97.000 catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien l’any passat cap titulació més enllà de l’ESO

Els joves que van abandonar els estudis l’any passat sense més titulació que l’ESO podrien omplir el Camp Nou. O, buscant un símil més educatiu, omplir 3.200 aules. Amb aquestes gràfiques comparacions, la Fundació Bofill ha iniciat aquest dilluns la seva campanya contra l’abandonament escolar prematur a Catalunya, estancat en uns nivells (16,9%) que «no es poden normalitzar», denuncien. L’any passat, 97.000 joves catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant. Una taxa que és el doble entre els joves d’origen migrant o de famílies amb un baix nivell d’estudis, una qüestió sobre la qual fa anys que els experts alerten (molt relacionada amb la falta de referents a les aules d’aquests joves).

L’entitat reclama impulsar un pla de xoc contra l’abandonament escolar que en el termini d’una legislatura permeti «situar Catalunya per sota de l’objectiu europeu del 10%». Amb aquest objectiu, la Fundació ha posat en marxa una campanya publicitària i un manifest reclamant que s’abordi amb urgència la problemàtica.

El manifest de l’entitat assenyala que Catalunya ha reduït progressivament les xifres d’abandonament educatiu prematur en els últims 20 anys, però, continua al capdavant d’Europa quant a joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris. Concretament, se situa en un 16,9%, per sobre de la d’Espanya (13,9%) així com la de la mitjana europea (9,7% el 2021).

Conseqüències socials

A més, avisa que més enllà de les dades, deixar els estudis té «conseqüències en les vides d’aquestes persones, sobretot dels que ja parteixen de situacions i entorns més vulnerables». L’alt nivell d’abandonament escolar té també conseqüències «socials i econòmiques» que poden arribar a sumar l’1% del PIB a causa del menor desenvolupament econòmic i l’augment de la pobresa i l’exclusió social.

Els professionals de l’entitat alerten que l’abandonament escolar prematur té efectes negatius fins i tot en l’autoestima i la salut: mentre més de 50% dels joves que continuen estudiant afirmen tenir una salut «bona o excel·lent», aquesta xifra només arriba al 32% entre els que tenen trajectòries d’abandonament.

Les xifres no per evidents són menys dures. La campanya de la Bofill posa sobre la taula que més d’un 25% dels joves amb trajectòries d’abandonament escolar se situen en la franja més baixa dels salaris; i gairebé un de cada tres dels que han abandonat prematurament els estudis tenen dificultats per pagar la vivenda, el doble que els joves que han continuat estudiant, que tampoc és que ho tinguin fàcil.

Per tot això, la Fundació alerta que si no es prenen mesures hi ha el risc de cronificar i normalitzar aquests alts nivells d’abandonament escolar prematur, però també creu que a Catalunya hi ha un consens social i polític molt ampli al voltant de la necessitat reduir-lo. «Evitar la ruptura de les trajectòries educatives d’aquests joves s’ha de convertir en una política d’equitat i d’igualtat de primer ordre. L’objectiu és que en un termini de quatre anys es redueixi a la meitat l’abandonament entre joves immigrants o procedents de famílies amb baix nivell d’estudis (d’un 30% a un 15%)», afegeix.

Manifest obert

L’entitat fa una crida a actuar i, per això, ha impulsat un manifest obert a firmes d’entitats i persones a títol individual, i ha treballat durant els últims mesos un moviment ampli a través d’una plataforma de reptes i solucions que ja compta amb la involucració de més de 250 persones d’entitats, ajuntaments i organitzacions en la lluita contra l’abandonament escolar.

Les propostes del pla de xoc que posa sobre la taula s’articulen en quatre grans eixos: més eines per identificar i fer seguiment de l’alumnat en risc d’abandonament i evitar que deixin els estudis prematurament, l’ampliació de la cobertura d’ajudes i beques a l’alumnat per evitar que la falta de recursos sigui una barrera; més i millors recursos d’orientació, suport i mentoria de l’alumnat per evitar que abandonin, i més planificació i ampliació de l’oferta d’educació postobligatòria perquè tots els joves puguin continuar els seus estudis.

Reformes estructurals

Notícies relacionades

Yolanda Corral: «No es tracta d’oferir perruqueria, sinó que les noies vulguin fer informàtica»

¿Educació obligatòria fins als 18? Sí, però acompanyada de beques-salari i més variada oferta pública d’FP

«En aquesta agenda, també és necessari avançar en reformes de caràcter estructural, en particular, la necessitat de reduir la segregació escolar, ja que estar escolaritzat en un centre de màxima complexitat duplica les probabilitats d’abandonar els estudis de forma prematura», afegeix la Fundació.

Altres àmbits de reforma que considera «imprescindibles» són: l’ampliació de l’escolarització 0-3; les transformacions de l’estructura i l’arquitectura de l’educació postobligatòria i la continuïtat educativa de tot l’alumnat; o la millora de la formació inicial i permanent del professorat en orientació, atenció a la diversitat i intervenció i prevenció de l’abandonament escolar.