¿Com detectar que el teu fill adolescent s’autolesiona i què fer-hi? Guia per a mares i pares

L’autolesió apareix com a símptoma en diferents diagnòstics clínics. Per exemple, en el trastorn límit de personalitat, en conducta alimentària i en ansietat. Fa dècades s’associava només a aquests diagnòstics. Però ara se sap que les autolesions tenen una entitat pròpia (associada, sobretot, a un problema de regulació emocional) i no tenen per què estar relacionades amb aquests diagnòstics. És a dir, l’autolesió no només es pot donar entre la població amb trastorn de salut mental, sinó en població general. Daniel Vega Moreno, doctor en Psicologia, psicòleg sanitari de l’Hospital Universitari d’Igualada i coordinador del Grup d’Estudi i Tractament de l’Autolesió (Greta) recorda que les autolesions són un fenomen diferent del suïcidi. La persona que s’infligeix mal de manera intencionada ho fa, en la majoria dels casos, per intentar regular un malestar emocional que li provoca patiment. «O per regular una situació social complicada», afegeix Vega Moreno. Per exemple, hi ha qui ho fa per sentir-se més unit al seu grup d’amics o perquè pensa que així li faran més cas. Autolesionar-se no té per què estar vinculat amb un trastorn mental greu.

Tot i que l’autolesió no té per què ser símptoma d’un trastorn mental greu, cal aturar el problema. El psicòleg clínic Daniel Vega Moreno recorda el paper fonamental de pares i mares i insisteix que demanar ajuda professional és imprescindible si es donen tres característiques en l’autolesió dels fills: el mètode que utilitza és sever, la pràctica és recurrent i compleix la funció de regular una emoció.

Abans de demanar ajuda, el pas fonamental és saber que el teu fill, efectivament, es practica talls. En aquests casos (i en tots), l’institut ha de ser un aliat per a les famílies perquè els docents passen moltes hores amb els nostres fills i filles. «Hi ha famílies que ho saben i d’altres que no. És un problema molt complex», adverteixen la psicòloga Eva Peraire i la pedagoga Toya García, que treballen com a orientadores a l’institut Montgròs (Barcelona). «Hem de ser al seu costat, que ens vegin propers. Si no no ens explicaran les coses», insisteixen. Després de destacar que les autolesions «s’han disparat» després del confinament per la pandèmia, les dues orientadores demanen als pares i mares que toquin totes les tecles per demanar informació i sol·licitar ajuda. L’institut també pot donar un cop de mà en aquest sentit. El problema és el de sempre: la saturació dels serveis públics de salut fa que les famílies (les que tenen un nivell adquisitiu alt) acudeixin a l’atenció privada i que les que no s’ho poden permetre es quedin òrfenes. En tot cas, és important realitzar una consulta amb el pediatre o metge de capçalera, que és qui pot traslladar l’expedient als professionals de salut mental.

Com tot trastorn, n’hi ha de més greus i de menys. La teràpia psicològica variarà en funció de com sigui el problema del teu fill o filla. El procés de recuperació pot ser llarg. Paciència. Una regla fonamental és fugir de xamans, gurus i presumptes experts en salut mental que, en realitat, ni estan formats ni són psicòlegs sanitaris. En resum: fugir de la pseudopsicologia i apostar per la psicologia científica. «Hi ha teràpies recolzades en l’evidència científica i sabem que funcionen», comenta el doctor en Psicologia Vega Moreno. És un tema complex, però bàsicament el pacient haurà d’aprendre a tolerar i a conviure amb el malestar emocional sense necessitat de fer-se mal per contrarestar-lo. Els joves acabaran sent conscients dels avantatges de no autolesionar-se i hauran après altres maneres de resoldre els seus problemes i afrontar les emocions. També aprendran a calmar-se.

El grup Greta va néixer el 2016 gràcies a l’impuls de diversos professionals de la salut que es van unir per donar informació científica i rigorosa sobre les autolestiones no suïcides i per contribuir a la seva prevenció. La seva web és molt completa, ofereix informació rigorosa i desmenteix uns quants mites. Coordinat per Vega Moreno, el grup està treballant ara mateix en tractaments psicològics breus per tractar aquests pacients. Fins i tot està desenvolupant una aplicació per a mòbils.