El feminisme resisteix als carrers de Barcelona en una jornada de celebració de la diversitat

El feminisme ha tornat a prendre els carrers de Barcelona aquest 8 de març i ha demostrat, un any més, que manté la seva capacitat mobilitzadora. Unes 40.000 dones segons la Guàrdia Urbana i 60.000 segons l’organització (l’Assemblea 8-M) han recorregut avui el centre de la ciutat darrere d’una gran pancarta que deia: ‘Vaga feminista contra el sistema cisheteropatriarcal racista i capitalista’. Però també se n’han pogut llegir moltes d’altres més enginyoses, com la que deia: ‘La meva copa menstrual a la boca d’Abascal’.

La marxa ha arrencat a les 18.30 hores de la plaça de la Universitat; una hora després, mentre la capçalera arribava a la plaça de Tetuan, encara hi havia moltes manifestants a Universitat sense poder arrencar. Algunes aprofitaven per ‘perrear’ al patriarcat. La jornada ha transcorregut tota l’estona en un ambient festiu, de resistència i, sobretot, de celebració de la diversitat.

«El 8 de març surt al carrer tota la feina del feminisme durant tot l’any. Nosaltres avui posem el focus en les violències LGTBI, en la llei d’estrangeria i també demanem el tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE)», assenyalava a aquest diari Natàlia Càmara, membre de l’Assemblea 8-M.

Aquesta entitat celebra la unitat del moviment feminista català, a diferència del madrileny. A la capital espanyola s’han tornat a celebrar aquest dimecres: la de la Comissió 8-M (que recolza el Ministeri d’Igualtat d’Irene Montero) i la del Moviment Feminista de Madrid, contrari a la llei trans i que demana la dimissió de Montero.

Res d’aquesta separació s’ha vist avui a Barcelona, si bé hi havia cartells, fets a títol individual, que demanaven «unitat feminista». «El moviment feminista català té clar que les persones trans formen part d’aquest moviment i tot el que suposi més drets per a elles, com la llei trans, és una conquesta del moviment feminista», certificava Càmara. De fons se sentien càntics com: ‘Cremarem aquest sistema, cremarem el patriarcat’. I més pancartes: ‘Et canses de sentir-ho; nosaltres, de viure-ho’.

Temor de la pèrdua de conquestes

Mercè Caparrós, de gairebé 73 anys, i Dora Ardanaz, de 78, són dues de les manifestants. Asseguren ser en la mobilització per reivindicar «la lluita de la dona feminista». «Nosaltres som de les primeres lluitadores feministes», diuen amb orgull. I no amaguen el seu temor que les conquestes aconseguides es perdin. «Mira quantes dones es queixen de com de malament les tracten els seus homes», comenta Caparrós.

Tot i així, admeten que es viu millor ara que quan elles eren joves. «Hi ha més seguretat. I a més, podeu estudiar», comenta Ardanaz a aquesta periodista. El que més lamenten totes dues és, precisament, no haver pogut anar a la universitat. «Clar que ens hauria agradat estudiar, però llavors només s’estudiava una formació professional que es deia ‘comerç pràctic’ per ser administratives o secretàries. Les que vam voler fer carrera no vam poder», es lamenta Caparrós.

‘La feminització de la pobresa és violència masclista’ o ‘Estic fins als ovaris de tants collons’ són d’altres de les pancartes que s’han pogut llegir aquest dimecres. Cèlia Barahona i Clàudia Marimon-Clos, de 17 anys, són de les manifestants més joves. «Malgrat la nostra edat ja hem viscut situacions al carrer», diu Barahona. Marimon-Clos és més precisa: «Ningú té dret a dir-te ‘quines mamelles que tens’ pel fet de ser dona».

Notícies relacionades

8-M| Avenços legislatius i rearmament del negacionisme: revisió a 5 anys del ‘boom’ feminista

Ni Sánchez ni Feijóo compleixen la paritat en els seus nuclis durs

És la primera vegada que aquesta última va a la manifestació del 8 de març, però Barahona va anar-hi per primera vegada el 2018, acompanyada de la mare. Va ser la primera històrica manifestació del 8-M a Espanya (només Barcelona va treure al carrer 200.000 dones), motivada per la sentència de ‘La manada’.

Per a Carla Bossi, de l’associació Construïm Juntes (composta per dones de la construcció), el més important el 8 de març és recordar a les dones «tota la feina feta i la que queda per fer». Al costat d’ella, Laia Boixart demana una cosa: «Tinc fills adolescents a qui els costa interpretar el discurs feminista. Hem de dir-los als homes que volem que formin part del nostre moviment». La capçalera de la manifestació ha arribat al parc de la Ciutadella cap a les 20 hores de la tarda.