La comunitat jueva de Girona demana un espai al cementiri de la ciutat per enterrar els seus difunts

La comunitat jueva de Girona demana un espai al cementiri municipal on poder enterrar els seus difunts. La portaveu de l’Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava, Emilia Roffé, ha explicat a Catalunya Ràdio que no tenir-ne els obliga a traslladar els cossos a Barcelona, on sí que hi ha espais habilitats, o bé a renunciar a la tradició (i enterrar els difunts en nínxols o incinerar-los).

«La nostra religió mana que els enterraments es facin en contacte amb la terra, perquè és d’on venim i allà on tornem», diu Roffé. «Per això, demanem poder tenir un espai al cementiri», afegeix. L’Ajuntament de Girona ja s’hi ha posat en contacte per trobar-se a finals de mes i ha mostrat predisposició per donar resposta a la demanda.

El call de Girona és un dels espais emblemàtics del Barri Vell. Símbol del passat de la ciutat, cada any rep nombrosos turistes que visiten el seu laberint de patis i carrerons. Aquí és on hi ha també l’actual sinagoga –situada al carrer de la Força–, el Museu d’Història dels Jueus, que explica la història de les diferents comunitats jueves medievals de Catalunya. I que, precisament, compta amb una col·lecció de làpides hebrees medievals procedents del cementiri jueu que hi havia a Montjuïc.

Sigui com sigui, no obstant, la comunitat jueva de Girona actualment no compta amb cap espai on poder enterrar els seus difunts. Ara, volen que això canviï. «Simplement demanem un lloc al cementiri; la nostra religió recull que els enterraments s’han de fer en contacte amb la terra, perquè és d’on venim i allà on tornem», explica la portaveu de l’Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava.

En contacte amb la terra

Roffé, d’origen argentí i que fa uns vint anys que viu a la ciutat, explica que la comunitat jueva de Girona la formen unes seixanta famílies. Però que, a tota la demarcació, també n’hi ha moltes que venen a passar les vacances per tota la Costa Brava o que hi fan estades llargues. La majoria són sefardites.

La portaveu de l’associació explica que, cada vegada més, en la comunitat hi ha «bastanta gent d’entre 60 i 80 anys». I que, per això, a mesura que passen els anys, es fa més necessari poder disposar d’un cementiri jueu a la ciutat. Segons ordena la religió jueva, després de rentar i purificar el cos, el difunt ha de descansar en contacte amb la terra.

No obstant, ara com ara, l’única solució que tenen els jueus de Girona per complir la tradició és traslladar els difunts a Barcelona. Emilia Roffé explica, no obstant, que hi ha famílies que no s’ho poden permetre i que hi ha vegades en què això també és «desesperant». L’alternativa que els queda és renunciar a la tradició i optar per fer els enterraments en un nínxol o incinerar els cossos. «Però això últim només passa quan no hi ha més remei, perquè la nostra religió no ho permet», lamenta la portaveu de l’associació.

«Volem estar tots junts i en un espai diferenciat del cementiri», explica Roffé, amb referència a la petició que fa la comunitat jueva de Girona. «No perquè ens molesti estar barrejats, sinó perquè hem d’estar en contacte amb la terra; és una tradició que podrà entendre’s o no, però que forma part de la cultura dels nostres avantpassats», explica.

En paral·lel a un espai per a les tombes, Emilia Roffé també explica que demanen un lloc dins del cementiri on poder realitzar el ritual de neteja i purificació dels cossos. La portaveu de l’Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava admet que, fins ara, els ha sigut difícil poder rebre resposta a la petició. Potser, explica, perquè s’havia fet de forma «aïllada» i no com a comunitat.

Predisposició municipal

Notícies relacionades

El cementiri jueu de Montjuïc

Jueus espanyols rebutgen la «suspensió temporal» de Barcelona amb Israel i acusen Colau d’antisemitisme sofisticat

L’Ajuntament de Girona ja s’ha posat en contacte amb Roffé per reunir-se amb ella i amb altres membres de l’associació a finals de març. El consistori ha mostrat predisposició per atendre la demanda i trobar un espai per a enterraments jueus al cementiri nou de la ciutat. «Som coneixedors que les diferents creences religioses tenen pràctiques diferenciades i hem de donar empara al dret que tenen de poder ser enterrats pels ritus de cada confessió; però hem de fer-ho possible als espais que tenim», ha explicat el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, a Catalunya Ràdio.

Terés ha dit que el consistori tenia constància d’una petició «a títol personal» perquè Girona tingués un espai reservat a enterraments jueus. I que ara, després de conèixer la demanda de la comunitat jueva, es trobaran amb ells per oferir-los un espai al nou cementiri. De fet, aquí és on també s’habilitaran una desena de tombes a terra per a la comunitat musulmana, que seran una realitat aquest any.