La llei de benestar animal se salva al Senat per la mínima

Si hi ha una llei amb una tramitació complicada, és la llei de benestar animal, acompanyada de la reforma del Codi Penal encaminada a agreujar el maltractament contra els animals. El Senat ha aprovat aquest dimecres les dues normes però fins a l’últim moment hi ha hagut negociacions per evitar el suport de diversos grups d’esquerra i nacionalistes als vetos presentats contra les reformes, com a toc d’atenció al Govern central per no haver negociat amb els seus socis i sobretot al PSOE per deixar fora de la protecció els animals de caça.

Finalment, els vetos presentats pel PP i el PNB no han tirat endavant a falta d’un vot perquè és necessària majoria absoluta i el suport, per tant, de 133 senadors. Ha sigut tan tensa la votació que fins i tot després de la votació del veto penebista s’han sentit aplaudiments procedents del grup popular però el president del Senat, Ander Gil, ha aclarit que eren necessaris 133 ‘sí’ i llavors a la Cambra s’ha sentit un «oh».

Ja al Congrés la llei de benestar animal es va salvar in extremis de ser tornada al Govern central perquè Unides Podem, ERC, EH Bildu i altres partits minoritaris van preferir el mal menor abans que Espanya es quedi sense una legislació estatal que busca el maltractament, abandonament i sacrifici zero dels animals. Els socialistes van presentar a la Cambra baixa l’esmena que deixa fora de la protecció animals com els llebrers que participen en les activitats cinegètiques i no es van moure gens d’aquesta postura malgrat l’amenaça dels socis minoritaris que tombarien la norma. Finalment, van recolzar el text, amb l’esperança de torçar el braç al PSOE al Senat.

No obstant, a la Cambra baixa els socialistes «no han volgut ni asseure’s a negociar», segons ha denunciat el senador Carles Mulet, de Compromís, posant veu a les queixes de la resta de grups d’esquerra. «Només hem rebut una desena de trucades culpant Podem i de Podem culpant el PSOE», ha lamentat Pablo Gómez, de Més Madrid. «Nosaltres només hem rebut una trucada per veure què fem amb els vetos», ha explicat Nerea Ahedo, del grup parlamentari basc. Davant d’això, diversos grups han avisat des de la tribuna que recolzarien algun dels vetos presentats pel PP, Vox, PNB i UPN «com a mesura extraordinària perquè entenguin que al Congrés s’ha d’aprovar amb les modificacions que estem demanant».

Les multes

I les principals demandes, per part de l’esquerra, fent-se ressò de les peticions animalistes, tenen a veure amb el fet que la norma empari tots els animals, també els que s’utilitzen per caçar, com va sortir originalment del Govern central. I que la reforma del Codi Penal torni a castigar amb presó alguns delictes lleus que s’han substituït per multes econòmiques. També han criticat que es despenalitzi l’explotació sexual d’animals si no presenten lesions. I els partits nacionalistes rebutgen la legislació perquè «envaeix competències».

Si s’hagués aprovat algun veto, per tirar endavant la norma al Congrés s’hauria requerit majoria absoluta. Les esmenes parcials del Senat es poden revocar per majoria simple, però aixecar el veto es requereix majoria reforçada o simple «una vegada transcorreguts dos mesos des de la seva interposició», segons diu el reglament del Congrés. No obstant, la llei de benestar animal va tirar endavant a la Cambra baixa per 174 suports (PSOE, Podem, ERC i EH Bildu), no va arribar per tant als 176 suports que es necessiten amb la majoria absoluta. La reforma del Codi Penal sí que va assolir els 178 ‘sí’ (del PSOE, Unides Podem, ERC, EH Bildu i el PDECat).

Notícies relacionades

Menjar senglar per frenar la plaga: el Govern insta a consumir la seva carn a casa i els restaurants

El clima i el gènere

En aquest context, tot indica que la tramitació d’infart i amb negociacions fins a l’últim moment acompanyaran les dues reformes en l’últim tràmit a la Cambra baixa. Malgrat això, la ministra proponent, Ione Belarra, ha defensat amb afany les normes des de la tribuna, i ha demanat disculpes per «no haver pogut convèncer» el PSOE que la norma també empari els gossos de caça. «Hi ha hagut tantes i tantes resistències per part d’una minoria que no vol ni respecta els animals però fa molt soroll, estenent notícies falses i mentides sobre aquesta legislació», ha lamentat.

Així mateix, s’ha mostrat convençuda que aquestes normes suposen «la primera onada de drets dels animals, però no serà l’última».