Jornades de portes obertes: ¿com pots triar el millor col·le per als teus fills?

Molts mitjans publiquen llistes comparatives d’escoles i els pares hi acudeixen com si fos un oracle. Lamentem dir-te que no són fiables. Així ho assegura el pedagog i filòsof Gregorio Luri, que destaca que aquestes llistes es limiten a valorar resultats globals tot i que el que, de veritat, haurien de tenir en compte és l’evolució dels coneixements des que l’alumne hi entra fins que en surt. Emprant la ironia, Luri afegeix que molts centres que apareixen als rànquings hi apareixen per tenir «un mètode guai» d’ensenyament, que, no obstant, no val gaire cosa o no té cap evidència científica que el recolzi. «Cal replantejar-se tot el que té a veure amb la innovació educativa», aclareix el professor. També es mostra molt contrària als rànquings María Capellán, presidenta de Ceapa (Confederació d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat). «No et fiïs mai d’aquestes llistes», avisa. I afegeix: «És molt millor el boca-orella amb altres famílies o, millor encara, la visita al centre un dia de portes obertes».

Un dels criteris fonamentals que ha de guiar la recerca de col·le és la proximitat al domicili familiar. És el que permetrà, explica el pedagog Luri, que el teu fill o filla es relacioni al barri amb els amics del col·le. I el que és més important: hi podrà anar caminant des de casa en lloc de fer llargs trajectes en bus. «És molt millor que aquest temps se’l passin dormint, que és el que més necessiten», afegeix l’autor de l’assaig ‘La escuela no es un parque de atracciones’. «Les escoles no són illes; estan ubicades en un barri. I la vida de barri és també important per a la socialització de la infància i la joventut», recalca Mari Carmen Morillas, responsable de la federació Giner dels Ríos. La proximitat de l’escola, a més, fa que la vida de pares i mares sigui bastant més fàcil de cara a la conciliació laboral i familiar. Que les famílies del col·le visquin al teu mateix barri permet desplegar la necessària xarxa de suport, per exemple, quan algun progenitor no arriba a temps per recollir el seu fill o filla.

Tant la representant de la Ceapa com de la federació Giner del Ríos destaquen la importància de matricular els fills a les escoles públiques, on està garantida la inclusió, la coeducació, la igualtat i la diversitat. Luri, no obstant, matisa que aquesta és una decisió personal de cada família que depèn de moltes coses (inclosa la seva capacitat econòmica), però que la titularitat d’un centre no suposa una garantia completa. «Hi ha escoles concertades bones i no tan bones. I escoles públiques bones i no tan bones», conclou. «El més important –matisa el pedagog– és que tinguis la impressió que estàs deixant el teu fill en bones mans».

En les pròximes setmanes, tots els centres organitzaran jornades de portes obertes perquè les famílies s’hi acostin i vegin tant les instal·lacions com el seu projecte educatiu i puguin parlar amb els responsables de cada departament. Un bon senyal, apunta Morillas, és que l’escola fomenti la participació de les famílies. Tots els progenitors han de tenir clar que l’escola ideal no existeix. Entre altres coses, recorda el pedagog Luri, perquè quan el teu fill té 6 anys tot et pot semblar formidable i, no obstant, potser no estàs tan content amb el centre quan arriba a l’ESO. A més, el secret d’una bona educació no està tant en l’escola en general, sinó en els seus professors. Tenir bons mestres és, entre altres coses, la clau de l’èxit educatiu. El pedagog Luri destaca també que hi ha coneixements per als quals és fonamental una ajuda extra perquè el col·le no arriba. Per exemple, la comprensió lectora o l’anglès.

Els experts recomanen no fixar-se tant en la presumpta innovació educativa del centre, sinó en els seus serveis. Si la conciliació laboral i familiar dels pares és complicada, el millor és que l’escola disposi de serveis d’esmorzar per als més matiners, i de menjador i extraescolars i permanències una vegada acabada la jornada escolar. Respecte al menjador, lamentablement, molts no tenen cuina pròpia i continuen servint-se d’un servei de càtering. No és una bona notícia, perquè el menjar (de proximitat i de temporada) ha de formar part del projecte educatiu, com sí que succeeix a Catalunya i Galícia. En d’altres, no obstant, les cantines estan en mans de grans empreses de càtering, cosa que fa temps que denuncia l’organització no governamental Justicia Alimentaria, associació que promou un canvi en el sistema agroalimentari.

Luis Santamaría, un dels principals experts en sectes d’Espanya, convida els pares i les mares a ser escèptics amb alguns projectes educatius que s’autodenominen alternatius i que, en el fons, amaguen una base sectària. Hi ha centres, per exemple, que apliquen una doctrina perillosa basada en l’antroposofia i les revelacions que va tenir Rudolf Steiner. El discurs antivacunes –o, al seu dia, antimascareta– hauria de fer saltar les alarmes dels progenitors. «Hi ha escoles on l’alumnat no aprèn a llegir ni a escriure fins als 7 anys. Fins aleshores només hi ha contes i fantasia. És la doctrina antroposòfica. Qui, sabent això, vulgui portar els seus fills a aquestes escoles, endavant. Però el dia de demà seran persones més vulnerables als discursos màgics, esotèrics i pseudocientífics», alerta Santamaría, que afegeix que, en ocasions, «les escoles Waldorf serveixen com a plataforma de captació directa per a la societat antroposòfica». A més, altres corrents suposadament innovadors en l’àmbit pedagògic poden servir per introduir el pensament esotèric en l’àmbit escolar. Segons Santamaría, membre de la Red Iberoamericana de Estudio de las Sectas (RIES), «cada vegada hi ha més casos en els quals algunes propostes pseudoterapèutiques es colen a les escoles i als instituts, com les constel·lacions familiars o la teràpia Gestalt, totes dues molt preocupants i nocives».