«Si no experimentem amb la renda bàsica, obrim la porta al desànim i a l’odi»

És professor de teoria social i política a la Universitat de Barcelona (UB) i vicepresident de la Xarxa Renda Bàsica. Fa un any la Generalitat li va dir que faria un pla pilot per experimentar amb la renda bàsica universal i li va proposar ser president del comitè científic assessor. ¿Com ha sigut aquest any? Em van demanar, juntament amb Bru Laín, que busqués 20 experts internacionals en el tema, i tothom va acceptar a la primera. El Comitè Científic és un òrgan consultiu, al qual no es cobra, però al qual es fa molt cas.

¿Estava ben plantejat el projecte? El que el fa únic al món és que hi participaven dos municipis, un tema en el qual vam insistir. Que ara se’l carreguin per càlculs de curt termini, per inèrcies polítiques... és una llàstima que està lamentant molta gent de dins i fora de Catalunya.

¿Ho diu per l’esmena que van votar el PSC i Junts per suspendre’l? El PSC ens diu que no està en contra de la renda bàsica, però que no és el moment. ¿Quin millor moment que l’actual per avaluar una prestació que posa fi a l’exclusió social i a la pobresa? Els mercats de treball ja no són una garantia de seguretat econòmica, generen desocupació i un 15% de treballadors pobres. Les ajudes actuals, com l’IMV o la RGC incentiven a continuar sent pobre, perquè, si trobes feina, et treuen el subsidi. En aquest context de crisis superposades de cures, ecològica, de robotització... necessitem un ‘reset’ per sortir-ne vius. Cal activar nous mecanismes que donin respostes i el projecte pilot ens hi podia ajudar. Més enllà de la renda bàsica, la quantitat d’aprenentatges que es perden és enorme.

Estem en un context crític i el projecte costa 40 milions a l’any... ¿Sap com és de costós mantenir l’statu quo? En polítiques de seguretat, sanitàries, educatives, en termes de justícia i eficiència pressupostària... Hi ha estudis que demostren que les dones no abandonen el seu maltractador perquè depenen d’ell econòmicament. Aquests 40 milions a l’any són la porta d’entrada a un replantejament importantíssim que implica més poder de negociació i democràcia. Passar de l’assistència caritativa a la garantia de seguretat socioeconòmica per a tothom és més eficient i menys car per al sector públic.

Joan Canadell (Junts) diu que el projecte fomenta la vagància. Aquest senyor ha d’entendre (i s’obceca a no fer-ho) que el principal desincentiu a la feina és la feina. És l’ocupació lliberticida que es carrega la democràcia, que és incompatible amb la salut física i mental. Sabem que la gent té preferència a treballar; la renda bàsica dona poder de decisió per a refusar la feina que no dignifica. Amb una renda bàsica hi hauria més feina i Catalunya seria més rica en iniciativa privada.

I de sobte es queden sense finançament. És un gerro d’aigua freda. Una oportunitat perduda que erosiona la confiança amb els polítics. A part de gestionar temes immediats, han de pensar models per al món que vindrà, aixecar el cap i avaluar. Estem decebuts davant l’immobilisme d’unes institucions polítiques orientades al curt termini, sobretot per les forces d’esquerra. Això en els anys vint i trenta va ser molt perillós i irresponsable. En gran manera l’auge de forces molt bèsties va tenir a veure amb això... amb un abandó de funcions a l’hora de prendre decisions radicals. No fer-ho pot obrir les portes al desànim absolut, a la cultura de la derrota i l’odi. No sé si el PSC o Junts tindran càrrec de consciència, però Vox estarà molt contenta, perquè es liquida una cosa que ha d’avaluar la manera d’alleugerir el patiment social, que és la seva raó d’existir. L’esquerra ha d’eliminar aquest patiment.

¿El pla pilot frenava l’extrema dreta? No, però les institucions polítiques que es dediquen a pensar futurs desitjables, sí. El PSC vol mantenir el sistema d’assistència social actual, que ens diu que el naufragi és inevitable... fabricar uns quants salvavides més amb 40 milions per suavitzar el naufragi. Em sembla il·legítim i preocupant si diuen ser d’esquerres, perquè és l’humus de l’extrema dreta. Jo els convido a plantejar-nos si hi ha maneres d’evitar el naufragi. I el pla pilot ens permetia avaluar-ho.

I diuen que el món ens mirava... Ho feia una part important del món acadèmic i parlaments com el de Corea del Sud, que estava molt entusiasmat. Aquest projecte arribava al 90% de la mostra, és gairebé universal, donàvem 800 euros... la gent estava flipant, és únic a escala internacional. Ara s’han emportat una decepció important.

Hi ha hagut diversos manifestos. Una de les coses que hem d’agrair a Junts i PSC és que arran dels seus actes irracionals han visibilitzat el suport de la renda bàsica i d’aquest pilot. Hem trobat mostres de suport fora i dins del país. Hem rebut correus electrònics, trucades... el moviment en favor de la renda bàsica a Catalunya i Espanya està instal·lat i serà inevitable: des de moviments feministes, LGTBI, col·lectius d’artistes, entitats per a la salut mental...

La situació és greu, especialment entre els més joves. Els condicionants socials a la salut mental fa anys que estan detectats. El futur incert també explica que hi hagi nerviosisme i desesperança entre els joves. I això és el que també volem mesurar entre la joventut, quin impacte té en aquest grup la renda bàsica.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Si es tomba el projecte, ¿vostè deixa l’oficina? Mentre hi hagi oficina jo continuaré acompanyant, encara que sigui només per defensar de manera simbòlica el projecte. Però prefereixo pensar que s’imposarà el sentit comú i la responsabilitat política de les esquerres.

¿Aquest projecte no es pot fer amb fons privats? Fan falta 90 milions d’euros en total. Hi pot haver un gran filantrop, però no vull dependre del caprici i l’arbitrarietat de certs àmbits privats; es poden esbiaixar molt les coses, hi poden haver pressions. Crec que aquest projecte s’ha de fer amb la seguretat que dona la cobertura pública, la possibilitat d’escrutini popular. Un projecte pilot tan bèstia i ambiciós en la societat catalana només es pot fer des de l’àmbit públic.