Més enllà de la violació de Badalona: els delictes sexuals múltiples augmenten el 56% en cinc anys

Endinsar-se en l’espès –i alarmant– boscatge que suposen les violacions grupals d’adolescents, no obstant, obliga a anar a poc a poc i una mica a les palpentes. Miguel Lorente, metge forense i exdelegat del Govern per a la Violència de Gènere, dissecciona el fenomen així: «Veiem un patró semblant en aquest tipus d’agressions: nois joves que utilitzen la violència i la intimidació, sovint de forma extrema, i graven l’escena en vídeo», apunta Lorente. Les primeres informacions de Badalona quadren amb aquest modus operandi: sembla que, efectivament, els presumptes agressors van utilitzar un ganivet com a amenaça i que l’agressió va poder ser gravada.

‘La manada’ com a referent

En aquest sentit, l’especialista assenyala l’abans i el després que, segons el seu criteri, va suposar el cas de ‘La manada’. «La violació múltiple de Pamplona s’ha convertit en un factor de referència en les agressions», explica Lorente, en una societat que tradicionalment ha naturalitzat i banalitzat la violència contra les dones. I com a prova de càrrec, apunta a aquests grups d’agressors que, com en el cas de Castelldefels, s’han autoanomenat «manada», o aquell àudio de l’entrenador del Rayo Vallecano, Carlos Santiso, que va esperonar els seus jugadors dient que el que els faltava com a equip era fer com «els de l’Arandina» i «agafar una major d’edat per no posar-nos en ‘jaris’ i carregar-nos-la allà tots junts».

També estima l’especialista que l’augment de denúncies equival realment a un increment dels casos, no que aquest tipus d’agressions estiguin aflorant perquè les víctimes se senten més segures a l’hora d’anar a comissaria. «El temor de les dones de no ser cregudes o que les acabin culpant a elles de l’agressió per com anaven vestides influeix molt menys quan són diversos agressors els que perpetren l’atac», afirma el metge forense.

El paper del porno ‘online’

És indubtable que no hi ha un factor concloent i unívoc que expliqui «l’alarmant» augment d’agressions múltiples comeses per menors. No obstant, la directora de Feminicidios.net, Graciela Atencio, assenyala el paper crucial que en aquest fenomen està tenint el porno violent a què els nens tenen accés amb un simple clic. No és que el porno converteixi automàticament en agressor el que el consumeix, però sí que és preocupant, assenyala Atencio, que –davant l’absència generalitzada d’educació afectiva i sexual–, els adolescents «estiguin construint el seu desig sexual sobre continguts pornogràfics extremadament violents i desiguals, cosa que és aberrant», afirma. No és una manera de parlar: s’estima que set de cada 10 vídeos demandats contenen violència explícita.

En la seva tasca com a observatori de la violència sexual, aquesta entitat ha pogut documentar més de 200 agressions sexuals múltiples a Espanya comeses entre el 2016 i octubre del 2020. I les conclusions del seu estudi és que hi ha seriosos paral·lelismes entre els atacs i el porno 'gangbang' (el que escenifica sexe violent de diversos homes i una dona). «Sovint, entre els agressors, que no tenen sexe amb una dona sinó contra la dona, es dona una espècie de demostració abjecta de la virilitat i la fratria masculina, i hi sol haver un líder o incitador que va animant el grup». Segons dades de l’entitat, una de cada 10 agressions va ser pornificada (hi ha constància de la gravació de l’agressió); una de cada 10 víctimes tenia algun tipus de discapacitat i també una de cada 10 va denunciar haver sigut drogada abans de l’agressió.

Terror sexual

Notícies relacionades

Els delictes sexuals comesos per menors es dupliquen en cinc anys: ¿què està passant?

Com el sexe de les sèries condiciona (per mal) el despertar sexual dels adolescents

Més enllà de les terribles repercussions per a les afectades, Atencio assenyala que aquest tipus d’agressions grupals també fomenten el terror sexual, i per això té efectes perversos en la llibertat de les dones. ¿Què fer llavors? Hi ha consens en el fet que l’antídot ha de passar per l’educació sexual i el foment de la igualtat. «Les respostes sempre són les mateixes –admet Miguel Lorente–, però continuen sense fer-se».

En aquest sentit, des de la Fundació Vicky Bernadet, es reclamen estudis profunds que serveixin per posar coordenades al fenomen i recorden que el 20% dels menors d’edat pateixen algun tipus d’abús sexual abans de complir els 17 anys. «Això se sap des de fa més de 20 anys i encara no s’han pres mesures decidides, així que tot està per fer». De fet, segons el Ministeri de l’Interior, el 46% de les víctimes de violència sexual són menors d’edat.