Energia alternativa

Radiografia del pla eòlic del golf de Roses: «Podrem veure molins el 2030»

  • Empreses, entitats i ecologistes discrepen sobre el futur d’aquest tros de mar després de conèixer el pla del Govern

  • Tots coincideixen a advertir que l’exigència ambiental a l’hora de plantejar els projectes serà màxima

Radiografia del pla eòlic del golf de Roses: «Podrem veure molins el 2030»
4
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

El Ministeri per a la Transició Ecològica ja ha esbossat sobre el mapa quins usos se li poden donar al mar i quins no. En concret, a Catalunya, ha localitzat només 250 quilòmetres quadrats d’espai òptims per al desenvolupament de l’energia eòlica marina, just davant del golf de Roses, uns 12 quilòmetres mar endins, com ja es preveia. No obstant, per passar del croquis al projecte real, encara caldrà esperar, com a mínim, uns quants anys. Almenys així és com ho veuen els diferents agents implicats en la possible instal·lació d’un parc eòlic flotant entre Roses i l’Escala, que trauria profit de la tramuntana.

La dificultat de l’assumpte és que aquest mateix tros de mar es qualifica –ho diu el mateix ministeri– com una zona important per a la conservació de la biodiversitat. I el gran repte serà trobar (si es pot) l’equilibri entre les energies renovables sobre les aigües del Mediterrani i la protecció de l’ecosistema marí.

En aquests moments hi ha sis empreses que es plantegen entrar en la subhasta per ser els que s’encarreguin de l’explotació energètica d’aquest lloc. Parc Tramuntana és el projecte de l’empresa Sener i és un dels primers que va sortir a la llum. Sergi Ametller, directiu de la companyia, aplaudeix aquest primer pas que segons ell arriba una mica tard: «Era necessari. Ara cal continuar estudiant el terreny per assegurar que l’impacte ambiental és mínim».

Màxima exigència

«El que diu el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) és que es pot presentar un projecte en aquesta zona si demostres que no perjudica la biodiversitat –interpreta Ametller–, en la resta de zones de Catalunya no es pot ni intentar». A la seva empresa, tenen assumit que els barems mediambientals del ministeri seran molt severs i que cal tenir-ho tot lligat: «Nosaltres som els més preparats, fa dos anys que parlem amb agricultors, pescadors i ajuntaments».

El següent serà esperar que surti la subhasta i veure el calendari. «Encara estem a temps de veure molins davant el golf de Roses el 2030, que és l’objectiu del Govern», avisa.

A més de Sener, que està ja en la fase potestativa de consultes ambientals, hi ha cinc empreses més –entre les quals firmes de la presència de Ferrovial, Iberdrola o Capital Energy– que estan en el període de consultes prèvies.

La Generalitat, per la seva banda, reconeix que la seva estratègia inclou energia eòlica marina de cara al 2030 i més encara el 2050. Però com que qui té les competències és l’Estat, el seu objectiu, asseguren fonts del Departament d’Acció Climàtica, és aconseguir influir en les condicions que imposi el ministeri a l’hora de presentar plans. La consellera Teresa Jordà reivindica el laboratori de proves que tenen previstes: «Hi ha poques experiències sobre eòliques flotants, tothom opina i nosaltres preparem una plataforma que serveixi per saber si pot funcionar».

Reunió a l’Empordà

A finals d’aquesta setmana, la Generalitat es reunirà a la zona amb alcaldes i ajuntaments per obrir un diàleg i després poder traslladar els dubtes o les propostes al Govern. La realitat, en aquest moment, és que a l’Empordà no hi ha posició comuna. Diversos municipis (23) i el Consell Comarcal del Baix Empordà s’oposen a la creació d’un parc eòlic marí. Ho han fet seguint la línia d’entitats com SOS Costa Brava o Stop Macro Parc Eòlic Marí.

Ferran Vallespinós, doctor en Biologia i exinvestigador del CSIC, s’ha afiliat a aquesta última associació: «És contradictori que fa 10 anys es deixés molt clar que aquesta zona no era apta per a l’eòlica marina i que ara, de cop, tot hagi canviat». El que responen des de l’Administració és que el 2012 no existia l’opció de construir un parc eòlic flotant. Però de tota manera, Vallespinós opina que aquesta part de Catalunya s’hauria d’equiparar a territoris com el cap de Gata, on el ministeri no avala l’aprofitament del vent per generar energia. Ells ja van presentar al·legacions al seu dia i no dubtaran a recórrer una altra vegada i impugnar tot el que considerin. No descarten que en última instància, amb l’encariment de productes com el silici, a algunes empreses no els quadrin els números i facin marxa enrere.

Girona sencera

Notícies relacionades

Una altra plataforma a favor de la transició energètica, Renovem-nos, ho veu molt diferent. Interpreten la publicació del pla del ministeri com un punt de partida. Després, diuen, caldrà veure si es pot compatibilitzar amb el respecte a l’entorn. Sergi Nuss, ambientòleg i portaveu, intenta ser prudent: «Hi ha opinions contradictòries. Uns diuen que és una zona amb molt valor i altres que s’ha pescat molt amb arrossegament i que no és tan singular com sembla. El millor seria fer estudis amb profunditat i comprovar fins a quin punt és viable».

A la seva entitat estan convençuts que les empreses hauran de ser immaculades a l’hora de posar sobre el paper les seves idees. Si no, el projecte se n’anirà en orris. El que no ens podem permetre, segons el seu punt de vista, és mirar cap a una altra banda: «La quantitat d’energia generada serviria per proveir tota la província de Girona. Davant aquesta dada, tenim l’obligació d’analitzar-ho». El territori exacte que s’ha marcat per a la possible instal·lació d’eòliques marines equival a menys de l’1% de la superfície terrestre de Catalunya sencera.