«Li deien gras immigrant»: afloren més casos de ‘bullying’ a l’institut de Sallent

La protesta d’aquest matí ha servit per oferir més detalls de la gestió del conflicte. Diversos pares de l’institut han expressat davant Roca els casos d’assetjament que pateixen o han patit els seus fills i s’han queixat del model d’intervenció que es fa al centre. És el cas d’aquest pare que prefereix no revelar la seva identitat. «Són un grup de nens de primer d’ESO, molt més petits que el meu fill, que fa quart. Van en grup i es dediquen a insultar-lo: li diuen gras, immigrant... Crec que són els mateixos que assetjaven els bessons», ha assegurat.

El 13 de febrer la família d’aquest alumne va informar el centre d’aquest problema a través d’un correu electrònic i el dia 21 la mare d’aquest menor es va reunir amb la seva tutora per tractar el tema. «Quan la meva dona tornava de casa es va trobar amb els helicòpters, els equips d’emergència... la nena s’acabava de suïcidar», explica el pare commocionat. «Podria ser el meu fill», afegeix tremolant. «Hi ha molts nens d’aquest institut que se n’han hagut d’anar a altres centres de la comarca perquè els assetjaven i no s’hi feia res... Al meu fill també li fan ‘bullying’ a l’escola de primària del poble, però al final hem anat a un psicòleg que l’està ajudant a posar límits», explica Anabel Espejo, mare d’una alumna de segon que també ha assistit a la protesta.

La solució: expulsió

La solució: expulsióEl pare del nen a qui deien «gras» i «immigrant» explica que la setmana anterior a la tragèdia, el grup de primer d’ESO va tornar a acorralar el seu fill. «Ell no va aguantar més i els va clavar una plantofada, els dobla en altura», explica l’home. En un primer moment, el docent que va veure l’escena va optar per expulsar-lo del centre. «Finalment no es va prendre aquesta mesura perquè ja ens havíem posat en contacte amb la tutora, ella ja sabia la situació i ho va parar», segueix el pare.

Si no fos per la intervenció d’aquesta docent, la resolució d’aquest cas s’hauria assemblat molt a les mesures que es van adoptar amb els bessons. Segons diverses fonts del centre i de l’entorn de la família, i com posteriorment ha confirmat aquest dilluns l’inspector, l’escola no havia respost correctament a la situació. Els menors rebien assessorament psicològic a l’escola, l’orientadora de l’institut havia treballat amb els dos, però no es va parlar de ‘bullying’, sinó que, en moltes ocasions, es tractava l’Alana/Iván com si fos l’agressor. L’havien expulsat del centre en diverses ocasions.

«No podia més i es defensava contra aquests nens, els pegava... i llavors el tractaven com si fos el dolent de la pel·lícula», expliquen a aquest diari alumnes més grans del centre que, quan veien l’Iván/Alana en baralles miraven de separar-lo, tranquil·litzar-lo i escoltar-lo. En alguna d’aquestes expulsions, expliquen aquestes alumnes, el menor no va poder tornar a casa perquè els pares no se’n podien fer càrrec i el centre va optar per tancar-lo en una sala que els alumnes han batejat com ‘la nevera’, pel fred que hi fa. «És la sala dels castigats», aclareixen les alumnes.

Atac d’ansietat

Aquestes estudiants no entenen per què el centre actuava d’aquesta manera. «És clar que sabien que els feien bullying», insisteixen. Elles mateixes ho havien transmès a un professor de Matemàtiques de quart d’ESO. «Li vam dir que no era culpable de res: que es ficaven amb el seu accent, per ser de l’Argentina, portar la mateixa roba i perquè s’havia tallat el cabell i volia ser un nen», expliquen. També el van ajudar amb el que aquestes adolescents anomenen un «atac d’ansietat», després d’una baralla que hi va haver al pati. «Estava convulsant... el vam portar amb una professora que li va donar una til·la per relaxar-se, però la majoria del temps els professors al pati no hi feien res», es queixen. També recorden un episodi als banys de l’institut. «El van envoltar i li van pegar al cap».

