Aprovada la llei que posarà un límit a les taxes universitàries: així és la LOSU

La LOSU estableix que els preus públics de les matrícules només es podran contenir o reduir progressivament, una decisió que correspondrà a les comunitats autònomes. Fins ara, el model anterior permetia la possibilitat de poder posar un preu màxim sense límit a la Conferència General de Política Universitària.

La llei oferirà formació (i microformació) als estudiants al llarg de la vida. Matricular-se en una facultat no només serà possible amb un títol acadèmic (batxillerat i selectivitat), sinó que també s’obre la porta als professionals amb experiència acreditada en un camp laboral i amb competència acreditada oficialment, un model que també està en vigor per a l’FP.

En el curs 2025-2026, la temporalitat del professorat quedarà reduïda a un 8% (en lloc del 40% actual): docents visitants, distingits i substituts. Mentrestant, els docents associats (professionals amb experiència «rellevant» en l’assignatura que imparteixen) tindran contracte indefinit en lloc de temporal i el seu horari baixarà de 180 hores lectives a 120. La moratòria especifica que els associats no hauran de canviar el seu règim fins a 2024 per no distorsionar la realitat laboral de les facultats.

El nombre d’associats a tot Espanya és elevat i pot arribar als 30.000 (aproximadament, el 40% del total). Es tracta de professionals que tenen altres feines fora del campus i els seus contractes són renovats cada any. No obstant, aquest article de la llei ha causat irritació entre aquests docents, i alguns s’han sumat a una vaga.

L’accés a la carrera docent es farà amb la figura d’ajudant doctor, que tindrà un contracte de sis anys (en lloc de cinc) com a pas previ a l’estabilització a través de les figures de titular d’universitat o permanent laboral.

Per primera vegada, es reconeixerà el dret a l’aturada acadèmica per als estudiants (no es diu vaga perquè no són treballadors), una pràctica habitual entre els estudiants, però que, curiosament, no està recollida en els estatuts de moltes facultats.

Els col·legis majors que segreguen per sexe no podran estar adscrits a una universitat pública. El canvi es deu al que va passar aquest any al col·legi major masculí Elías Ahuja de Madrid, on els estudiants cridaven a les alumnes de l’escola femenina situada davant: «Putes, sortiu dels vostres caus, sou unes nimfòmanes. Follareu totes a la ‘capea’».

Un dels punts que més rebombori ha generat és el que capacita els claustres per a «analitzar i debatre temes d’especial transcendència». Advertint que podria passar una cosa semblant al que va passar als campus catalans el 2019, més de mil professors universitaris van firmar una carta dirigida a senadors i diputats perquè la nova llei consagri «la neutralitat política i ideològica» dels claustres. L’article desencadena posicions trobades als campus.