La pandèmia i els ertos han agreujat la discriminació laboral de les dones

Cada 22 de febrer se celebra el Dia per la Igualtat Salarial i a aquest pas es commemorarà durant 48 anys més, perquè la bretxa es redueix de manera tan lenta que, si no hi ha un revulsiu, els homes cobraran –de mitjana– més que les dones a Espanya durant mig segle més. A més, la pandèmia i els seus efectes en l’economia, amb la propagació d’ertes com a mesura de supervivència per a moltes empreses, han agreujat la situació i han alentit la minoració de la bretxa, segons l’informe ‘Bretxa salarial de gènere’ elaborat pel sindicat CSIF.

L’estudi conclou que la bretxa salarial se situa en el 19,8%, ja que els homes tenen un salari mitjà anual de 23.724 euros, i les dones, un de 19.011 euros. Això suposa que les dones treballen gratis 73 dies a l’any. Les diferències s’han reduït només un 0,4% l’últim any, i per això Eva Fernández, secretària d’Igualtat del sindicat, ha conclòs que «a aquest ritme es tardarà mig segle a assolir la igualtat». A més, tenint en compte les persones en erte, la bretxa s’eleva al 29,6%.

La bretxa se sustenta en el fet que les persones a l’atur, amb contractes temporals, reduccions de jornada –i salari– o excedències són majoritàriament dones, però, també, en les diferències que encara persisteixen en algunes empreses i convenis col·lectius que, en ple segle XXI, paguen més als homes que a les dones tot i que exerceixin llocs similars o donen certs plus o complements salarials als treballadors i no a les treballadores.

Contractes temporals

Per exemple, les dades de l’informe de CSIF indiquen que la diferència entre homes i dones amb contractes temporals s’ha multiplicat per 12 durant la pandèmia. Segons l’última Enquesta de Població Activa (EPA), l’últim trimestre del 2019 hi havia 27.700 dones més en contractació temporal, xifra que s’ha elevat a 333.900 més en el mateix període del 2022.

Les dades de l’EPA també demostren que el nombre de dones contractades a temps parcial triplica el d’homes. El nombre de dones que han reduït la seva jornada i el seu sou per poder ocupar-se dels fills o d’algun familiar dependent és de 333.200, mentre que en el cas dels homes és de 25.300. Dit d’una altra manera: per cada home que s’ha acollit a aquesta modalitat laboral hi ha 13 dones, ja que el 93% de les persones que treballen a temps parcial per compatibilitzar-ho amb les cures a les llars són dones.

Tenint en compte les xifres de l’atur, hi ha 1,6 milions de dones enfront 1,4 milions d’homes. I entre els matrimonis hi ha gairebé el doble de dones que d’homes a l’atur (700.200 dones i 411.500 homes).

Empreses públiques

La bretxa salarial es produeix a tots els sectors i també a les empreses públiques, malgrat que aquest àmbit «hauria de ser exemplar, perquè depèn del Govern», segons ha denunciat la secretària d’Igualtat de CSIF. L’estudi sindical conclou que al sector públic les xifres d’inestabilitat són pitjors, ja que el nombre de dones amb contractes temporals és el doble que el dels homes, i les treballadores amb contractes a temps parcial són gairebé el triple que els homes amb aquest tipus de contracte.

Notícies relacionades

Resistir a la indiferència

¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?

A més, el nombre de dones que s’acullen a excedències per tenir cura de familiars gairebé quadruplica el d’homes, i el sextuplica en el cas de reduccions de jornada.

Per tot això, CSIF ha instat el Govern que posi en marxa mesures de conciliació que no suposin pèrdua retributiva, la creació de places públiques gratuïtes per a escoles infantils i la posada en marxa dels plans d’igualtat encara pendents. Referent a això, la central sindical ha denunciat que «encara hi ha comunitats autònomes sense plans d’igualtat, centenars d’ajuntaments que no tenen directrius i la mateixa Administració general de l’Estat té paralitzat el seu desenvolupament».