Igualtat a les aules

Catalunya introdueix la salut sexual de les dones a l’escola: tallers d’educació menstrual a 85.000 adolescents

Tots els alumnes catalans de tercer d’ESO, nois i noies, reben formació sobre la regla

Les estudiants rebran també un kit de productes menstruals reutilitzables

A1-166560555.JPG

A1-166560555.JPG / ELISENDA PONS

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un acolorit mosaic format per 45 dibuixos de diferents vulves es projecta en una pantalla gran d’una aula de tercer d’ESO d’un institut públic de Terrassa un gèlid matí de febrer. El «diferents» és el concepte a retenir. Amb més pèl, amb menys, amb llavis grans, amb llavis petits, amb llavis desiguals... «¿Quina creieu que és la correcta?», pregunta una de les dues llevadores que dirigeixen el taller. «Totes són correctes», respon encara amb timidesa una alumna per a satisfacció de les talleristes. «¡Exacte! Totes són correctes i totes són normals. La normalitat és molt àmplia; no tots els cossos són com els de Youtube». Aquesta frase –la normalitat és molt àmplia– serà una altra de les més repetides durant les pròximes gairebé dues hores de taller i un dels missatges amb què els xavals es quedaran. És tan «normal» que et vingui la regla als 10 anys com als 16; que et duri dos dies com set...

El muntatge de vulves –creació de Vulva Gallery– és una de les primeres i més boniques infografies de la presentació de ‘La meva regla, les meves regles’, un projecte impulsat per les conselleries de Feminismes, Educació, Salut, Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que, després de la prova pilot de l’últim trimestre del curs passat, arriba aquest curs als 1.120 centres públics i concertats que imparteixen tercer d’ESO a Catalunya. Un taller intens que, en el cas d’aquest grup de l’institut Egara de Terrassa, porten de forma magistral les llevadores de l’ASSIR Mútua Terrassa Carme Monge i Marta Jiménez.

Treballar l’empatia

No és fàcil captar l’atenció d’un grup d’adolescents un dilluns (especialment aquest, que ha nevat al Vallès Occidental) i encara menys després de pujar del pati, i la Marta i la Carme ho aconsegueixen parlant als joves amb proximitat i utilitzant amb naturalitat expressions que fins fa poc sonaven encara forçades per a la majoria, com referir-se indistintament a les noies o les persones que menstruen.

Una de les característiques importants de ‘La meva regla, les meves regles’ és que un taller dirigit a tot l’alumnat –els 85.000 xavals que fan tercer d’ESO–, nois i noies, ja que un dels objectius és treballar l’empatia. Acabar amb el persistent tabú de la regla és una tasca complicada per a la qual es necessita tota la comunitat.

Crida l’atenció –o potser no– que, malgrat tractar-se d’un tema tan extremadament feminitzat, els que més aixequen la mà són ells. Potser perquè no tenen vergonya de ser assenyalats si pregunten segons què, com els podria passar a elles malgrat encapçalar la seva intervenció amb un ‘una amiga m’ha dit que’. Potser perquè estan acostumats a ocupar sempre la centralitat, sigui el tema que sigui.

Però la centralitat durant aquesta hora i mitja, aquí, –com en les successives setmanes anirà passant a tots els centres de secundària catalans– la tenen elles. El seu cos. La seva salut sexual. Les seves preocupacions. Tot i que estiguin més callades –no totes– en tenen prou de mirar-les als ulls per veure que estan interessades, que se senten interpel·lades i que es quedin amb missatges com el de ‘no és normal que et la regla et faci molt mal’. «Si et passa, vine a veure’ns», és una altra de les idees que la Marta i la Carme repeteixen a les noies, juntament amb l’horari en què totes dues són a la seva disposició al CAP del barri.

Cuidar-se i cuidar el planeta

Una altra de les projeccions que impacta en els joves és la que posa sobre la taula que Catalunya genera 9.000 tones de residus menstruals a l’any. «Un paquet de compreses conté la quantitat de plàstic equivalent a cinc bosses d’anar a comprar», apunta la Marta. ¿Es pot fer alguna cosa per evitar-ho? La Carme i la Marta expliquen i mostren les alternatives sense criminalitzar, insistint que les noies –o les persones menstruants– són les que han de decidir amb què estan més còmodes, però elles hi són per oferir-los tota la informació.

Si res hagués fallat, el taller aniria acompanyat de l’entrega a cada una d’un necesser amb l’eslògan de la campanya ‘La meva regla, les meves regles’, i amb una copa menstrual, unes calcetes absorbents i una compresa reutilitzable. De moment encara no han arribat –arribaran a l’abril, calculen, i quan això passi els entregaran els kits– però en tenen un d’exemple que van passant entre les taules. Tots s’hi interessen i el manipulen

Les llevadores expliquen amb naturalitat i detall com es posa, com es treu, com es renta i quant val una copa menstrual: uns 30 euros.

-¿Què us sembla, barat o car?

-Car.

Notícies relacionades

-¿Sabeu que es calcula que una dona gasta uns 125 euros a l’any en productes d’higiene menstrual? La copa costa 30 euros i té una vida útil d’uns cinc anys. ¿Fem càlculs?

A l’acabar el taller, amb tota la informació sobre la taula –des que el sagnat d’una regla equival a un got de tallat fins que hi ha la sagnat lliure (les dones que opten per no utilitzar cap tipus de producte d’higiene menstrual)– toca la reflexió. «No m’havia posat mai a la pell de com se sent algú que té la regla», diu un noi. «Encara desconeixem molt el nostre cos», afegeix una companya.