Pere Bonet: «Cal destinar esforços a prevenir els suïcidis durant l’adolescència»

L’estratègia d’abordar i prevenir el suïcidi ha variat molt els últims anys. Abans era un tema del qual s’aconsellava no parlar per evitar provocar una espècie d’efecte contagi. Ara, en canvi, la comunitat mèdica està d’acord que cal treballar per desestigmatitzar el suïcidi, recollir totes les dades necessàries que ajudin a elaborar plans de prevenció i, sobretot, poder parlar-ne sense perdre de vista el respecte i la dignitat cap a la persona per reparar el dolor dels seus éssers estimats.

¿Els casos d’intent de suïcidi estan incrementant entre els adolescents?

Durant la pandèmia, els suïcidis van tornar a ser la primera causa de mort no natural entre els joves. El 2020 la taxa de suïcidis per cada 100.000 habitants a Catalunya va ser del 7,9%. Les estadístiques ens han de fer pensar, perquè darrere de cada dada hi ha una història de patiment. A més, s’ha de tenir present que l’adolescència és una etapa especialment vulnerable en què la persona encara no té prou formada la seva capacitat de resiliència. També és un moment en què les relacions que s’estableixen amb els altres són de vital importància. En aquest sentit, cal destinar esforços a prevenir els suïcidis en adolescents afavorint entorns on se sentin segurs i acollits.

¿L’entorn social és una de les causes determinants?

Les persones som resultat d’una sèrie de factors, com el genètic, el biològic i, evidentment, l’entorn social en el qual ens relacionem. Hi ha molts aspectes que intervenen en un suïcidi, que mai té una explicació fàcil. No obstant, la majoria de persones que s’han intentat suïcidar coincideixen en el desig de deixar de patir. Hi ha alguna cosa que les turmenta i no saben com sortir-se’n. Per aquesta raó, és importantíssim que aquestes persones sentin que poden demanar ajuda per poder revertir aquesta situació.

¿Com es pot afavorir l’accés als serveis psicològics?

El fet de posar sobre la taula el tema del suïcidi i elaborar estadístiques fa que es pugui actuar de manera activa. De fet, l’Organització Mundial de la Salut estableix com a prioritat que els països elaborin plans de prevenció contra el suïcidi. Per exemple, a Catalunya hi ha el Codi Risc de Suïcidi, que ofereix atenció urgent a les persones que presenten un alt risc de fer un intent de suïcidi. En aquests casos, és important actuar en coordinació i poder donar una atenció ràpida a la persona. En els casos dels més joves, és cert hi que intervenen més àmbits, com l’escolar o el familiar, i per això és important que tots siguin coneixedors d’aquestes situacions.

¿Fins a quin punt pot tenir un paper clau l’entorn educatiu?

Sovint es parla molt del paper de l’àmbit educatiu per prevenir aquest tipus de conductes, però també cal situar el focus en l’àmbit familiar. De fet, els valors que s’aprenen durant la primera infància tenen molt pes a l’hora de formar la personalitat de la persona. Per tant, és evident que l’escola ha de donar eines sobretot per saber gestionar la frustració, però la família s’ha d’apoderar en aquest àmbit relacionat amb la salut mental.

¿De quina manera es pot evitar l’estigma del suïcidi?

D’entrada, hem de ser conscients que ningú està exempt de tenir idees suïcides. Qualsevol persona en un moment determinat de la seva vida pot tenir aquest tipus d’ideació en casos de patiment extrem, tot i que sigui d’una manera passiva. Entendre això pot afavorir que la persona se senti més còmoda per comunicar el que la fa patir i aconseguir fer-li veure que és una sensació reversible. El patiment és intrínsec en l’espècie humana i, sovint, acompanya un procés adaptatiu a una situació, però no és etern ni sempre és patològic. Poder expressar-ho i demanar ajuda és el primer pas per resoldre-ho.

Notícies relacionades

Les autolesions en adolescents es disparen: fins al 45% admet haver-se tallat alguna vegada

«M’autolesionava fins a cinc vegades al dia només per alleujar, per un moment, la meva angoixa»

Després d’un suïcidi, ¿com es pot reparar el dolor?

La incomprensió i, sobretot, la sensació de culpa són generalitzades després d’un suïcidi. En aquest sentit, cal desplegar tots els recursos necessaris per atendre els companys de classe, professors i familiars de les víctimes. És important treure’s del cap la idea del ‘i si’, que es pot traduir en ‘¿i si m’hagués adonat de la situació a temps?’. Fer-se aquestes preguntes només aporta patiment i no canvia la realitat. També és necessari abandonar els judicis morals sobre el succeït. Han de prioritzar valors com el respecte per les víctimes per reparar el mal.