Les noves proves orals de català a sisè i quart d’ESO: la sobrecàrrega d’última hora a escoles i instituts

«La informació ens va arribar abans per part dels sindicats que del mateix Departament», recorda la cap d’estudis d’un centre de primària, que afegeix que en la reunió d’inici de curs de sisè de primària van dir a les famílies que aquest any no es farien les proves de competències bàsiques –aquesta era llavors l’última informació que tenien del Departament d’Educació– i que, de sobte, es van trobar que no només sí que es farien les habituals proves de competències bàsiques del maig, sinó que, a més, tindrien una prova de català oral extra ja al març.

La principal queixa d’escoles i instituts és la improvisació. «Està passant el de sempre; tot molt atapeït i a última hora, a correcuita», resumeix Marc Hortal, director de l’institut Picasso de Barcelona.

Treball invisible

«El principal problema és que l’hem sabut d’un dia per l’altre. Nosaltres ja teníem la programació feta, la planificació a punt; i ens cauen del cel unes proves que suposen moltes hores de feina. El Departament és molt optimista calculant 15 minuts per parella [les proves es plantegen de dos en dos]. Nosaltres hem hagut d’habilitar tres hores fora del nostre horari de classe, que en algun cas s’han guanyat mobilitzant alguna guàrdia, però en d’altres es farà en hores lliures», explica una professora de secundària de català.

«Per fer les coses bé, la prova l’hauries de gravar. T’has de fixar en moltíssimes coses, escoltar-la després... i això suposa molt més temps del que ens diuen», reflexiona la docent, que afegeix que els professors es pregunten quin és l’objectiu d’aquestes proves.

Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, sindicat majoritari a l’escola pública catalana, remarca que «ningú està en contra de les proves», però insisteix que les protestes les desencadena el procediment. «Suposen molt temps i encara més burocràcia, i això significa deixar de fer altres coses. Suposen una sobrecàrrega de treball en unes plantilles ja molt tensades; a més que les proves les fan els mateixos docents del centre, una cosa que dificulta l’objectivitat», reflexiona Segura (les competències bàsiques fetes fins ara per escrit les corregien docents externs).

La resposta del Departament

Notícies relacionades

Reggaeton i youtubers asfixien l’ús del català entre els adolescents

¿Tenen els instituts prou recursos per ensenyar català?

El Departament d’Educació defensa que les proves s’han implementat després de sotmetre-les a consideració de la Junta Central de Directors i argumenta que «s’han penjat vídeos explicatius i exemples de recursos de suport». «Tothom està d’acord en la convivència d’avaluar la competència oral de les llengües», prossegueix la mateixa veu (en l’única cosa en què coincideix tothom).

La mateixa font de la conselleria afegeix que han ofert als centres «flexibilitat d’aplicar-les»: «Tenen un mes per portar-les a terme, i el temps de 15 minuts és orientatiu», conclou.