El Suprem declara que només els fills que neixen vius computen per al complement de maternitat de la pensió

El Tribunal Suprem declara en una sentència que únicament els fills nascuts amb vida poden computar-se a efectes de la meritació i quantia del complement per maternitat de les pensions. El ple de la Sala Quarta de l’alt tribunal destaca que «així ho diu expressament el vigent text legal», en què «queda ben clar el requisit que els fills han de néixer amb vida perquè puguin computar-se a efectes d’aquest complement».

La Sala Social dona la raó a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que havia recorregut una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria que va elevar del 10% al 15% el complement de maternitat de la pensió d’una dona al computar un fill que va néixer mort després de nou mesos de gestació. En canvi, ha rebutjat un altre recurs de la Seguretat Social semblant contra una sentència que va elevar el complement del 5% al 15%, perquè els nens, uns trigèmins, van morir hores després del part. De tal manera que el néixer amb vida és determinant per ampliar la pensió o no fer-ho.

En la primera resolució, la dona, que tenia reconeguda una pensió de jubilació i un complement de maternitat del 10% pel naixement de tres fills, va reclamar que el percentatge s’elevés al 15% per un quart que va néixer mort. Un jutjat de Santander va desestimar la demanda, però el Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria va estimar la seva petició i va elevar el complement com sol·licitava.

El Suprem destaca que en aquest cas no es compleix la finalitat d’aportació demogràfica ni tampoc la d’atenció i cura dels fills. Es basa en el fet que l’article 60 de la llei general de la Seguretat Social (LGSS) assenyala que «a efectes de determinar el dret al complement, així com la seva quantia, únicament es computaran els fills o filles que anteriorment al fet causant de la pensió corresponent haguessin nascut amb vida o haguessin sigut adoptats».

Cura dels fills 

La sentència precisa que l’atenció i cura dels fills es converteix d’aquesta forma en l’eix essencial sobre el qual pivota el reconeixement del complement, fins al punt que el vigent article 60 LGSS nega el seu reconeixement a les mares (i pares) que es vegin privats de la pàtria potestat per l’incompliment dels deures inherents a aquesta o que hagin sigut condemnades per exercir violència contra els fills o filles.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La sala considera que no té sentit invocar l’aplicació de la perspectiva de gènere que afavoriria en aquest cas els homes en la mateixa mesura que les dones, i afegeix que perdria la finalitat que justifica la utilització d’aquesta eina tan fonamental.

La sentència inclou un vot particular de la presidenta de la sala, Rosa María Virolés, en el qual defensa que en aquest supòsit s’havia de concedir el complement interessat per aquest fill al considerar que la perspectiva de gènere reforça aquesta conclusió i no hi ha raó jurídica per apartar-se’n partint de la doctrina de la mateixa sala, atenent a les circumstàncies del cas, i els desavantatges que pateix una dona en la seva carrera a causa de la maternitat.