Batxillerat internacional: ¿per què la princesa Elionor no farà la selectivitat espanyola?

Els alumnes que es matriculen a l’IB no realitzen les proves ordinàries d’accés a la universitat, com fan tots els estudiants espanyols que han aprovat el batxillerat ordinari i que aspiren a entrar en una facultat espanyola. Elionor i Sofia de Borbó, com tots els matriculats en IB, tenen una altra prova específica amb què aconsegueixen el diploma que els brinda l’accés a la universitat espanyola. «Són exàmens complexos i durs que duren tres setmanes. Tenim un alt nivell d’exigència», explica Maripé Menéndez, responsable d’Iberoamèrica, Desenvolupament i Reconeixement d’IB, una fundació privada sense ànim de lucre que va néixer a Ginebra el 1968 i que actualment és present a 159 països. A Espanya va desembarcar el 1977.

A diferència del sistema espanyol (on la nota de batxillerat compta un 60% i la selectivitat, un 40%), en la selectivitat de l’IB els estudiants es juguen el 100% de la seva qualificació en els exàmens, corregits a nivell internacional per un equip mundial de professors i sotmès a uns rigorosos controls que impedeixen inflar les notes, explica la responsable d’IB. El nivell d’aprovats ronda el 80%, una xifra considerablement més baixa que la de la selectivitat (97%).

Crítiques

Hi ha membres de la comunitat educativa, però, que no veuen amb bons ulls que els estudiants d’IB no se sotmetin a les proves espanyoles. «¿Per què uns sí i d’altres no? La selectivitat hauria de ser per a tothom o per a ningú. Aconseguiríem una universitat més democràtica i de justícia social. El sistema actual no és just amb els alumnes que estudien el batxillerat ordinari», explica Carlos Elías, catedràtic de Periodisme a la Universitat Carles III (Madrid). «¿Quin problema tenen els alumnes del batxillerat internacional a sotmetre’s la selectivitat si tan excel·lents són», insisteix el professor, investigador i divulgador.

La responsable d’IB respon al catedràtic Elías que l’examen propi del batxillerat internacional és «molt exigent i molt dur» i que aprovar-lo suposa estar més que preparat acadèmicament per entrar a la universitat. La selectivitat de l’IB és mundial: són les mateixes preguntes per a tots els alumnes i els exàmens se celebren els mateixos dies a tot arreu. Menéndez destaca que els alumnes no realitzen la selectivitat espanyola, però tampoc cap altra prova nacional d’accés a la universitat en cas d’estudiar en facultats d’un altre país. El diploma d’IB dona accés directe a les universitats dels 159 països en els quals està present la fundació. 

Des d’infantil

El batxillerat internacional és un sistema educatiu «apolític i aconfessional» que es pot cursar en totes les etapes –infantil, primària i secundària–, depenent de si l’escola o institut en el qual està matriculat l’alumne està integrat a l’organització IB. En tot cas, batxillerat és l’etapa en què tenen el percentatge més alt de matriculacions.

A Espanya s’ha registrat una «progressió important» d’aquests estudis des del 2015. Davant l’acusació d’elitisme, Hernández respon que el 49% dels 200 centres adscrits a Espanya són de titularitat pública. El curs 2016-17, l’institut Moisès Broggi, al districte de Sant Martí, va ser el primer centre públic de Barcelona a impartir l’IB.

Estudiar fora del país de naixement –com ha fet la princesa Elionor i com farà l’any que ve la seva germana– no és una condició imprescindible per estudiar l’IB. Atès l’impacte en l’economia familiar, la majoria d’alumnes el cursen al seu país.

La responsable d’IB destaca que el batxillerat internacional contribueix a la internacionalització de la universitat, ja que, en els últims 5 anys, a les facultats espanyoles han ingressat més de 15.000 alumnes estrangers diplomats en IB.

Ciències i lletres

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

L’IB és un batxillerat «holístic» amb uns currículums propis que inclouen sis disciplines obligatòries: matemàtiques, humanitats, ciències experimentals, llengua materna (el català hi està inclòs) i llengua estrangera. Els estudiants (entre els quals hi ha un 10% més d’alumnes noies que nois, segons les estadístiques de l’últim curs) han de realitzar un treball d’investigació i complir amb unes hores estipulades d’acció social a la comunitat.

Igual que l’actual llei educativa espanyola (Lomloe), el sistema educatiu d’IB està basat en l’aprenentatge i l’avaluació competencial. Menéndez explica que l’objectiu és «connectar l’aprenentatge amb la vida real» i «fomentar entre els estudiants el pensament crític, la curiositat, la investigació i la solidaritat».