Una investigació de la fiscalia adverteix la Generalitat de la «greu» degradació del delta del Llobregat

«És molt rellevant. Es reconeixen totes l’agressions al Delta i ens dona arguments sòlids», considera José García, vicepresident de DEPANA. Fa dos anys, la Comissió Europea ja va enviar al Govern central una carta d’emplaçament que suposava una primera clatellada a les administracions i que les obligava a corregir danys en espais naturals. Ara, aquest escrit del fiscal s’afegeix a la llista de raons amb què s’armen els ecologistes: «El document detalla com tot el que s’ha fet ha destrossat la biodiversitat. Ara s’ha de recuperar i utilitzarem aquest escrit per justificar-ho. No hi ha cap altra sortida», sentencia García.

El resultat d’aquestes indagacions fetes pel fiscal es remetran a la Generalitat i a altres entitats públiques com la direcció de Port de Barcelona i de l’aeroport del Prat, així com al fiscal de sala de Medi Ambient, Antonio Vercher, perquè valori la seva comunicació al Ministeri de Transició Ecològica i al comissari de Medi Ambient de la Unió Europea.

Promesa incomplerta

D’entrada, la fiscalia considera que no s’ha comès delicte i arxiva les diligències obertes després d’una denúncia de DEPANA en la qual se citaven els casos de diversos aparcaments de l’aeroport en zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). «És veritat que s’arxiva, però no es descarta l’opció d’obrir un procés penal, i els problemes a la zona del delta del Llobregat queden identificats a la perfecció», avisa el vicepresident de l’entitat ecologista.

Des del 2021, el Govern va anunciar que ampliaria aquesta ZEPA per custodiar millor l’ecosistema deltaic. Però passats gairebé dos anys, aquest compromís segueix en l’aire. L’acusació de García és desesperada: «¿Què ha fet la Generalitat? Zero. Zero. I zero. Almenys, accions reals que es notin sobre el terreny. Veurem si amb aquest escrit reaccionen, però ho dubto».

Segons la fiscalia, de tota la informació recopilada durant la investigació (es van requerir dades a diversos organismes públics) es desprèn que «no és gens encoratjadora la situació actual que presenta l’espai natural de la xarxa Natura 2000 del delta de Llobregat i el seu hàbitat». I afegeix: «Són moltes les transformacions que s’han anat realitzant al llarg del temps sobre aquest territori, tant dins com als seus voltants, i han afectat negativament la biodiversitat».

Del ciment al jonc

A més del perjudici general al medi ambient que es relata a tota la zona, en la investigació s’anomenen quatre aparcaments concrets en zones teòricament protegides: un antic pàrquing VIP, un de taxis, un d’autobusos i el que utilitzen els visitants de l’espai natural. D’aquests quatre, només un està ja en fase de renaturalització com demana el fiscal. Es tracta d’un pàrquing abandonat que forma part del municipi de Viladecans i que és propietat d’AENA. La companyia ja ha començat a retirar-ne ciment perquè hi reapareguin el canyís i el jonc.

El que entén el fiscal és que, de «manera molt lenta», tot indica que «la restauració ambiental i desaparició» dels aparcaments «es produiran en consideració als actes» que ha practicat fins ara la direcció de l’aeroport del Prat, «sense que es pugui concloure» que els responsables d’aquesta instal·lació estiguin «endarrerint intencionadament o per imprudència greu» la realització d’aquesta tasca.

No obstant, la fiscalia adverteix que continuarà fent seguiment de la restauració ambiental que podria pal·liar, d’alguna manera, el perjudici que es va causar en una part de l’ecosistema del delta de Llobregat. «Ara bé, aquest deteriorament ambiental es manté mentre no es faci la restauració, situació que ja coneix la directora de l’aeroport», precisa.

Ànecs sota mínims

Notícies relacionades

El fràgil equilibri natural del delta del Llobregat, amenaçat per l’ampliació de l’aeroport del Prat

Magistrades i lletrades qüestionen la sentència

DEPANA remarca que aquest paisatge «tocat de mort» suposa el segon sistema deltaic més important de Catalunya. «És una parada obligatòria d’aus en la seva ruta migratòria i una de les zones de la Península amb més espècies d’ocell observades», expliquen recordant la importància de les zones humides.

El membre de l’organització i advocat Lluís Toldrà posa un exemple molt gràfic de com les coses s’han torçat: «El declivi de l’ànec blau, una espècie molt comuna, demostra com aquests danys tenen conseqüències reals». En un informe amb què treballa aquesta plataforma es detalla que en 15 anys es va passar de més de 3.000 individus hivernants a uns 200. Durant aquests anys, s’ha obert la veda a caçadors per reduir les seves incursions en camps agrícoles, és cert, però també s’han construït les infraestructures que cita el fiscal en aquest contundent.