Entendre-hi més

Refugiats a Catalunya: «La meva filla va emmudir i ara ha tornat a parlar»

Viktoria Vaskevitx va quedar atrapada a Barcelona quan va esclatar la guerra, havia arribat de vacances i no sabia si tornaria a casa amb la seva família

A1-166359156.jpg / ZOWY VOETEN

Quan va decidir explicar la seva història a EL PERIÓDICO, Viktoria Vaskevitx estava enmig d’un dilema impossible. Ella havia vingut a Barcelona des d’Ivano-Frankivsk amb la seva filla d’11 anys per visitar la seva germana, que viu aquí. La seva filla gran i el seu marit es van quedar a Ucraïna. «¿Què faig ara? El meu cor em diu que hem d’estar tots junts, però el meu cap em diu que em quedi aquí, lluny de les bombes», deia fa un any des de l’hotel que havia reservat abans de la guerra.

Dotze mesos després, la Viktoria i la seva filla segueixen a Catalunya. «No ha sigut fàcil, he pensat moltes vegades a tornar... Però m’he adonat que aquí la meva filla pot estar millor, que podem tenir una vida», explica. «Em vaig permetre plorar, demanar ajuda, ser feble... I em vaig sorprendre. No sabia que era tan forta», respon.

La seva filla gran està acabant la carrera i es nega a venir a Barcelona. «No vol deixar sol el seu pare, que no pot sortir del país», explica la mare. Però assegura que estan bé i que contacten diàriament.

Cinc mesos d’infern

L’any no ha sigut fàcil, especialment els cinc primers mesos. «No sabia què fer. Tenia estalvis perquè volia obrir un centre a Ucraïna», explica aquesta dona, que és psicòloga. «Em vaig gastar tots els estalvis en menjar i seguir endavant», lamenta aquesta mare, que després va sobreviure recorrent als repartiments d’aliments. La seva filla va emmudir arran de l’esclat del conflicte. «Només dormia i plorava, tenia molta ansietat», diagnostica la mare.

La seva sort va canviar a l’estiu. Els amics de la germana de la Viktoria els van oferir dues habitacions en un pis compartit al Guinardó i va aconseguir feina a l’agost. El Grup AsV i la Fundació Salut i Persona li van oferir feina com a psicòloga per atendre els traumes dels refugiats ucraïnesos arreu del món.

«Estic molt contenta perquè em sento útil; pensava que mai trobaria feina a Espanya», segueix. Combina aquest treball amb suports puntuals a l’associació Djerelo per a nens refugiats amb discapacitat i suport psicològic als menors que assisteixen a l’escola ucraïnesa de Barcelona i les seves famílies. «Estic envoltada de gent que m’estima i m’ajuda», agraeix.

Ajuda d’entitats i amics

La seva filla, que ara estudia primer de l’ESO, també es troba millor. «Ara està contenta. A l’escola li va bé, ha fet molts amics i l’ajuden molt a l’institut», explica, orgullosa, al parlar de la seva filla. Han aconseguit plaça en un centre privat amb una beca i la nena ha millorat molt en els seus estudis. «Estic contenta de ser aquí gràcies a tota la gent que m’ha recolzat i ajudat. Sense ells... No sé on seria». La dona sí que lamenta que les ajudes econòmiques per als refugiats que no han entrat al circuit de les oenagés brillen per la seva absència.

Notícies relacionades

¿Què li diria a la Viktoria de fa un any? «M’he sorprès de mi mateixa. No sabia que em faria tan forta en una situació tan dura. Li diria que si vol que s’obrin portes cal picar fort. I que coneixerà gent excepcional. M’ha ajudat molt conèixer gent que està passant pel mateix», segueix.

La Viktoria té l’esperança de poder quedar-se a Barcelona i portar la seva família. «Em preocupa que no em renovin a la feina, que no renovin les ajudes de l’escola per a la meva filla... Si no tinc diners, no sé què farem», assumeix amb angoixa.