Radiografia del ‘bullying’ a Catalunya: Educació va atendre 167 casos en el primer trimestre d’aquest curs

Aquesta mare no té constància que l’escola hagi activat el protocol de ‘bullying’. La unitat del Departament d’Educació especialitzada en donar suport a l’alumnat víctima de violència, la Usav –que ara investiga el que ha passat a l’institut on estudiaven els bessons de Sallent– ha atès 167 casos durant el primer trimestre d’aquest curs 22-23. Unes xifres que són només la punta de l’iceberg segons les entitats, que calculen que un de cada tres escolars pateixen maltractament en la infància. «Es continua relativitzant el problema», es queixa la plataforma No Al Acoso Escolar (NACE).

Els nens de pares immigrants, LGTBI o amb discapacitat solen ser el blanc dels assetjadors. Ho demostra el cas de Bravo. «Es fiquen amb ella perquè és diferent, però tinc sort perquè la meva filla m’ho ha explicat», segueix aquesta mare. Ella està en situació irregular, té greus problemes per arribar a final de mes i no vol denunciar el cas de la seva filla a la policia per por que l’expulsin del país.

«No és un cas aïllat, totes les dones migrants que conec tenen o han tingut problemes amb els seus fills; els violenten pel mer fet de no ajustar-se als trets físics europeus. Ni l’escola, ni els professors ni la institució està preparada per fer una cosa real davant aquests casos», admet Rocío Echeverría, activista en favor dels drets de les treballadores de la llar.

Relativitzant el problema

«Els casos de Sallent i la Ràpita no ens sorprenen... és el que veiem a l’associació des de fa anys. El que és preocupant és que es continua relativitzant el problema. Les institucions, els centres... continuen sense ser conscients que es tracta d’un maltractament molt seriós a la infància que no hem de tolerar», es queixa Carmen Cabestany, presidenta de l’associació NACE.

L’últim informe sobre el ‘bullying’ a Espanya és del 2006, elaborat per la fundació Cisneros. Considerava que un 25% dels escolars són víctimes d’assetjament escolar. Tot i que Cabestany eleva la dada al 30%. «Necessitem transparència, dades, estadístiques... no tenir-los només beneficia als que ho volen tapar», adverteix. La Usav ha atès 598 casos des que es va crear, en el curs 20-21.

NACE insisteix que els professors i els centres no estan preparats per abordar aquests temes. I assenyala que una de les claus és el treball en xarxa. «Quan un cas arriba a la fiscalia, però no es pot condemnar el menor perquè és inimputable, s’hauria d’informar al centre escolar. O els hospitals quan tenen intents de suïcidi. Els pediatres podrien detectar molt més perquè els nens somatitzen, alguns directors ho relativitzen o ho intenten tapar... estem com illes cada un pensant què podem fer per preservar aquestes criatures, però el resultat final és que se’ns tiren al buit. No hi veuen solució. I els pares no saben com gestionar-ho, què fer», resumeix Cabestany.

Quan la diversitat és problema

«El 60% de les persones LGTBI pateixen o han patit ‘bullying’ a l’escola», apunta Encarni Bonilla, presidenta de l’Associació Crisallyis, de famílies i menors trans a Espanya. «El que està clar és que no acompanyar la nostra joventut, que se li posin obstacles, que no es reconegui la seva identitat i no es vulgui acceptar no permet que es faci el trànsit de manera pacífica i normalitzada, cosa que afecta en el seu desenvolupament», explica Bonilla.

Opina que els nens trans més vulnerables al ‘bullying’ són aquells els pares dels quals no accepten la seva identitat i que transiten en l’adolescència, i no a edats més primerenques. «En el fons això demostra que tenim un problema amb la diversitat: les escoles no s’han d’adaptar quan hi ha un cas, han de pensar que hi ha casos constantment. Només així seran espais segurs i diversos», insisteix Bonilla.

