Antonio Anglés: les noves teories sobre el seu parador

«El meu nom és Margaret Moran, visc a Dublín (Irlanda) i estic jubilada d’un lloc de relacions públiques. No m’agrada estar sense fer res, així que quan el periodista espanyol va contactar amb mi, em va semblar una cosa nova». Així es presentava la investigadora que ha aconseguit trobar, per fi, l’únic testimoni que assegura que va veure baixar del barco ‘City of Plymouth’ Antonio Anglés a l’inici del segon episodi d’‘Anglés: Historia de una fuga’. «Mai m’hauria imaginat que arribaria tan lluny», va reconèixer davant les càmeres, avança lasexta.com.

La jutge d’instrucció del cas Alcàsser ja havia ordenat el 2021 a la Policia que busqués un suposat treballador d’una agència de transports que, segons dos mariners, va parlar per telèfon amb Antonio Anglés el març del 1993, quan el fugitiu fugia de la Justícia a bord del barco ‘City of Plymouth’, amb rumb a Irlanda. L’existència d’aquesta trucada està constatada des de l’abril del 1993, quan dos dels mariners van declarar a la Policia Nacional espanyola que Anglés havia rebut una trucada mentre estava a bord d’un periodista d’una ràdio de Lisboa, qui, possiblement, va dir pertànyer a una agència de transport quan va trucar al barco per aconseguir que li posessin al telèfon el presumpte assassí de les nenes.

La premsa lisboeta va tenir coneixement de la presència del denominat per ells com «el matador espanyol» fins i tot abans que la Guàrdia Civil, ja que el toxicòman que li va donar empara i el va ajudar per pujar al barco com a polissó a canvi de diners, Carlos Joaquim Carvalho Gonzales (mort fa anys), va acudir a la policia portuguesa –i aquesta va informar d’això– quan Anglés va haver pujat al barco, el 18 de març, per evitar ser detingut per això, ja que va argumentar que desconeixia de qui es tractava. Després confessaria que l’havia reconegut el dia anterior, 17 de març, quan tots dos veien junts la tele i va sortir la seva cara com l’home buscat a Espanya per l’assassinat de les tres nenes d’Alcàsser. En aquell moment, la policia de Lisboa va esgrimir que no havien pogut arrestar-lo encara que l’haguessin vist perquè no hi havia cap ordre internacional contra ell, una cosa incerta, ja que el Jutjat d’Alzira l’havia emès el dia 12 de març, sis dies abans del seu embarcament al ‘City of Plymouth’, avui destruït.

La titular del Jutjat d’Instrucció número 6 d’Alzira, ha ordenat també la unió a la causa judicial d’una fotografia exhibida per la Policia a un mariner de l’esmentat barco mercant i l’interrogatori com a testimoni d’aquest mariner i el de dos membres de la tripulació més, igualment en qualitat de testimonis. Es tracta de les fotos més recents que hi havia en aquell moment d’Antonio Anglés, que es va fer a si mateix en el matí del 29 de gener, en un fotomaton de l’estació del Nord de València, després d’haver-se tallat i tintat els cabells en una perruqueria de la Gran Via Ferran el Catòlic i just abans d’agafar un Rodalies fins a Riba-roja, en plena fugida perquè dos dies abans havien aparegut els cossos de les nenes.

Els primers passos de la investigació de Margaret Moran van tenir lloc a Ringsend, un suburbi a prop del port de Dublín. «Vaig anar allà a mostrar una fotografia d’Antonio Anglés. 30 anys després, potser, algú el podia reconèixer», explica. Després de preguntar a diversos veïns del barri sense obtenir respostes, Margaret va trobar per casualitat el pare Iván, que li va assegurar que preguntaria als mariners de la zona. «Ni tan sols m’havia adonat que era capellà», va confessar llavors entre rialles.

Mentrestant, Moran va continuar investigant i preguntant als veïns del barri, sol·licitant la seva ajuda i col·laboració. «Semblava una missió impossible. No hi havia manera de confirmar que Anglés havia estat en aquests llocs», diu, desanimada, i així l’hi va fer saber a través de videotrucada a Jorge Saucedo i Genar Martí, els periodistes que van començar aquesta àrdua tasca d’investigació.

Notícies relacionades

Jutjar la violència de gènere penalitza la promoció judicial

Confirmats els tres primers positius de legionel·losi a la zona de la dana

No obstant, no va desistir en la seva recerca. Les seves indagacions el van portar fins a Jimmy Murray, director de l’Irish National Trust, que li va assegurar que «no era inusual» portar un polissó a bord. «Algú devia informar (Antonio Anglés) sobre quan sortia el barco, el millor moment per pujar-hi i baixar-ne i la millor ubicació per fer-ho».

Interrompent la seva entrevista amb Murray, mossèn Iván li va donar la notícia a la investigadora. «¿De debò? ¿I segueix viu?», va preguntar ella amb sorpresa. «Sí, l’he vist aquesta setmana», va confirmar. Moran va tornar a comunicar-se amb Saucedo i Martí. «M’acaben de donar el nom i el número de telèfon de l’home que pot provar alguna cosa realment important en aquest cas. Crec que té informació rellevant. Crec que serà un gran avenç», els diu.