Les lleis trans i de l’avortament arriben al BOE i entraran en vigor aquest dijous

Dos dels projectes legislatius estrella del Ministeri d’Igualtat, la llei trans i la reforma de la llei de l’avortament, seran publicats aquest dimecres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), segons avancen fonts d’Igualtat partint de la informació facilitada pel Secretariat del Govern. Una vegada publicades, entraran en vigor –la majoria de les seves disposicions– l’endemà, és a dir, aquest dijous.

D’aquesta manera, a partir d’aquell dia, qualsevol interessat podrà sol·licitar el canvi de sexe al Registre Civil i el DNI sense necessitat de presentar un informe de disfòria de gènere i d’haver estat, almenys, dos anys en un procés d’hormonació per canviar l’aparença física. I, segons indica la llei trans, en el termini de quatre mesos, si ratifica la seva sol·licitud, podrà canviar oficialment de sexe i nom, tal com fins ara permeten moltes lleis autonòmiques per a l’emissió de documents com la targeta sanitària.

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha vaticinat que l’entrada en vigor de la llei trans «trobarà resistències» ja que els partits de dreta i una part del feminisme i del PSOE s’han oposat que es pugui canviar de sexe sense un informe mèdic, proves documentals o sense canviar d’aspecte físic. D’entrada, el líder del PP, Alberto Nuñez-Feijóo, ha criticat en els últims dies la norma utilitzant una notícia falsa: va assenyalar que elimina la denominació pare i la substitueix per «progenitor no gestant», una cosa incerta, ja que es continuaran utilitzant els termes pare i mare al Codi Civil, a l’hora d’inscriure un nadó, però s’amplia el nombre de supòsits per donar cabuda a les parelles LGTBI.

Salut sexual i reproductiva

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Menys polèmica s’espera amb l’entrada en vigor de la reforma de la llei de l’avortament, dissenyada per blindar aquest dret a la sanitat pública mitjançant un registre d’objectors i tornar a les menors de 16 i 17 anys la possibilitat d’interrompre els seus embarassos sense permís patern. El PP ja ha anunciat que no recorrerà el canvi legal, malgrat que no el comparteix, després que el Tribunal Constitucional hagi avalat recentment la llei de terminis per a l’avortament impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero i que els populars van impugnar fa 13 anys.

En qualsevol cas, l’entrada en vigor d’un altre dels projectes bandera d’Igualtat, la llei del ‘només sí és sí’, ha provocat un terratrèmol polític i judicial ja que ha provocat la rebaixa de penes de més de 600 violadors, una situació que el PSOE pretén canviar amb un nou retoc penal dels delictes sexuals. La modificació esmentada no compta amb el vistiplau d’Unides Podem perquè aquest partit considera que suposa tornar al «Codi Penal de ‘La manada’» i diferenciar els delictes en funció de si hi va haver violència o intimidació per part de l’agressor.