L’ONU arriba a un acord fonamental per a la defensa dels oceans

Els països de l’ONU han arribat avui a un acord per establir un tractat que protegeixi l’alta mar, un instrument que es negociava des de fa anys i que experts i organitzacions ecologistes consideren vital per salvar els oceans.

El consens va arribar després d’una maratoniana ronda de negociacions que va començar el 20 de febrer i que tenia previst el tancament aquest divendres, però que va continuar a la nit i tot el dia de dissabte, amb més de 35 hores seguides de discussions, per llimar les últimes diferències.

Entre altres coses, el text assenta les bases per a l’establiment de zones marines protegides i ha de facilitar que es compleixi la promesa internacional de salvaguardar almenys el 30% dels oceans per a l’any 2030.

«El barco ha arribat a la costa», va anunciar la presidenta de les negociacions, una esgotada Rena Lee, per confirmar que finalment hi havia un consens sobre el document, una notícia rebuda amb una gran ovació per les delegacions reunides a la seu de Nacions Unides.

L’adopció formal del tractat, no obstant, haurà d’esperar una mica més, fins que un grup de tècnics garanteixi la uniformitat dels termes utilitzats i es tradueixi als sis idiomes oficials de l’ONU, segons han acordat avui els països.

Alguns, entre ells Rússia, van deixar la porta oberta a reobrir alguna qüestió perquè no havien pogut revisar amb detall alguns punts per les dures condicions de les hores finals de la negociació i el fet que alguns dels seus experts ja havien deixat Nova York.

Un pacte històric

«Aquest és un dia històric per a la conservació i un senyal que, en un món dividit, protegir la naturalesa i la gent pot imposar-se a la geopolítica», va assenyalar en una primera reacció Laura Meller, del grup ecologista Greenpeace.

La contaminació, el canvi climàtic i les noves tecnologies que obren la porta a la mineria al fon del mar i a una pesca més intensiva són, segons els experts,les principals amenaces per a l’alta mar, que suposa dos terços del total dels oceans.

Malgrat la seva enorme importància per al planeta, fins ara, aquestes aigües situades a més 200 milles marines de la costa i compartides per tots els països han estat gestionades sota una sèrie d’acords i organismes internacionals sense una jurisdicció clara, sense massa coordinació i amb unes normes inadequades per a la seva protecció.

El nou tractat s’establirà en el marc de la ja existent Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar i vol «assegurar la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica marina de les zones situades fora de la jurisdicció nacional».

Negociacions complicades

Entre els temes que només van aconseguir resoldre’s a última hora va destacar la fractura nord i sud sobre com compartir els beneficis del mar, especialment pel que fa als recursos genètics marins –espècies que poden proporcionar gens patentables en el futur, per exemple per al seu ús en medicina–.

En aquesta qüestió xocaven els interessos d’alguns països rics, que són els que tenen més capacitat per aprofitar aquests avenços, i els del món en via de desenvolupament, que tem veure-s’hi exclòs.

Notícies relacionades

El botí de recursos d’alta mar: el gran escull per al Tractat global dels oceans

Cuinar espècies invasores, del senglar al coipú: una solució de la gastronomia per a les plagues

Les organitzacions ecologistes, molt presents en tot el procés, han pressionat els governs per tancar un tractat sòlid i ambiciós que veuen com una oportunitat única de protegir els oceans.

«Els governs i la societat civil han d’assegurar ara que l’acord s’adopta, que entra en vigor ràpidament i que s’implementa de forma efectiva per salvaguardar la biodiversitat en alta mar», va assenyalar en un comunicat Liz Karan, directora de la campanya per als oceans de l’organització Pew Charitable Trusts.