Altres de les mesures que el centre havia pres per abordar el problema amb els germans era enviar-los al pati dels grans i a classes de segon d’ESO en assignatures com plàstica o educació física. Ho confirmen també pares de segon d’ESO, ja que coincidien a classe amb alguns dels seus fills. «Deien que ho feien per evitar conflictes, però als nens que es ficaven amb ells no els deien res, seguien igual», es queixen les alumnes.

Més d’un any esperant psicòleg

El centre ha enviat un correu electrònic a tots els alumnes que necessitin suport psicològic després de la tragèdia, i Inspecció ha habilitat una adreça electrònica perquè les famílies, i els alumnes, expressin les seves queixes sobre la gestió del centre. «Ningú coneix el funcionament dels protocols del ‘bullying’. Treballar es va treballar amb els bessons, però no des de l’òptica del ‘bullying’», han explicat fonts d’Educació.

El treball no només passava per l’escola, també fora. Per exemple, amb els serveis socials del municipi. «Feia més d’un any que la mare estava demanant un psicòleg per a la nena, no estava bé», explica Cristina Puga, parent de la nena. «Finalment li van concedir una cita per a la fundació Althaia a Manresa el dilluns 20 de febrer, però la mare i la nena van perdre l’autobús... qui sap el que hagués passat si haguessin arribat», sospira Puga.

Inici a la primària

El cert és que els familiars continuen apuntant a la gestió escolar. I no tan sols de l’institut, també de l’escola a la qual anaven les nenes des d’abril del 2021, quan van arribar a Sallent, procedents de Reus. El seu primer any a Sallent, les nenes van cursar 5è de primària a l’escola Torres Amat. A Reus amb prou feines havien trepitjat el centre a causa del tancament escolar per la pandèmia, expliquen fonts del primer centre educatiu que les va rebre. «Tot va començar al Torres Amat, amb aquests mateixos nens... Els pares estaven cansats d’anar a veure mestres, parlar del tema... i que ningú hi fes res», explica l’Alejandra, una familiar a qui les nenes anomenaven ‘tia’ perquè va ser qui les va acollir al Bages.

Fonts de l’escola expliquen que l’institut, l’escola i l’ajuntament treballaven coordinats per atendre aquestes nenes des del primer moment. «És una família amb complexitats», es limita a dir el govern municipal, que es nega a donar més detalls sobre per què els serveis socials feia seguiment de la família. «¿Complexa per què?», respon Puga. «Sí que és cert que viuen en un pis d’una finca ocupada perquè no els feien un lloguer ni el podien pagar, però les nenes estaven ben ateses, els dos pares treballen, paguen tots els rebuts de la llum i de l’aigua... i a sobre es van quedar sense ajudes socials pels seus llocs de treball», afegeix Puga.

Assetjades pel carrer

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El municipi de Sallent està totalment commocionat per la notícia. Una de les topades de les bessones amb els seus agressors va passar durant les vacances de Nadal, en ple carrer. «Van venir les dues nenes argentines corrent demanant si es podien amagar a la botiga perquè uns nens els anaven a pegar, perquè els feien ‘bullying’», explica la propietària d’aquest establiment. «Vaig sortir i no hi havia ningú... vam pensem que era un joc de nens», afegeix la dona. «Ara vas connectant les coses, ho anem entenent», lamenta J. L, un altre treballador.

A l’escola, l’ambient és ara irrespirable. A l’hora de l’esbarjo alguns nens s’han unit a la protesta de pares i exalumnes picant als reixats del pati escolar. Els professors els han demanat que paressin. Altres alumnes es queixaven que alguns docents els rastrejaven el mòbil. El director, que ha declinat atendre els mitjans de comunicació, ha estat reunit aquest matí amb l’inspector. «Ens en hem anat de classe perquè és tot una merda. Uns nens han obert una porta del pati i s’han escapat. A nosaltres el director no podia fer-nos la classe...», deien, obertament enutjats, alumnes de Batxillerat a les dotze del migdia, camí de casa.