El ‘bullying’, més enllà de Sallent: ¿què fem amb els assetjadors?

El ‘bullying’ no és una disputa o una baralla puntual. L’assetjament, per ser considerat com a tal, ha de ser continuat: amenaces, insults i humiliacions al llarg del temps. María Capellán, presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (Ceapa), assegura que tenir molt clar què és ‘bullying’ i què no resulta fonamental per lluitar contra aquesta xacra. L’assetjament escolar no consisteix que dues persones –d’igual a igual– es peguin un dia. En el veritable assetjament, sempre hi ha dos perfils: un assetjador i una víctima. No estan en un pla d’igualtat, sinó que el primer està per sobre.

«La violència reactiva és més fàcil d’abordar. És el cas, per exemple, d’un xaval que en pega un altre i aquest li respon. La violència més complicada és la instrumental. És a dir, quan hi ha premeditació i l’assetjador té per objectiu enfonsar l’altre i aconseguir un estatus social. Aquí tenim un problema greu i no podem donar-li l’esquena», destaca l’autor de Cómo prevenir conflictos con adolescentes’. 

Un altre pas fonamental per tractar els assetjadors és que els seus pares i mares s’hi involucrin i siguin conscients que no són davant d’un joc infantil. «L’assetjament no és cosa de criatures», insisteix Rodrigo. Les famílies dels assetjadors «s’han de rendir a l’escola i han de confiar cegament en el que els expliquen. Ells, a casa, només estan acostumats a veure una cara dels seus fills, que, en molts casos, són uns manipuladors». Si el jove que està assetjant sap que el seu pare i la seva mare estan en sintonia amb el centre educatiu, tot serà molt més fàcil.

En els casos de ‘bullying’ hi ha un denominador comú, l’absència de «límits ferms, contundents i compassius». Així ho explica Sara Carro, facilitadora de la cooperativa Fil a l’agulla. Segons la seva opinió, sempre cal dir «‘no’ a la situació (‘bullying’), però ‘sí’ a la persona (assetjador)». «El jove que n’està danyant un altre ha de ser acompanyat per adonar-se del mal que provoca. Moltes vegades ni tan sols en són del tot conscients. Aconseguir aquest objectiu és molt difícil», afegeix l’experta. Quan l’assetjador ja fa aquest pas i reconeix el mal que ha fet queden dos esglaons per pujar: la reparació i la garantia de no repetició.

A més de demanar als pares i les mares que col·laborin amb l’escola per aturar el problema del ‘bullying’, el professor Dani Cortijo exigeix que l’educació a casa es basi en el respecte. La conducta del ‘bullying’ també s’aprèn, igual que el masclisme. «Si un noi o noia escolta a casa seva com els seus pares es riuen d’un veí gras, això és el que aprendrà, a burlar-se i humiliar», destaca.

A més, el ‘bullying’ no només és responsabilitat de l’assetjador i la seva família, sinó de tot el grup d’amics que, a classe, l’aclama i li riu les gràcies. Docent en un institut de l’Hospitalet, Cortijo convida estudiants i famílies a destruir la idea del xivato. «Denunciar que hi ha un estudiant que està fent la vida impossible a un altre a classe o al pati no és xivar-se, sinó lluitar per una societat més justa», assevera el docent.

¿Es pot recuperar un assetjador? Sí, però, compte, que la responsabilitat del ‘bullying’ no és només de l’assetjador, sinó de tota la comunitat, reconeix la facilitadora de Fil a l’agulla. «Vivim en una societat amb violència estructural, una societat masclista, racista i trànsfoba», critica. El professor Cortijo insisteix que el problema no només està en el que practica el ‘bullying’, sinó que cal veure i comprendre tot el seu context, situació familiar inclosa. «L’alumne no té la culpa de néixer on ha nascut», remarca el docent. Igual que el divulgador Rodrigo, Cortijo considera fonamental acudir a serveis professionals per solucionar un cas greu de violència o humiliacions. «Els professors no podem saber de tot. Tenim sentit comú, però no som psicòlegs», destaca.

El professor de l’Hospitalet critica que als docents se’ls demani ser experts en tot, inclosa la resolució de conflictes. «Jo mai dono un alumne per impossible. Soc el primer que es demana els més conflictius. Revertir la situació és molt gratificant. Però el que no podem fer és desatendre la resta d’alumnes. Als professors ens retreuen que ens falta formació. I no. El que ens falta és realisme i, sobretot, temps», conclou.