El cas dels bessons de Sallent i el del nen de la Ràpita han remogut Bravo. «Podria ser la meva filla», sanglota. No és l’única. «Entre el sindicat de mares en la diversitat funcional no hi ha família que no hagi passat per això», explica Maria Herrero, membre del col·lectiu i mare d’un noi de 13 anys amb un trastorn de l’espectre autista, trastorn del vincle i conducta, amb un 75% de discapacitat, nascut al Marroc. «El meu fill només va anar tres anys a l’escola ordinària, fins als 5. El vaig treure quan em va començar a preguntar si era tonto, perquè era el que li deien els nens a classe», recorda.

El drama amb l’autisme

Entre el 46% i el 82% dels alumnes amb trastorn de l’espectre autista (TEA) pateixen assetjament escolar, informa Beatriz Pérez. «I hi ha més ‘bullying’ quan la persona amb TEA no té una discapacitat intel·lectual», assegura Marian Garcia Riera, directora tècnica de la Fundació Junts Autisme. Els homes amb aquest trastorn (que afecta una de cada 81 persones) tenen fins a set vegades més possibilitats de morir per suïcidi en la vida adulta, i les dones, fins a 13 vegades més. «I això té molt a veure amb el que han patit en la seva etapa educativa», certifica Garcia.

Les entitats adverteixen que l’intent de suïcidi del Pol posa de manifest que fa falta una «revisió profunda» de l’educació. «Les escoles han de comptar amb el suport de l’Administració perquè aquesta els doni informació», defensa Marta Campo, directora gerent de la Federació Catalana d’Autisme. Segons Campo, tant el suïcidi del bessó de Sallent la setmana passada com l’intent del menor de la Ràpita evidencien la falta de «conscienciació» sobre la «diversitat» social. «¿Què està passant a les classes i als instituts?», es pregunta.

Fugir a l’escola especial

La problemàtica amb les mares dels nens amb discapacitat suma, a més, la falta de mitjans per al desplegament del model d’escola inclusiva. «Hi ha moltes famílies que prefereixen anar a les escoles d’educació especial, on la ràtio és molt menor. Molts arriben picats, tocats... l’entorn els ha tractat amb menyspreu, amb l’autoestima molt baixa», insisteix Guerrero. «La falta de mitjans i de professorat, especialment per als nens amb discapacitat, no ajuda», es queixa Guerrero.

«Tothom és susceptible de patir ‘bullying’, però és evident que els col·lectius que tenen més risc són els més vulnerables, els que no segueixen la norma», diu Cabestany. «En el fons és un mirall de la nostra societat, ¿no? Els nens són esponges i reprodueixen el que veuen a la societat. El racisme, el capacitisme, l’LGBTB-fòbia es reprodueix. I això ens ha de fer reflexionar sobre la societat que som», reflexiona Guerrero.

Notícies relacionades

¿Pot el ‘bullying’ provocar un suïcidi?

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

L’escola on acudeix el fill de Bonilla mostra com es podrien reconvertir les coses. «Al centre sempre s’han treballat els temes emocionals, i a partir del trànsit del meu fill es van implicar molt. Celebren assemblees diàries», explica. El nen no ha patit assetjament dins de l’aula, però un alumne del centre sí que el va insultar al carrer. «Els nens van tractar el tema a l’assemblea i mai s’ha tornat a repetir», comenta.

Bravo, en canvi, fa mesos que està demanant un canvi d’escola. «Em van assignar aquest centre concertat quan vaig arribar, però la meva filla ja no pot més», segueix. La derrota dels casos de ‘bullying’ és, en part, quan les víctimes s’han d’escapar del centre mentre els seus agressors no reben ni una reprimenda. «Jo l’únic que vull és que la meva filla estigui bé. De fet m’estic plantejant anar-me’n de Barcelona per començar una vida des de zero en algun poblet», diu Bravo, esperançada.