L’entorn de les bessones de Sallent responsabilitza l’institut de no actuar davant l’assetjament que patien

Una trentena de persones de la família de les bessones de Sallent que van saltar al buit des d’un tercer pis, cosa que ha commocionat la comunitat educativa, i amics de les nenes han sortit al carrer aquest divendres clamant «justícia» i «‘stop bullying’». L’entorn i la família de l’Alana, que havia manifestat la voluntat de canviar de gènere i d’identificar-se com a Ivan, i de la Leila, la seva germana bessona, reafirmen que patien assetjament i apunten que l’institut Llobregat, on estudiaven 1r d’ESO, no havia actuat per evitar-ho.

La protesta, que ha partit de la casa de la família, ha recorregut part del poble i ha fet dues parades. La primera a l’escola Torres Amat, on les bessones van estudiar els últims dos cursos de primària i on, segons l’entorn, ja patien assetjament. El recorregut ha finalitzat a l’institut Llobregat. Allà han demanat justícia per a l’Alana i la seva germana i han exigit el cessament del director del centre al considerar que no va fer el necessari per evitar la situació que vivien les germanes. «Estaven sent marginades per ser argentines, i eren maltractades i víctimes de ‘bullying’», ha dit la seva tia sobre la situació de les menors.

Sobre el contingut de les cartes que van escriure abans de saltar pel balcó de casa seva, ha explicat que la de l’Alana no especificava que decidís suïcidar-se pel ‘bullying’ però que assegurava estar cansada de la situació que estava vivint i que no podia més. Al seu escrit, donava a entendre que malvivia amb la pressió de companys, una situació que s’hauria agreujat en els últims mesos a causa que s’havia deixat els cabells curts i havia expressat la seva voluntat de fer un canvi de gènere i de ser coneguda com a Ivan en comptes de com a Alana, el seu nom original. Exposava que aquesta pressió no la deixava viure. La seva germana Leila havia expressat la voluntat d’acompanyar-la allà on anés. En aquestes missives no es feia referència explícita al ‘bullying’ escolar sobre el qual insisteix l’entorn. Les referències deixades per les nenes són de caràcter més general.

Sobre la voluntat de canviar de gènere d’Alana, la tia ha assegurat que la família no ho sabia però que, en qualsevol cas, això no hagués sigut un problema per a ells. A més, ha assegurat que la situació familiar era correcta, «la d’una família normal». Per això sentencia que «el problema el tenien a l’institut».

Una companya de l’institut ha explicat que l’Alana sovint sortia plorant del centre i que havia arribat a haver-hi baralles amb altres companys. Sobre quines mesures havia pres el centre, ha apuntat que, tot i que al principi anaven a classes separades, es va decidir ajuntar les agermanes a la mateixa classe i que l’Alana sovint feia classe en una aula a part. Un exestudiant de l’institut ha assenyalat que no és un cas aïllat i que es donen altres situacions d’assetjament al centre.

La família ha detallat que la Leila ha millorat lleugerament malgrat que la seva situació continua sent crítica. Expliquen que té lesions importants a la cara, als braços i també en alguns òrgans interns. El funeral de l’Alana està previst que se celebri aquest diumenge a les 13.00 hores al tanatori de Sallent.

Educació no va detectar assetjament

Sobre l’assetjament s’ha pronunciat aquest divendres el conseller d’Educació de la Generalitat, Josep Gonzàlez-Cambray, que ha insistit que l’institut Llobregat, on les nenes cursaven 1r d’ESO, «no va detectar cap situació específica d’assetjament» escolar.

«Un suïcidi és un fracàs de tota la societat», ha dit Cambray, que ha assenyalat que en «situacions tan tràgiques» com la de Sallent, els motius són «multifactorials» i, en línia amb el que defensa ara el Departament d’Educació, no ha descartat que les nenes fossin víctimes d’assetjament escolar. Ha insistit, no obstant, que a Educació no li consta que l’institut hagués activat el protocol contra l’assetjament. Tampoc els consta, ha afegit, que la bessona morta tingués dubtes sobre la identitat de gènere.

«El centre no havia detectat cap cas ni cap problemàtica específica relacionada amb el ‘bullying’», ha dit. De fet, ha explicat que precisament això va ser el que va portar la conselleria a descartar inicialment aquesta hipòtesi. «Aquesta situació no existia», ha apuntat. Ha reconegut que les informacions que van anar rebent posteriorment, i sobretot en les últimes 24 hores, van ser les que van motivar el departament a activar la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (Usav) per investigar a fons l’assumpte. Paral·lelament, hi ha una investigació oberta dels Mossos.

Treballar la prevenció

Cambray ha defensat que les polítiques del seu departament van en la direcció d’evitar conductes de risc entre els adolescents, però ha advertit que «és obvi» que els resultats «no poden ser d’un dia per l’altre». En aquest sentit ha avançat que Educació i la Conselleria de Salut s’estan «replantejant el programa Salut-Escola», però no n’ha donat més detalls.

Per la seva banda, l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, ha matisat també la postura inicial de l’ajuntament, que descartava l’assetjament. «En aquell moment no teníem informació per parlar de ‘bullying’», ha dit. Ribalta ha afirmat que és un cas «multifactorial». «Les causes són diverses, i aquest cúmul de coses ha de tenir-se en compte», ha remarcat. En aquest sentit, assegura que l’entorn «era molt complicat, hi havia seguiment i atenció dels serveis socials». Sobre el possible racisme, Ribalta ha lamentat que hagi pogut ser així i defensa que Sallent és un poble «tolerant».

Notícies relacionades

¿Pot el ‘bullying’ provocar un suïcidi?

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

L’Ajuntament de Sallent s’està fent càrrec de la manutenció de la família des que van succeir els fets. També ha treballat per accelerar els tràmits perquè els avis de les bessones, residents a l’Argentina, puguin venir i, una vegada siguin aquí, se’ls pagarà l’estada. A més, també pagarà les despeses d’enterrament.

Quant a la nena que es manté ingressada, ha explicat que el seu estat és estable dins d’un diagnòstic d’estat crític, però «amb esperances de recuperació». Segons l’entorn familiar, tindria lesions importants en un pulmó, però confiaven que pugui recuperar-se.