La UB acomiada el Vito, geòleg mort a Súria: «Mai s’enfadava, sempre transmetia bon rotllo»

Aquesta és només una de les anècdotes que han recordat els companys de doctorat de Vitoriano Pineda, un dels tres joves geòlegs morts dijous a la mina de Súria, on realitzaven tasques d’inspecció. A la facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB), on estudiava, tothom l’anomenava Vito. Va morir en l’accident junt amb dos estudiants més de màster de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «Te’n vas anar sense avisar i per això ens acomiadem amb aquesta carta: només tenim paraules d’amor cap a tu. El teu pas per les nostres vides ens ha marcat per sempre», li han confessat emocionats sis dels seus amics de la facultat en un acte carregat d’emoció celebrat aquest divendres a l’auditori del centre.

Geologia del cafè

Tant a ells com als professors de Geologia només se’ls ocorrien moments alegres quan pensaven en el Vito. I així ho han reflectit les imatges que s’han projectat en l’improvisat acte d’homenatge: se’l veia disfressat de bruixot, fent ganyotes o ballant flamenc. L’únic que li han recriminat és que no netegés la seva tassa de cafè: «Els sediments, amb la prova del carboni-14, ens donaven una edat més antiga que els seus 29 anys».

Al pati de butaques de l’auditori es barrejaven alumnes joves, doctorands, professors i les seves dues famílies: la de sang i la de la sala de becaris 242, dues tribus que aquest divendres s’han fos en llargues abraçades. «Us donem les gràcies per haver fet d’ell la persona que era», han agraït els col·legues als pares i la parella del Vito.

L’acte s’ha celebrat després d’un minut de silenci que en realitat han sigut cinc o més. Abans de les 12 en punt, desenes de persones ja estaven quietes en silenci, moltes d’elles amb llàgrimes als ulls. A l’hora assenyalada, el rector de la UB, Joan Guàrdia, ha trencat el silenci amb un «comencem». I 60 segons després, han començat els aplaudiments interminables.

El professor Lluís Gibert dirigia el doctorat del Vito: «Possiblement és el dia més trist de la meva vida». Gibert i el Vito tenien una relació molt intensa. Quan el segon aspirava a la beca, li va dir una cosa que se li va quedar gravada: «Si em dones aquesta beca, no te’n penediràs». I Gibert no se’n va penedir. «Li deies quatre coses i ja s’espavilava, era crític, amb pensament propi i l’esperava un gran futur com a geòleg».

Nova feina

El Victoriano estava a punt d’acabar el doctorat i feia molt poc que havia trobat feina a la mina de Súria. A l’empresa ICL, ha recordat Gibert, estaven encantats amb la seva manera de fer, se l’haurien quedat per a tota la vida: «Però per a ell era una cosa temporal. Volia entrar al món de l’acadèmia i la investigació», ha explicat el director de la seva tesi. Gibert també ha rememorat una frase de Mark Twain: «La por de la mort ve de la por de la vida. Un home que viu plenament està preparat per morir en qualsevol moment. I ell va viure intensament. Mai l’oblidarem».

Un altre professor, Juan Diego Martín, estava igual de tocat: «És una injustícia. Pensava que avui seria millor que ahir, però no. M’he despertat tremolant, i encara tremolo».

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Al Vito només li quedava redactar la tesi, la resta ho tenia tot fet. Per això, el rector ha anunciat que la facultat de Ciències de la Terra tindrà un nou doctor. «Perquè s’ho mereix», ha conclòs Guàrdia.

Després d’aquest anunci, les abraçades i plors han tornat a envair els passadissos d’aquest edifici de la UB. El Vito sempre rebia els nous doctorands amb els braços oberts. Els transmetia la passió pel rock espanyol i per la geologia. Aquesta vegada, els braços oberts han sigut els de la seva família, amics, coneguts i companys de facultat, que s’han acompanyat els uns als altres.