El Govern presenta un nou protocol contra l’assetjament sexual a la universitat

El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i la consellera d’Igualtat i Feminismes Tània Verge han presentant aquest dimecres el nou protocol-guia contra l’assetjament sexual a les universitats, després de l’aprovació per la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Es tracta d’un nou document de l’àmbit universitari per prevenir i «reparar amb diligència» les situacions de violència masclista, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.

«És una orientació, una recomanació, però és un document ple d’indicacions que són d’obligat compliment perquè fan referència a lleis vigents. Hi ha diverses lleis de les quals les comissions d’igualtat de les universitats no es podran escapar, sinó que hauran d’aplicar-les. I l’aplicació és d’obligat compliment», assenyala el conseller Nadal, que afegeix que això inclou «àmbits de denúncia, d’investigació i d’establir mecanismes de penalització si és necessari, a banda dels temes que deriven cap a qüestions policials i judicials en funció de denúncies en l’àmbit penal».

Quant al punt de partida –es calcula que només surten a la llum el 10% de les agressions– Nadal admet que en l’àmbit estrictament de la universitat «és evident que venim d’un nivell bastant baix de denúncies explícites». «Continua sent un tema latent i parcialment amagat, i la visibilització és un objectiu tan o més important que el combat de la xacra mateix. Van lligats l’un amb l’altre», prossegueix el conseller.

Un any després del #MeToo

El protocol arriba un any després que més de 25 professores i investigadores de les universitats públiques espanyoles trenquessin per primera vegada el seu silenci per denunciar l’assetjament i la violència masclista que han viscut «en una institució que presumeix de buscar l’excel·lència però que encara conserva part de l’ADN feudal», denunciaven a EL PERIÓDICO el gener del 2022.

Segons Nadal, «el que ha de canviar és la mirada de les universitats i dels equips de govern de les universitats cap aquestes qüestions». «El que no es pot fer és mirar cap a un altre costat. I per molt que de vegades pugui aparèixer implicat un col·lega, no s’ha de produir la solidaritat de classe, sinó l’aplicació de la normativa», defensa.

Prevenció i reparació

La consellera Tània Verge destaca que el protocol «posa el focus en la prevenció i la reparació», incloent-hi sancions però anant més enllà d’aquestes mesures. El protocol estableix l’obligació per part de les universitats d’acompanyar les víctimes de la comunitat universitària, tant si la situació de violència ha tingut lloc dins o fora del centre, i fer-ho amb la «diligència deguda» per evitar revictimització.

El nou protocol-guia s’enviarà a les universitats les pròximes setmanes. «Volem que el sistema universitari estigui molt més preparat per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques», assegura Verge, que destaca que el protocol «pretén ser el document de referència per fixar els estàndards de les universitats en vista d’aquestes situacions».

Aplicable a les pràctiques

El protocol –afegeix Verge– vol «coordinar les respostes amb les empreses on es facin pràctiques, residències o equipaments esportius, així com entre centres quan agressor i víctima siguin d’universitats diferents, perquè «no hi hagi impunitat».

Verge també incideix en el fet que «posen la persona afectada en el centre per empoderar-la i que sigui ella qui decideixi en els processos que s’obren després d’una agressió, com el sancionador». L’objectiu de la reparació és doble, remarca: la recuperació de la víctima i la no-repetició.

La consellera també recorda que les unitats d’igualtat de les universitats han de tenir «formació especialitzada i recursos» per portar endavant les seves actuacions. La llei 17/2020, de modificació de la llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar les violències masclistes, va introduir l’obligació de les universitats de dotar les seves unitats o observatoris d’igualtat dels recursos «adequats» per complir les funcions.

¿Com, sense diners?

Dolo Pulido, membre de l’Assemblea Feminista de la UB, posa una idea bàsica sobre la taula: «cal més dotació de recursos per atendre els casos de violències masclistes a la universitat». «En el cas de la Universitat de Barcelona parlem d’una comunitat de més de 50.000 persones, l’equivalent a una ciutat», exemplifica.

Notícies relacionades

La UPC alerta que reducció de Tecnologia en l’ESO pot agreujar la bretxa de gènere en les carreres de ciències

Expedient Weinstein: per què ha servit el #MeToo (i per què no)

«Entenem que s’hauria de dotar de recursos per a l’atenció a les violències com si fos una ciutat. Hi ha d’haver un equip d’atenció que pugui respondre. El concepte de diligència deguda obliga a tenir aquests recursos. No dotar de recursos l’atenció a les violències fa no complir la diligència deguda, per tant estem parlant de violència institucional, l’altra cara de la moneda de la diligència deguda», argumenta Pulido, que aporta dades: el conjunt de treballadors i treballadores de les set universitats públiques té unes 31.000 persones. El 62,2% del personal d’administració i serveis són dones i el 57,9% del personal docent.

«Un pas endavant»

Magda Polo Pujadas, professora de la UB que ha participat en la redacció del document, en fa una anàlisi positiva. «D’entrada, ja representa fer un pas endavant per unir esforços en la batalla contra l’assetjament. Calia reflexionar en profunditat sobre l’assetjament en l’àmbit universitari i proposar uns objectius i una metodologia comuns, malgrat l’autonomia universitària. «Serà una bona eina sempre que tots els agents implicats l’entenguin com un instrument d’aplicació immediata en casos d’assetjament i no només com un document més a la taula de les unitats d’igualtat, serveis jurídics o oficines de seguretat laboral», afegeix la professora.