Menjar senglar per frenar la plaga: el Govern insta a consumir la seva carn a casa i els restaurants

¿Però on acaben les restes d’aquests animals? La resposta és preocupant: de 70.000 senglars que es van caçar l’últim any, només la meitat (33.000) es va distribuir per al consum –els altres es rebutgen o els consumeixen els propis caçadors–. Del que es distribueix, únicament el 5% es queda a Catalunya. La resta es transporta a altres llocs d’Espanya o a l’estranger.

La Generalitat es conjura per capgirar aquest percentatge: «És carn ecològica i de proximitat, amb tradició. Però fins al moment no s’ha fet res perquè el públic la conegui», reconeix Anna Sanitjas, directora d’Ecosistemes Forestals de la Generalitat. «Tenim molta feina per davant. El primer objectiu és que tots els senglars capturats serveixin per al consum i, si pot ser, que es faci a Catalunya», planteja. Per aconseguir-ho, el Govern ha posat en marxa una inversió d’1,5 milions d’euros i ha preparat campanyes en xarxes socials i fires alimentàries.

Quan un caçador prem el gallet de la seva escopeta contra un senglar, comença un procés complex. En èpoques de calor, hi ha risc que la carn es podreixi i es faci malbé si no es guarda ràpidament en una nevera. Quan això passa, el cadàver acaba en un contenidor i incinerat. Per això el Departament d’Acció Climàtica recolza econòmicament l’existència de punts de recollida on els senglars morts es puguin emmagatzemar en frigorífics. A partir d’aquest punt hi ha dues opcions: o el caçador demana una anàlisi veterinària i conserva la peça per al consum propi o el ven en llocs de tractament de carn de caça. A Catalunya encara hi ha pocs establiments com aquest i els que hi ha no produeixen gairebé res per a consum local.

«Falta cultura. Necessitem un canvi urgent perquè no pot ser que es quedi tan poca carn a casa», es queixa Juan Zandio. És el responsable de l’empresa Lantxaga, dedicada a l’especejament i la comercialització de senglar i altres carns de caça. «Hauria de començar a arribar a les cuines amb normalitat, però, és clar, cal fomentar-lo als restaurants», detalla. Ell té la sensació que la Generalitat es comença a posar les piles ara: «Val més tard que mai». Sergi Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça, coincideix amb Zandio: «Alguns restaurants el cuinen cada vegada més, però encara queda molt camí. Ha de ser un procés gradual».

El següent pas serà omplir les prestatgeries dels supermercats, avisa Zandio: «Ara comencem a vendre bosses amb daus de senglar per estofar en algun comerç, però el futur està en les hamburgueses, les salsitxes i l’embotit. És una carn que té moltes propietats i poc greix». La Generalitat també s’ho planteja i ha activat un projecte d’investigació per arribar a aquest objectiu.

Lluita personal

Lluita personalDiversos xefs consultats per EL PERIÓDICO opinen que cuinar senglar no és tan difícil com sembla. Hi ha maneres de cuinar la carn perquè no quedi més dura del compte i perquè conservi el gust. Adelf Morales, del restaurant Topik a Barcelona, l’ofereix des de fa anys: «Es pot estofar en daus, servir les galtes o preparar el morro. Jo em vaig atrevir a tallar-la crua, com un steak tartar, i va quedar increïble».

En el cas de Morales, promoure el consum de senglar és una lluita personal, perquè la seva família va patir un accident de trànsit al xocar amb un d’aquests mamífers: «Hi ha sobrepoblació i, si la terra ofereix aquest producte, doncs cal cuinar-lo. Si entre tots en reduïm el nombre d’exemplars hi haurà menys accidents, menys danys agrícoles i millorarà la biodiversitat». Té dubtes sobre l’actuació de les administracions: «Estaria molt bé que es promogués, però fins que no ho vegi no m’ho creuré».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La Generalitat assegura que procurarà que més catalans descobreixin aquest aliment. Des de la conselleria, Sanitjas explica que han pres com a model el sud de França: «Fan fuet, paté o qualsevol embotit i fins i tot també hamburgueses perquè sigui fàcil de cuinar. L’ideal és que puguis anar a la carnisseria del poble i trobar llonganissa de senglar quilòmetre zero», s’arrisca a predir.

Aquests plans de foment del consum de carn de senglar haurien de permetre canviar l’escenari actual: segons un estudi amb què treballa el Departament d’Acció Climàtica, 70.000 individus caçats suposen gairebé dos milions de quilos de carn. Carn de la terra que, segons el Govern, els caçadors, els distribuïdors i els cuiners, hauria d’anar a només dos llocs: els fogons i les neveres de les llars catalanes.