Un estudi de l’Affac constata que l’entrada de les ‘Big Tech’ a l’escola vulnera els drets dels nens

Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac) ha presentat aquest dijous a la sala més noble de l’edifici històric de la UB l’informe ‘Plataformes digitals ‘BigTech’ del sistema educatiu català i drets de la infància: amenaces i reptes’, que conclou que el procés de digitalització de l’educació s’ha desenvolupat «sota les directrius de les corporacions tecnològiques» i està vulnerant potencialment els drets de la infància en el sistema educatiu català. Una situació que feia anys que les famílies denunciaven però que ara confirmen amb un complet estudi elaborat junt amb la consultora tecnològica Esbrina a partir d’entrevistes a 2.470 persones implicades, tant a escala nacional com internacional. «Amb l’entrada massiva de les ‘Big Tech’, les nostres escoles han deixat de ser entorns segurs», ha advertit la directora de l’Affac, Lidón Gasull.

Durant la presentació, els investigadors Pablo Rivera-Vargas, Judith Jacovkis i Laura Safont han confirmat la tensió que suposa la dependència mútua entre plataformes i sistema educatiu. «Al proveir de solucions el sistema educatiu les grans corporacions tenen un lideratge ‘de facto’ als nostres centres educatius i això pot tenir implicacions en els biaixos que hi pugui haver en l’esmentada tecnologia», destaca la recerca.

Solució privada

«S’ha donat una solució privada a un problema que és de responsabilitat pública», van resumir. Una altra de les conclusions de l’estudi és la baixa capacitat d’influència dels professors per poder dissenyar la seva estratègia digital i el poc coneixement sobre l’impacte de l’ús d’aquestes plataformes. «Seria imprescindible una aproximació crítica a aquestes plataformes», van reiterar.

«Les ‘Big Tech’ troben en els entorns educatius un nínxol de mercat extremadament ampli que no només genera hàbits d’ús entre l’alumnat d’avui, sinó que també genera potencials consumidors per al dia de demà», assenyalen els autors de l’estudi, que destaquen que les plataformes digitals dels gegants tecnològics en contextos educatius produeixen una gran quantitat de dades amb què tenen la capacitat de reconèixer els biaixos existents en la societat, així com de generar-ne de nous.

Ampliar-ne l’oferta

Entre les recomanacions de l’ampli informe, l’Affac apunta que l’Administració pública hauria de promoure un ús assenyat i responsable de les plataformes i ampliar-ne l’oferta, obrint-la més enllà de les grans corporacions. «Hi ha un marc regulador, però no sabem com aplicar-lo», reflexionen. L’estudi destaca també que, «en general, les evidències mostren que les plataformes digitals no representen tots els contextos socials de l’alumnat i que posen en risc els principis democràtics de l’educació».

Les conclusions de l’informe recomanen també que, per garantir la imprescindible i avui inexistent competència digital crítica, falta suport als centres. Acompanyament per saber seleccionar la informació.

Notícies relacionades

¿És possible mantenir l’atenció de l’alumnat adolescent en aules amb un ordinador per pupitre?

Mirar el Mundial (d’amagat) des de classe: els instituts prenen mesures

L’estudi conclou també la necessitat de comptar amb plataformes que siguin auditables per part de l’administració, ja que la governança dels sistemes educatius està estretament vinculada a la capacitat de gestió dels proveïdors de serveis digitals i a les possibilitats que ofereixen les plataformes digitals que s’utilitzen en l’educació; una vinculació que evidencia la dependència mútua entre els sistemes educatius públics i les ‘Big Tech’. «El sistema educatiu públic, per la seva incapacitat per liderar el procés de transformació digital, ha recorregut a grans proveïdors comercials globals i així ha cobert les seves limitacions pressupostàries i carències respecte a la governança de les dades», van reiterar.

Enfocament de gènere

En última instància, la investigació posa sobre la taula la importància d’equipar els centres amb recursos humans especialitzats necessaris i generar estratègies amb enfocament de gènere perquè els dissenys no siguin realitzats predominantment per homes, com passa ara, i per promoure campanyes de sensibilització ciutadana sobre què hi ha darrere de les grans plataformes.