La Generalitat promet 10.000 pisos de lloguer social a 82 municipis el 2026

Només un 2% de les vivendes de Catalunya són de titularitat pública o es defineixen com a pisos socials. L’índex al conjunt de la Unió Europea ascendeix al 9,3%, tot i que alguns països membres acrediten percentatges encara més elevats, com Dinamarca, on escala al 20%. La Generalitat no entreveu equiparar-se a la mitjana comunitària, només mirar d’acostar-s’hi a molt llarg termini. 

El Govern de Pere Aragonès es marca un objectiu per complir en una data remota, el 2042, quan aspira que el 7% del parc siguin pisos socials, encara per sota de la mitjana actual en el club dels 26 estats. També queda lluny de la taxa que Catalunya va fixar com a meta fa 16 anys en la llei del dret a la vivenda, que es va exigir arribar a un 15% de domicilis destinats a polítiques socials el 2027. A falta de quatre anys, es dona per descomptat que el compromís quedarà en res.

L’executiu d’ERC estima que 182.000 pisos socials s’incorporaran en les pròximes dues dècades als 55.000 existents ara. De moment, es proposa començar a mitigar el marge abismal que separa Catalunya dels seus veïns europeus edificant, adquirint o estimulant la construcció d’uns 10.000 domicilis de lloguer social d’aquí al 2026. Al llarg de les últimes dècades, el sector públic s’ha desproveït de vivendes de protecció oficial traspassant-les als seus habitants. La Generalitat incideix ara que conservarà la propietat en tot cas.

Aragonès ha revelat aquest matí que l’Executiu català es proposa invertir per ampliar el mercat de vivenda social a 82 municipis. En tot cas, el Govern no concreta quants domicilis més posseirà a cada població. Sí que calcula que haurà de dedicar almenys 350 milions d’euros en despesa directa i 180 milions en ajudes per engrandir la provisió en els pròxims tres anys. De moment, pressuposta 183 milions d’euros per a polítiques de vivenda el 2023. 

Fonts del Departament de Territori indiquen que es prioritzarà augmentar la dotació on més urgència es detecta, per falta de lloguer assequible i perquè les fórmules per reparar necessitats s’han revelat insuficients. La majoria de localitats es concentren a la costa i l’entorn de Barcelona, on la Generalitat també preveu incrementar el nombre de domicilis que posarà a disposició. De tota manera, l’Executiu no ha concretat de quants més disposarà la capital.

El retret de Colau 

L’alcaldessa Ada Colau ha acusat amb freqüència la Generalitat de desatendre les seves obligacions per eixamplar el circuit de pisos públics: la regidora afirma que el Govern només n’ha projectat 40 a la ciutat mentre el consistori n’aixeca uns 2.000. Fonts de Territori eviten confirmar i valorar les quantitats que Colau ha difós, si bé admeten que es requereixen canvis per captar vivenda que sufoqui l’alta demanda a l’urbs. 

La Generalitat recalca que el pla s’expandeix més enllà de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Engloba també poblacions del Camp de Tarragona (Reus i Tarragona), Terres de l’Ebre (Tortosa), Terres de Ponent (Lleida, Artesa de Segre i Balaguer), el Pirineu (Martinet) i la província de Girona (Blanes, Lloret de Mar i Girona). 

Territori, competent en les polítiques de vivenda, es desafia a concloure el 2023 amb almenys 2.600 vivendes més en el seu historial, tant comprant-les com exercint el dret de tempteig i retracte, en què l’Administració té preferència per aconseguir propietats, com les que estan immerses en execucions hipotecàries. L’Incasol, que gestiona terrenys i patrimoni de la Generalitat, destinarà 100 milions d’euros per adquirir 1.000 domicilis, i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, 50 milions més per a 500 pisos. D’altra banda, el Govern confia a gestionar 1.100 vivendes de grans propietaris, tant d’entitats financeres com de particulars, llogant-les o aconseguint-les en cessió.  

Les adquisicions han de contribuir a pal·liar la llista d’espera en les taules d’emergències, en què s’acumulen casos de particulars i famílies en risc de quedar-se sense sostre, per impossibilitat de costejar-lo. Només a Barcelona, es comptabilitzaven 664 expedients al gener que figuraven aprovats però pendents que les claus de la vivenda s’entreguin als sol·licitants. El retard es pot allargar any i mig, o fins i tot més. 

Construccions del Govern

A més, la Generalitat promet erigir 2.155 vivendes. Moltes s’han planificat al llarg dels últims anys i es troben en diferents fases per materialitzar-se. La construcció d’iniciativa pública no sol ser àgil: el Govern reconeix que promocions que van començar a esbossar-se el 2017 es troben ara a punt de començar les obres. 

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En tot cas, el gruix de les vivendes que espera mobilitzar pretén promoure-les a través del pagament d’auxilis a constructors per alçar blocs de protecció oficial. Mitjançant subvencions, l’Executiu català confia a obtenir 5.126 domicilis d’arrendament reduït, més de la meitat dels que figuren en el programa per impulsar la vivenda social. A falta de dotar les partides, la Generalitat es presta a finançar fins al 20% de les edificacions. 

A part, l’Administració catalana oferirà cedir sòl públic a entitats del tercer sector o promotors perquè aixequin 1.062 domicilis de lloguer social. La condició serà que la titularitat passi en mans de la Generalitat al cap de 75 anys.