La mala (i alterada) memòria dels adults alimenta els prejudicis sobre els joves

El 2019, una investigació del Departament de Psicologia i Ciències del Cervell de la Universitat de Califòrnia publicada a ‘Science Advance' va analitzar els mecanismes psicològics que hi ha rere aquestes crítiques mil·lenàries. Els autors de l’estudi –John Protzko i Jonathan Schooler– van descobrir que les persones autoritàries són més proclius a pensar que els joves són irrespectuosos amb els grans, mentre que els més lectors asseguren que no llegeixen com tocaria i els més intel·ligents creuen que són menys llestos. I, sobretot, van concloure que aquestes opinions negatives són una il·lusió fruit de records esbiaixats. 

Des dels Estats Units, Protzko explica a EL PERIÓDICO que «la raó per la qual la gent segueix ‘veient’ la joventut en declivi sorgeix d’un biaix de memòria. En resum, recordem falsament que els nens, quan érem nens, s’assemblaven més a nosaltres adults del que realment era. Així que estem comparant la joventut actual amb una visió del passat artificialment exagerada. Com que sembla estar integrat en la forma en què recordem, és probable que sigui inevitable».

Una joventut, la dels actuals adults, que no va estar alterada per la tecnologia digital. ¿És possible que la capacitat de viralització de les xarxes socials reforci encara més aquests prejudicis atàvics? «És molt probable», admet Protzko, coautor d’un estudi, en procés de revisió, que analitza per què els adults sempre culpen les noves tecnologies –en l’actualitat a les xarxes socials– com una cosa que corromp els joves. «Amb freqüència –afegeix– se sent els adults expressar el seu agraïment perquè no hi havia gravacions de vídeo i càmeres a tot arreu quan eren joves. Això es deu al fet que, sovint, la gent comet errors. Però ara que tothom té càmera i ho documenta tot, els errors poden ser públics. Si contrastem la vida quotidiana dels joves dels 60, 70 o 80, podem tenir una visió diferent de com era la vida llavors».

El mòbil, la nova droga

Notícies relacionades

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Una de cada 10 agressions sexuals a BCN és grupal

I per demostrar que la nostra memòria, capritxosa, ens juga males passades, a les dades ens remetem. A finals de l’any passat, un macroestudi –liderat per la investigadora Margaretha de Looze, de la Universitat d’Utrecht, i publicat a ‘Social Science & Medicine’– va analitzar les conductes de risc en adolescents a diferents països. Les conclusions van ser categòriques: des dels anys 90 s’ha reduït, no només el consum de tabac, alcohol i cànnabis entre els joves, sinó que, a més, ha augmentat l’edat en què s’inicien en les relacions sexuals. I per si no fos prou, s’ha reduït, i molt, la delinqüència juvenil. Això s’explica perquè els adolescents actuals passen menys temps amb els seus amics, cosa que deriva en una reducció en les conductes de risc, que acostumen a ser grupals.

«Efectivament, els joves actuals són més sans. ¿Prenen menys drogues? De les clàssiques, sí. Però les seves drogues no són majoritàriament substàncies, són tecnològiques», adverteix Juan María González-Anleo, sociòleg i investigador de l’Observatori de la Joventut a Iberoamèrica. «Segons un estudi recent, un terç dels joves passen més de sis hores al dia amb el mòbil. Això és addicció. Aquesta és avui la seva droga», assenyala.