El Govern aprova l’avantprojecte d’Ensenyaments Artístics

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, a proposta del Ministeri d’Educació i Formació Professional, l’avantprojecte de llei d’Ensenyaments Artístics Superiors que equipara les beques d’aquests alumnes a les dels estudiants universitaris i en millorarà les vies de participació i d’accés als ensenyaments.

Amb l’aprovació d’aquesta norma, els estudiants d’ensenyaments artístics superiors tindran el reconeixement de becaris universitaris. «Fins ara rebien beques com a estudiants de batxillerat i, a partir d’aquesta llei, també se’ls podrà finançar la matricula d’aquests ensenyaments», ha afirmat la ministra.

El primer pas per a l’aprovació d’aquesta llei, que beneficiaria 140.000 estudiants, 14.000 professors i 689 centres, que va fer el Govern central, va ser, segons ha recordat Alegría, recuperar el Consell Superior d’Ensenyaments Artístics, un òrgan homologable al Consell Escolar de l’Estat en el qual hi ha representats comunitats autònomes, professorat, directors o estudiants.

L’avantprojecte de llei tindrà una tramitació administrativa urgent, per escurçar-ne els terminis, i el Govern central preveu aprovar-lo en segona volta a finals de març, perquè arribi aquell mateix mes al Congrés, on també en preveu la tramitació d’urgència.

«Esperem que durant aquesta legislatura puguem aprovar la llei», ha assenyalat la ministra d’educació i Formació Professional, Pilar Alegría, durant la seva compareixença en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

L’Executiu central ha aprovat una «llei de mínims» que confereixi un marc general en el qual «càpiguen tots els interessos heterogenis i moltes vegades contraposats, inclosos els dels diferents col·lectius i els que corresponen a les competències de les administracions autonòmiques». També és una «llei plataforma», bàsica, sobre la qual se sustentaran els futurs desenvolupaments reglamentaris, que requeriran «molta més i interrompuda interlocució i negociació».

El Ministeri d’Educació considera que els ensenyaments artístics «han de mantenir la seva especificitat i caràcter propi», però, amb la nova llei, també «es tracta d’acostar els superiors al model de les universitàries, al ser ensenyaments que condueixen a titulacions equivalents a tots els efectes; i les professionals al model de la nova formació professional».

«Volem generar un marc legal legislatiu estable, integrat i clar. La Lomloe traslladava un mandat perquè, dos anys després de la seva aprovació, havíem de presentar aquesta llei», ha recordat Alegría, i ha destacat que, des que van començar a treballar en aquest avantprojecte, han fet «nombroses reunions» amb el sector cultural i artístic: «La receptivitat és absolutament positiva».

Ensenyaments audiovisuals

L’avantprojecte de llei mantindrà els tres nivells reglats actuals en els ensenyaments artístics: Elementals, Professionals i Superiors. No obstant, preveu la creació de nous ensenyaments i especialitats, adaptats al segle XXI, per exemple els Ensenyaments Audiovisuals.

«Hem afegit un ensenyament fortament demanat, que són les arts audiovisuals, que recullen una necessitat que el sector ens havia traslladat», ha celebrat la responsable d’Educació i Formació Professional.

També busca garantir l’homologació de les titulacions i la seva incorporació plena a l’Espai Europeu de l’Educació Superior (les superiors, amb els seus graus i màsters) i al Catàleg Nacional d’Estàndards de Competències Professionals (les professionals).

En aquest context, la ministra ha posat com a exemple que, ara mateix, un jove que acabi un ensenyament al conservatori i vulgui optar a una plaça de l’Orquestra Filharmònica de Berlín necessitaria un certificat de l’Administració autonòmica que establís la validesa del seu títol, una cosa que suposa, al seu judici, «una desigualtat» per als espanyols respecte als alumnes d’altres països. «Això s’acabarà amb aquesta llei», ha remarcat.

L’Executiu pretén que amb aquesta llei els centres d’ensenyament guanyin en la seva autonomia pedagògica i organitzativa. Així, ja no seran centres de secundària, i establiran nous tipus de relació amb la universitat i altres instàncies. També podran crear noves figures d’associació entre si, com la dels Campus de les Arts.

Millores per al professorat

Quant al professorat, l’avantprojecte de llei preveu «noves expectatives de millora laboral i professional», com els supòsits de compatibilització de l’activitat docent amb la creativa, performativa o investigadora, tal com apunta el Govern central.

A més es crearan quatre nous cossos docents: professors i catedràtics d’Ensenyaments Artístics Superiors; i professors i catedràtics d’Ensenyaments Artístics Professionals. Es manté l’actual de Mestres de Taller, necessaris en tots els nivells.

L’adscripció de l’actual professorat als nous cossos requerirà contemplar la voluntarietat i una fase transitòria gradual en què, segons Educació, ningú perdrà drets ni atribucions docents.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

D’altra banda, contempla la possibilitat de comptar amb altres figures docents, no fixes, que permetin incorporar talent als centres, com el cas dels especialistes. «Un aspecte molt nou és la possibilitat de generar la figura del professor especialista», ha recalcat la ministra d’Educació i Formació Professional.

L’avantprojecte de llei també obre la possibilitat del reconeixement i acreditació de competències professionals parcials, partint de l’experiència laboral o els estudis parcials (seguint el model de l’FP). «A tots els professionals del sector artístic i cultural se’ls obre la possibilitat d’acreditar-los la seva experiència a través de les competències professionals que aportin», ha dit Alegría.