L’escola concertada escolaritza la meitat d’alumnat estranger que la pública

La Fundació Bofill ha presentat aquest dimecres un informe sobre la situació de l’educació concertada a Catalunya coincidint amb el 30è aniversari de l’aprovació, el llunyà 1993, de l’encara vigent decret de concerts educatius. Un decret que des del ‘think tank’ educatiu consideren obsolet, i creuen que actualitzar-lo és imprescindible per combatre la segregació escolar. «Cal que el Departament de Educació aprovi un nou decret per garantir la programació integrada de l’oferta educativa de tots els centres finançats amb fons públics. No fer-ho comportarà que l’ajust del nombre de places necessari per evitar la segregació s’apliqui només a la xarxa pública, que es debilitarà», resumeixen des de la la fundació. Fa temps que la conselleria treballa en un nou decret que regula els centres concertats, però de moment no hi ha avenços rellevants.

En l’informe presentat per la Fundació Bofill amb l’objectiu d’apressar Educació perquè es posi les piles amb l’assumpte, l’entitat posa sobre la taula nombroses dades per reflexionar. El primer: el sector concertat escolaritza la meitat de l’alumnat estranger (11%) que l’escola pública (20%), «una diferència de composició entre xarxes que es dona a tots els municipis de més de 10.000 habitants amb centres concertats», destaquen.

Quant a la matrícula viva –els alumnes que s’incorporen a la xarxa fora del període de preinscripció, al llarg de tot el curs–, segons les dades aportades per la Fundació Bofill, el 71% dels centres concertats reben menys matrícula viva que la mitjana dels seus municipis, una tendència d’assignació des de l’Administració que, a ulls dels investigadors de la Bofill, fa créixer la desigualtat entre centres.

La bretxa de composició social entre titularitats és multicausal –prossegueix aquesta completa fotografia del sistema educatiu català–, però s’explica «principalment per l’absència d’una normativa clara que obligui a la corresponsabilitat de la xarxa concertada i la voluntarietat a l’hora de participar en determinades mesures de reequilibri de la composició social», assenyalen, convençuts de la necessitat d’actualitzar el decret.

«La xarxa concertada és desigual internament quant a la composició i corresponsabilitat, fruit de la desregulació normativa i la falta de control sobre el compliment de les responsabilitats», prossegueixen des de la Bofill, els investigadors de la qual consideren també que, més enllà dels impactes sobre la distribució equilibrada de l’alumnat entre xarxes de titularitat, la discrepància normativa comporta una bretxa significativa entre els centres privats i concertats quant a la seva composició.

Oferta i demanda

La radiografia assenyala també que el nombre de grups i places concertades a Catalunya «supera amb escreix la seva demanda social». «En la preinscripció 2022-2023, 3.011 places concertades van quedar vacants a infantil 3, un 17% de les places ofertes inicialment als municipis de més de 10.000 habitants», exposen. Aquest excés d’oferta, prossegueixen els autors de l’informe, es deu a la resistència d’una part de la xarxa concertada a reduir les ràtios en la preinscripció, tal com havia demanat el departament, un manteniment de grups en actiu que no respon a necessitats d’escolarització. És a dir, a I-3, la conselleria ha fixat per a la pública una ràtio de 20 alumnes per aula, inici del seu pla global de reducció de ràtios en totes les etapes educatives. Aquest límit no és d’obligat compliment per a la concertada. Aquesta baixada de ràtios arriba també forçada pel descens de la natalitat, que està reduint progressivament les xifres de població infantil.

Notícies relacionades

La falta de finançament llasta el pla contra la segregació escolar

Hassan El Halloufi: «Vaig néixer a Santa Coloma, però quan et dius Hassan ets de fora»

Una altra de les denúncies de la Bofill és que el departament ha incrementat el finançament de l’escola concertada per a l’escolarització de l’alumnat amb necessitats especials (NESE) en 12 milions d’euros per al 2023, però sense lligar-ho a mesures d’equilibri social, com la regulació de les quotes o l’ajust de l’oferta. «Aquest increment només té sentit si els recursos serveixen de manera efectiva per eliminar les barreres d’accés i combatre les desigualtats dels centres. Sense avançar cap a canvis estructurals en el model de finançament, preveure mecanismes de control sobre els efectes d’aquestes dotacions en la segregació i garantir que es compleixin de manera efectiva l’accés a les activitats i la permanència al llarg dels anys d’alumnat, les subvencions no seran eficaces», conclouen.

La directora de l’Associació de Federacions de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac), Lidón Gasull, coincideix amb la Bofill que el principal problema de la segregació escolar és la sobreoferta de places en la concertada. El que no comparteix és la necessitat d’actualitzar el decret per revertir la situació. «Amb el marc jurídic actual ja es podrien eliminar concerts, i no es fa», planteja Gasull, que tem que un nou decret signifiqui «més diners per a la concertada i perpetuar la doble xarxa».