Fracàs escolar, baix estat d’ànim i problemes de salut: les conseqüències que el teu fill adolescent no dormi prou

Nens i nenes que s’adormen a les dues de la matinada i que s’aixequen a les set amb un sonor despertador per entrar una hora més tard a l’institut. ¿Es pot funcionar bé dormint 5 hores? No. Bé ho sap la comunitat educativa i la comunitat mèdica. Els docents veuen que molts dels seus alumnes estan espessos i mig adormits a classe. Alguns acudeixen a la infermeria demanant fàrmacs per al mal de cap. Els metges, mentrestant, alerten les famílies: dormir poc i malament té severes conseqüències no només en l’aprenentatge i el rendiment acadèmic dels joves, sinó en el seu estat d’ànim. També en la seva salut, a mitjà i llarg termini.

Els pares i mares d’adolescents es desesperen perquè el seu fill mai veu el moment d’anar-se’n al llit. Qualsevol excusa és bona per retardar el son. No ho fan per rebel·lia sinó que el seu comportament té una explicació biològica. «Quan arriba l’adolescència, el ritme circadiari –que marca el son– es retarda unes dues hores», explica David Bueno, doctor en Biologia i autor de ‘El cerebro del adolescente’.

La producció de melatonina (l’hormona del son) descendeix amb la pubertat, afegeix el catedràtic de Fisiologia Juan Antonio Madrid, autor de ‘Cronobiología’ (Plataforma editorial) i director del laboratori de Cronobiologia i Son de la Universitat de Múrcia. «Tot i així, els adolescents continuen produint més melatonina que un adult», matisa.

El mòbil

A les explicacions científiques se li’n suma una altra de caràcter social: la necessitat que tenen els xavals d’estar interactuant amb els seus amics fins ben entrada la nit. Aquí apareix en escena, com no, el mòbil.

«El cervell de l’adolescent busca socialitzar amb els seus iguals. És el que els genera oxitocina, una neurohormona que augmenta el benestar», remarca Bueno. No obstant, l’estímul de la llum brillant de les pantalles inhibeix la melatonina. I no només això sinó que el cervell s’activa per la interacció social a través de les xarxes.

El doctor Óscar Sans, coordinador de la Unitat de Son de l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona), explica que a la seva consulta arriben molts adolescents, arrossegats pels seus pares. «Són xavals que dormen tres o quatre hores al dia. Però no són conscients del trastorn de salut que pateixen perquè tots els seus amics estan igual que ell o ella», explica el doctor, coordinador del grup de treball de Pediatria de la Societat Espanyola de Son, que insisteix que l’abús de la tecnologia és un problema seriós. «Molts pensen que tot se soluciona recuperant el son el cap de setmana. Però és mentida. El son no es recupera, és impossible», afegeix.

Especialista en neuroeducació, el professor Bueno afegeix que els horaris marcats per la societat no hi ajuden en absolut. «Els joves s’aixequen aviat i no tenen ganes de res, ni tan sols d’esmorzar. Estan mig adormits. Quan acaba l’institut i arriben a casa, cap a dos quarts de quatre de la tarda, es mengen un plat gegant de macarrons. I després, molts practiquen esport a última hora de la tarda i es tornen a activar, just el contrari del que haurien de fer. Per no parlar dels sopars tardans. Aquest model no té sentit», critica.

El son repara

El doctor Sans sentencia que «és impossible» que un menor funcioni bé dormint tres o quatre hores al dia. El son –en quantitat i en qualitat– compleix funcions vitals: s’aprèn l’après, es fixa la memòria i l’atenció i millora l’estat d’ànim.

«Quan dormim –destaca el catedràtic Madrid– reparem el nostre cos, restaurem la memòria i acumulem l’energia que necessitem». L’investigador especifica que només una de cada quatre milions de persones té una alteració genètica que li permet estar bé dormint cinc hores o menys.

Dormir poc i malament està associat amb pitjors resultats acadèmics en totes les assignatures. Com a conseqüència de no estar prou descansats, hi ha alumnes que falten a classe perquè es troben malament o per un problema de disciplina.

«La falta de son –destaca Madrid– augmenta la irritabilitat i disminueix l’empatia i la creativitat». A llarg termini, també afecta la memòria perquè no dormir és perjudicial per al cervell ja que es danyen les neurones a l’acumular-se dipòsits tòxics. El son no només millora la retenció del que s’ha estudiat durant el dia sinó que també prepara el cervell per a una millor assimilació del que succeirà durant la nova jornada.

Notícies relacionades

L’Espanya que no dorm: sis milions de persones pateixen insomni crònic, una epidèmia en augment

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

Matthew Walker, autor de ‘Por qué dormimos’, una bíblia científica del son editada a Espanya per Capità Swing, sentencia que dormir és el pilar fonamental del benestar humà, juntament amb l’alimentació saludable i l’activitat física. No dormir mata (literalment). «No fer-ho prou hores afecta tots els òrgans: destrossa el sistema immunitari, altera els nivells de sucre en sang, bloqueja les artèries coronàries i danya la concentració», explica el científic.

El doctor Sans, efectivament, corrobora que els joves amb certa predisposició genètica a patir un problema coronari, multipliquen les possibilitats de desenvolupar-lo si dormen poc i malament. «No descansar prou té conseqüències. Un no s’ha de fiar de ningú, ja sigui metge o arquitecte, que et diu que funciona bé dormint cinc hores», conclou l’especialista.