uns llimbs legals, a l’espera d’un decret de menjadors que no arriba.

El cas del Segrià no és aïllat, tant a la província de Girona com a la de Tarragona AFAs de diverses comarques han hagut de defensar davant els consells comarcals que els convenis amb les AFAs són legals. De fet, deixar aquesta idea per escrit va ser un dels acords als quals l’Affac va arribar la setmana passada amb el departament en una reunió llargament sol·licitada per la primera.

Posicionament públic

«La conselleria s’ha compromès a publicar a la seva web un apartat sobre menjadors escolars en el qual s’expliquin els diferents tipus de gestió existents, que inclogui el conveni directe amb les AFAs, perquè aquestes tinguin un document públic del departament al qual agafar-se per defensar-se davant el consell comarcal quan els pressioni dient-los que es tracta d’una qüestió legal. Això ens permetrà superar la situació actual, que moltes vegades s’encalla en una discussió absurda en la qual el consell comarcal intenta portar al terreny jurídic una decisió política», assenyala Lidón Gasull, directora de l’Affac.

En aquesta reunió recent, l’Affac va defensar que el nou decret –sense data d’aprovació– ha de donar preferència a la gestió de les AFAs. «Vam defensar el model de gestió actual de les AFAs, en les quals no fa falta fer contractació pública; mantenint els convenis o fórmules similars», indica Planes.

Període de transició

Notícies relacionades

Quan el futur acadèmic depèn del color de la teva pell

La falta de profes substituts, nou focus de tensió als instituts catalans

Període de transició¿Per què no s’aprova el decret? «L’actual és de 1996. Tots els intents que han fet de renovar el decret anaven en la línia de treure-li la gestió a les AFAs, per tornar-l’hi a l’Administració i externalitzar-lo, ens hi hem oposat fermament i aquests intents s’han aturat. Nosaltres defensem una gestió de proximitat. Si avancem, hem d’avançar cap a menjadors integrats al centre educatiu, però, fins que arribi el canvi integral hem de prioritzar que siguin les AFAs les gestores», insisteix Gasull, que recorda que «ja que el cost del menjador ara com ara el paguen les famílies al 100%, volem que tingui els valors de l’AFA». «Tenim dret a controlar què mengen els nostres fills», assegura la directora de l’Affac.

Fonts del Departament d’Educació defensen que cada consell comarcal té autonomia per decidir com ho fa. «La normativa vigent no prohibeix els convenis. El departament no ha modificat la gestió del contracte de cap dels menjadors del país. S’està treballant en un acord marc per a la gestió dels menjadors escolars, que resoldrà totes aquestes qüestions», afegeix la mateixa veu de la conselleria, que remarca que les AFAs no quedaran excloses de l’acord marc. «Al contrari, hi tindran un paper imprescindible», es comprometen.