Barcelona instal·la un aparell únic a Europa que servirà per descobrir fàrmacs biotecnològics

La Universitat de Barcelona acaba de posar en marxa una màquina pionera a Europa: el segon aparell de ressonància magnètica nuclear (RMN) d’alt camp que s’instal·la arreu del món –al Japó ja n’hi havia un–. Consisteix en un imant potentíssim que permetrà «dialogar amb els àtoms, saber si funcionen bé o aprendre com conviuen entre si», en paraules de Joan Guàrdia, rector de la UB, i que podrà servir per descobrir fàrmacs innovadors.

L’instrument té tanta força magnètica que quan la ministra de Ciència Diana Morant i el conseller d’Universitats Joaquim Nadal s’han acostat a veure’l, se’ls ha demanat que es mantinguessin a una distància prudencial de seguretat. El risc era real, perquè el que ja és el camp magnètic més intens d’Espanya (d’1 Ghz) utilitza conductors d’alta temperatura per carburar. ¿I quin és l’objectiu principal? Ser útil per a la química, la biologia i, sobretot, la biomedicina.

Violins i trompetes

Perquè s’entengui com funciona, el coordinador científic del projecte, Miquel Pons, el compara amb una gran orquestra. El conjunt musical seria una molècula i els músics, els àtoms: «El que volem és entendre com s’organitza l’orquestra, però per distingir bé els violins de les trompetes, necessitem molta precisió». Aquesta exactitud només la pot aportar un camp magnètic realment intens. D’aquesta forma, atraient els nuclis dels àtoms, es podran analitzar molècules complexes.

Un exemple són les proteïnes amb estructures canviants i que suposen la meitat de totes les que té el cos humà. Una ressonància magnètica habitual ja s’encarrega de localitzar les molècules d’aigua que hi ha als òrgans per mostrar la seva situació. Però en aquest cas, les molècules que s’analitzaran són complicadíssimes comparades amb les de l’aigua. I aquestes proteïnes complexes, de les quals es coneixeran més detalls, es converteixen ara en una diana terapèutica.

Lluita contra el càncer

Monitoritzar els àtoms, a la llarga, ha de permetre fer diagnòstics o buscar fàrmacs que serveixin, per exemple, per tractar el càncer: «Una vegada més posem tecnologies al servei del benestar des de Barcelona i donem esperança a la societat», proclama la ministra Morant. Una altra possible funció és la de descobrir anticossos que després es podran utilitzar en vacunes.

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

Aquesta infraestructura ha sigut possible gràcies a una inversió de 8,9 milions d’euros del ministeri a través dels fons Next Generation i posiciona Barcelona com un referent europeu en ciència. El conseller Nadal s’imagina Catalunya com una alfombra sobre la qual es va aixecant un gran Lego d’innovació: «S’hi van afegint peces, algunes de molt destacades, com aquesta, que ens converteix en únics, i es conforma un conjunt de centres de recerca i equipaments».

El rector ha celebrat la jornada com un «punt d’inflexió». Considera que amb aquests avanços el sistema científic es fa fort: «Estem orgullosos d’haver arribat fins aquí. Però això només significa que demà hem de tornar a començar. I això és la gran màgia de la investigació».