Catalunya activa aquest dimarts més restriccions per sequera: claus d’un «escenari catastròfic»

La sequera va començar pel litoral i prelitoral de Barcelona, però ha crescut i ara mateix inclou gairebé totes les comarques de Barcelona i Girona. «Són zones catastròfiques de sequera i fa falta molta pluja per donar-li la volta», adverteix Vicent Altava, expert en investigació i models del Servei Meteorològic de Catalunya.

Les capçaleres dels rius Ter i Muga, per exemple, no han tingut cap gran temporal l’últim any i acumulen els dèficits més grans de pluja: només ha plogut aproximadament el 70% del que era habitual. Al Ter és precisament on es troba el pantà de Sau, en el qual s’anunciarà aquest buidatge exprés d’aigua.

L’últim estiu va ploure molt en part de la conca hidrogràfica del Ter. L’aigua, no obstant, va caure únicament al Ripollès, i «el que es necessita és pluja extensa i abundant, si no, poc es resoldrà», sentencia Altava.

Els embassaments estan de mitjana al 28% de la seva capacitat. A finals de febrer del 2021 superaven el 86%. En dos anys, la falta de pluja constant ha deixat imatges que feia temps que no es veien a Catalunya: els curiosos tornen a passejar entre les ruïnes de l’antic poble de Sant Romà de Sau i s’acosten al seu campanar.

«A menys aigua, més possibilitats que es podreixi», remarca Vicent Altava. Tenien l’esperança que arribés un temporal intens perquè alguns models donaven uns 150 mm a les conques del Ter i el Llobregat, però finalment el temporal passarà de llarg i caurà sobre el mar.

En els últims mesos, els aqüífers i pantans de la meitat nord de Catalunya han passat a la fase d’alerta i ara encaren l’escenari d’excepcionalitat. Els que estan en millors condicions són els de les comarques de Tarragona.

«Estem inquiets perquè hi ha poca aigua i això complica molt la nostra feina», reconeix Josep Cuscó, responsable d’aigua del sindicat Unió de Pagesos. Són un dels primers col·lectius afectats per la sequera: «Si l’excepcionalitat es decreta a la conca de la Muga, la situació es pot sostenir perquè bàsicament hi ha arbres fruiters, però, si arriba també al Llobregat, tindrem problemes».

A l’Ebre i el Segre, la situació no és tan greu. No obstant, segons explica Cuscó, alguns camperols de la zona han deixat de plantar blat de moro per collir farratge, que exigeix menys aigua. També pateixen per si les conseqüències perjudiquen els ramaders: «Als animals no els poden deixar morir».

L’última gran sequera a Catalunya es remunta al 2008 (va durar del 2007 al 2009). En aquell moment, les reserves van baixar fins al 20%, xifra que cada vegada està més a prop perquè les previsions del Servei Català de Meteorologia no esperen pluges contundents ni en les pròximes setmanes ni al llarg del març. Això sí, no s’ha de descartar que aquests models canviïn de sobte.

L’actual pla de sequera contempla uns escenaris –normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat, emergència– que no existien amb els mateixos noms en l’episodi de 2008. Però fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) asseguren que l’equivalent a la fase d’excepcionalitat no s’activava des d’aquell moment, fa ja 15 anys.

Llavors, explica Altava, «la situació global era pitjor que l’actual, però els punts més crítics ara mateix estan més al límit».

«Les nostres previsions són clares: ens hem d’acostumar a veure menys pluges i temperatures més altes». Això és el que tindrem en un futur, segons el Servei Català de Meteorologia, que es basa en els seus propis models i en altres dades mundials. Aquest passat 2022, sense anar més lluny, ha sigut l’any més càlid a Catalunya des que hi ha dades, amb una temperatura que va superar la mitjana en 2,5 graus –a Barcelona la mitjana va sobrepassar els 19 graus–.

Altava destaca que, com més calor, més ràpidament s’evapora l’aigua, una cosa que dificulta encara més la lluita contra la sequera. «Haurem de canviar la manera amb què gestionem els recursos hídrics –avisa–, en un futur no podem mantenir l’actual consum, és com si una família que vivia amb 2.000 euros al mes ara n’ingressa 1.500 i vol continuar gastant el mateix: és impossible».

Ens esperen primaveres i tardors menys plujoses i un futur més sec en general: «Caldrà veure què estem disposats a sacrificar per mantenir (o reduir) el nostre consum hídric», planteja Vicent Altava.