El Govern català assumeix el lloguer de 17.000 joves atesa la falta de pisos públics i assequibles

Catalunya disposa avui dia d’un 1,7% del parc total de vivendes dedicades a lloguer social. És a dir, que el 98,3% restant respon als vaivens del mercat, no especialment sensible amb les estretors de la població. Sol dir-se, d’acord amb l’experiència d’altres països, que l’ideal és que un mínim del 15% del global d’immobles tinguin un preu controlat, limitat i d’acord amb les rendes de les famílies més vulnerables. Som molt lluny d’aquest percentatge, així que, mentre es construeix, l’únic que es pot fer és subvencionar. Això és precisament el que va fer el Govern central l’any passat amb l’aprovació del Bo Jove per al lloguer. La Generalitat, al·legant que molta gent s’havia quedat sense ajudes, hi va respondre amb la seva pròpia bateria de subvencions en el tercer quadrimestre. Els beneficiats pel Govern (hi va haver 28.000 sol·licituds i han passat la selecció unes 17.000) van començar a cobrar aquest dilluns.

«Les xifres evidencien que som davant una necessitat molt clara; la voluntat de la Generalitat és aconseguir que tots els joves que ho demanin puguin tenir el Govern al seu costat», destaca Marina Berasategui, secretària d’Habitatge. En aquesta primera convocatòria, anunciada al setembre, un total de 28.384 joves de fins a 36 anys han sol·licitat diners per poder emancipar-se o poder mantenir el seu pis. La quantia màxima és de 250 euros i va en funció dels ingressos de l’interessat, amb un sostre de 23.664,15 euros anuals. Segons dades del Departament de Territori, 11.226 s’han quedat fora per no complir els requisits i 13.468 han passat la primera selecció. Aquests últims són els que ja han començat a rebre els diners dels imports sol·licitats partint dels seus lloguers del 2022.

L’altre pla

D’altra banda, 3.683 sol·licitants que també han aconseguit el plàcet del Govern hauran d’esperar unes setmanes per poder cobrar. En total, la Generalitat, que en primera instància preveia destinar 29 milions a la causa, haurà desemborsat 35,7 milions d’euros. Per a aquest any, l’Executiu català té previst repetir la convocatòria per a les rendes del present any. És a dir, les crides seran per ara anuals, a diferència del Bo Jove del Govern de Pedro Sánchez, que va aprovar les ajudes el 2022 amb dos anys de vigència.

És curiós analitzar la lletra menuda d’un pla i de l’altre, perquè són molt semblants però presenten diferències quirúrgiques. La Generalitat ajuda fins als 36 anys, i el Govern central, fins als 35. En el cas català, el límit del lloguer assistit és de 950 euros, i en el cas estatal, de 900. En qualsevol cas, la voluntat de les dues administracions és que aquests programes, com assenyala Berasategui, siguin «conjunturals i no estructurals». És a dir, que la construcció de vivenda social permeti, a la llarga, que aquestes ajudes ja no siguin necessàries perquè existirà prou oferta protegida per fer front a la demanda. A Catalunya, segons xifres del Govern català hi ha avui dia unes 25.000 vivendes públiques, incloses les que aporten entitats bancàries per oferir un lloguer social.

Per demarcacions, Barcelona, pel pes de la seva àrea metropolitana (i per l’elevat cost del lloguer), és la que més diners s’han emportat, amb poc més de 22 milions d’euros, 19,5 dels quals, precisament, han anat a parar a l’àmbit de la gran ciutat i el seu entorn. La segueixen Tarragona (gairebé 3 milions), Girona (2,7 milions) i Lleida (1,3 milions).

¿Pisos compartits?

L’import mitjà de la subvenció mensual és de 205,92 euros per a un lloguer mitjà de 584,38 euros. És una renda que està molt per sota del preu mitjà del lloguer a la capital catalana, que està en 1.066 euros, segons les fiances dipositades a l’Incasòl. És probable que molts dels sol·licitants siguin persones que comparteixen pis i que hagin demanat ajudes al Govern partint del percentatge que paguen de la renda total del pis. Si no és així, i vist com està el mercat, costa entendre com tanta gent de Barcelona i el seu entorn han pogut tenir accés a les ajudes si el sostre del lloguer era de 950 euros.

Notícies relacionades

Resistir a la indiferència

¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?

La Generalitat va obrir la convocatòria després de constatar, segons assenyalen fonts de la conselleria, que el Bo Jove «era insuficient». L’Estat va prometre 58 milions per a un període de dos anys (2022 i 2023) i es van rebre 39.347 sol·licituds, de les quals només el 25% (9.750) van ser acceptades. Gairebé 25.000 no van poder ser valorades per falta de pressupost (i van ser rebutjades) i prop de 5.000 van ser denegades. Els que van obtenir l’ajuda estatal, per cert, no podien presentar-se a la subvenció catalana. Així les coses, entre els uns i els altres, un total de 67.731 joves de fins a 36 anys han demanat ajuda per al lloguer, dels quals han aconseguit la paga 26.904.

A Catalunya hi ha 1,3 milions de ciutadans d’entre 20 i 35 anys. N’hi deu haver de més joves que han sol·licitat ajuda, però el perfil és aquest. Van reclamar la subvenció el 5,2% del total i l’han rebut el 2% del total.