El Govern planta a Amposta la llavor de la nova atenció als dependents

«Estem convençuts que la forma en què treballem aquí està evitant visites a urgències i a l’hospital i reingressos dels nostres pacients», afirma Núria Brunet, infermera del Centre d’Atenció Primària (CAP) d’Amposta i gestora de casos de pacients complexos i malalties cròniques avançades.

Fa nou anys que Brunet treballa colze a colze amb Mercè Príncep, treballadora social de l’Ajuntament d’Amposta. «Si no cuidem els cuidadors, en comptes de tenir un pacient en tindrem dos», ha dit Príncep aquest dimecres en roda de premsa davant els consellers de Drets Socials, Carles Campuzano, i de Salut, Manel Balcells. Tots dos s’han traslladat fins a la ciutat de les Terres de l’Ebre per presentar la llavor del nou model d’atenció social i sanitària a Catalunya. «Hem decidit començar el desplegament efectiu d’aquest model a Amposta perquè aquí ja hi ha una experiència exemplar», ha explicat Balsells.

L’acte ha servit per donar el tret de sortida al projecte de l’atenció integrada sociosanitària, que al llarg d’aquest any s’implantarà en set territoris diferents: Prat de Llobregat, Barcelona, Manresa, Osona, Garrotxa, Ripollès i Gironès. Quan es vegi i s’estudiï com es desenvolupa, s’anirà aplicant a tota la geografia catalana a través d’una agència pròpia.

Per entendre com funcionarà el projecte és essencial entendre com es treballa avui a Amposta, un projecte que va néixer des de la voluntat dels professionals que treballen amb els dependents més grans. «Va ser el 2014. Ens vam adonar que estàvem treballant de forma separada, duplicant informació, i no ens coneixíem. Anàvem als domicilis dels malalts i ens deien: ‘La setmana passada ens van fer les mateixes preguntes’. Allà vam reflexionar: no estàvem fent bé la nostra feina, no donàvem una atenció de qualitat i estàvem malgastant recursos», relata Brunet.

Visites conjuntes

Des d’aleshores els professionals van decidir anar a visitar junts els seus pacients. «Veiem les necessitats socials i de salut dins de casa, valorem conjuntament els casos, busquem els recursos més adequats...», segueix Brunet. Ella ara és ‘coordinadora de casos’. És a dir, s’encarrega de gestionar el miler de malalts crònics (la majoria dements de la tercera edat). Això significa connectar els diferents professionals, conèixer fil per randa l’estat dels pacients, anar a visitar-los a l’hospital si han d’ingressar-hi i pactar amb el centre hospitalari els trasllats a casa. «De vegades hem demanat a l’hospital que allarguessin l’ingrés perquè els serveis que els malalts necessitessin al tornar a casa després de rebre l’alta estiguessin activats», segueix. Parla, per exemple, de disposar d’un treballador del servei públic de cures a domicili, el SAD.

Intercanvi d’expedients

Però un dels elements clau de l’atenció social i sanitària integrada és una aplicació que utilitzen els treballadors d’aquest servei. Es diu Salut + Social i serveix per intercanviar expedients i informes des dels serveis socials al CAP i viceversa. «Ens serveix de pont i ens permet una comunicació fluida i confidencial per comentar la situació de les persones», detalla.

Una mesura de coordinació que el conseller Balcells ha posat com a exemple, augurant que el model es replicarà en tots els centres sanitaris i serveis socials de Catalunya. «Aquesta aplicació és la llavor dels sistemes complementaris que segurament acabaran sent obligatoris més o menys per tot el territori, tot i que la governança no té per què ser igual en tots», ha seguit el conseller de Salut.

Cuidar els cuidadors

Una altra de les experiències d’èxit del model d’Amposta és l’Escola de Cuidadors, un espai on les persones que cuiden els dependents es poden reunir i parlar de les seves problemàtiques. El projecte es va iniciar el 2017 amb el suport de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer d’Amposta. «Hem d’evitar la sobrecàrrega del cuidador, donar-li els suports que necessita», segueix Brunet.

Això no treu la feina que fan els treballadors socials dels centres d’atenció primària. «En aquest projecte no entren tots els pacients amb dependència. Ells també s’encarreguen de col·laborar amb els serveis socials, però la seva tasca és més d’acompanyament, de derivació», remarca Brunet.

El repte demogràfic

¿Què canviarà ara a Amposta? La idea, segons han expressat els consellers, és que el projecte que ja hi ha en aquest territori s’ampliï i s’avaluï. El Govern s’ha compromès a aportar un milió d’euros a aquest territori (i a tots on s’aplicarà), que fins ara funcionava amb la bona fe dels professionals i el suport de l’ajuntament.

La idea és que en portin molts més casos (per exemple menors amb discapacitat o casos de residències), tinguin més personal, i que aquesta manera de treballar s’estengui per totes les Terres de l’Ebre. «És la política més rellevant d’àmbit social i sanitari que té el país i que mirem d’impulsar des dels anys 80», ha explicat Campuzano, que ha avisat que l’envelliment de la població és el principal repte a què s’enfronta Catalunya en les pròximes dècades. «El 2030, el 30% dels catalans tindran més de 65 anys», ha advertit Campuzano.

Notícies relacionades

Catalunya s’enfronta al repte de donar una vida digna a dos milions de persones grans el 2035

Només el 3,5% d’avis catalans tenen un cuidador públic a casa

Els professionals, no obstant, demanen més recursos. «Reduir les llistes d’espera per a les residències, per als centres de dia, per accedir a un cuidador públic», enumera Brunet. Aquesta professional també demana que aquests empleats puguin treballar més hores amb els pacients. «Ara només poden ser-hi una hora al dia, i els caps de setmana no hi ha res... imagina’t què passa amb els pacients que no tenen ningú que els cuidi», s’ha queixat Brunet.

El Servei d’Atenció a Domicili és una de les grans pedres a la sabata de la Conselleria de Drets Socials. «Aquest any reduirem a la meitat les llistes d’espera amb els nous pressupostos», s’ha compromès el conseller Campuzano.